Publicaciones en Amics del Pa�s

Tecnolog�a y empresa

Josep Pallar�s i Torrents
Art�culos
Data: 11/11/2004
30710 lecturas

�Qu� papel tiene la tecnolog�a en la sociedad del conocimiento? �Qu� esperamos cuando introducimos tecnolog�a en la empresa? �C�mo introducirla?

Sempre parlem de tecnologia, i n�hi ha per donar i per vendre! Se�ns ofereixen solucions a problemes que mai tindrem i sempre sembla que no fem res, o molt poc, per la millora tecnol�gica.

Hi ha una innovaci� tecnol�gica que aporta novetat, atractiu i facilitat d��s. L�exemple m�s clar �s el tel�fon m�bil, per� tamb� la web i l�e-mail. L��xit �s segur. L��nic fre que hi pot haver el trobem en el desplegament d�infrastructures i l�evoluci� del propi producte.

Per contra, hi ha un altre tipus d�innovaci� tecnol�gica que exigeix una preparaci� de les empreses, una bona base de sistemes inform�tics i claredat d�idees dins l�equip directiu. Aquesta �s la m�s dif�cil d�assolir i la responsable dels grans fracassos; per� tamb� �s la que d�na diferencial competitiu entre les empreses, per exemple, en temes relacionats amb B2B, B2C, SCM, CRM, PLM, eines de col�laboraci�, etc.

All� pels anys 80, vaig llegir en una revista una frase, l�autor de la qual no recordo, que deia aix�:

�Les noves tecnologies tenen un gran avantatge i un gran inconvenient. El gran inconvenient �s que es fa dif�cil justificar un pay-back, el gran avantatge �s que no funcionen.�

A part de la barbaritat que pot semblar aquesta frase, si ens parem a pensar un moment, podem donar-ne una lectura m�s profunda.

Pel que fa a la tecnologia, sembla que vulgui dir que:

No �escolta� gaire les necessitats de les empreses i fa de la tecnologia una finalitat en si mateixa.
Treu productes molt �verds� (de forma improvisada i precipitada).
No ho explica b�. No s�explica b�. No se sap explicar.

Pel que fa a l�empresa:

No s�ho deixa explicar. No es deixa ensenyar.
No est� preparada organitzativament per implementar aquesta tecnologia i, per tant, no troba pay-backs.
Est� molt atenta a com s�estavellen alguns pioners.
D�na molts arguments per no fer res.
Sempre pensa que hi haur� algun ent�s que li resoldr� tots els problemes amb un macroprojecte que, funcioni o no, ben segur que ser� molt car.

Aix� comporta una situaci� terriblement estable on el no fer res �s sin�nim de seny i prud�ncia.

Fins aqu� la plorera, que d�aix� s� que en sabem.

Per� b�, i aix� com s�arregla?, qu� cal fer?

Senzillament, s�han de fer els deures abans de l�examen (com quan an�vem a col�legit). Al cap i a la fi, qui ens examina i posa les notes �s el temps.

L�empresa ha de tenir alg� que vetlli cont�nuament pel seu posicionament tecnol�gic per tal de seguir reduint el cost operatiu i d�aprofitar qualsevol oportunitat que li permeti diferenciar-se de la compet�ncia. De fet, posicionament tecnol�gic vol dir infrastructures i reenginyeria de processos.

El desplegament d�infrastructures t� la seva vida pr�pia i independent. Ens hem de preparar per aprofitar les oportunitats de futur, al mateix temps que alleugerim el problema del present. Ja que els pol�tics no ho entenen, al menys que ho entenguin els empresaris.

Si ho fem, trobarem pay-backs i oportunitats de negoci. Si no ho fem, seran els altres els qui en trobaran.

I per si alg� encara en t� dubtes, les solucions de vareta m�gica i talonari NO existeixen. Es pot comprar hardware i software, per� no es pot comprar evoluci�.

A vegades m�he trobat amb directius que diuen que no ho �veuen clar�. I mai no ho �veuran clar�, perqu� el futur ja no �s el que acostumava a ser. Avui el futur dep�n de l�esfor� que un sigui capa� de fer, afegit a les necessitats del present. Si no et forges un futur, no en tindr�s.

De la mateixa manera que no es pot fer outsourcing subcontractaci� de la incompet�ncia, tampoc es pot fer outsourcing subcontractaci� del futur.

Qui no ho �vegi clar�, el que ha de fer �s �deixar fer�, �s a dir, delegar aquesta responsabilitat a alg� que senti el negoci, �domini� la tecnologia, tingui ganes de treballar i, sobretot, que s�piga rectificar.

�Better move than be right� � �M�s important �s moure�s que estar encertat�

Pel que fa als qui preparen solucions, els meus suggeriments s�n:

Escoltar, escoltar i escoltar.
Desenvolupar amb qualitat i visi� de futur.
Explicar-se molt b� (si no deixen explicar res a aquells que no ho entenen, ja guanyarem molt).

En refer�ncia a les empreses, el cam� a seguir �s:

Fer l�esfor� de deixar-se explicar les coses i fer una valoraci� immediata i a curt termini de l�impacte en l�organitzaci�.
Revisar cada any els temes d�inter�s que no s�han pogut atacar de forma immediata.
For�ar la innovaci� en els Plans Operatius (fer coses de manera diferent, millor i amb menys cost).
Desenvolupar el coneixement intern i la compet�ncia en l�organitzaci�.
Acostumar els equips de desenvolupament a fer projectes pilots amb un baix nivell d�inversi� (les proves amb �gasosa�).
Valorar sempre la resist�ncia al canvi de l�organitzaci�.
No tenir cap mena de recan�a a llen�ar software o tirar enrera. (Quantes vegades es mant� una �soluci� que no ho �s, pel sol fet que ha costat molts diners?)
Tenir un pla de desplegament d�infrastructures i d�aplicacions, amb revisi� cont�nua, prudent, per� no endarrerit.
No fer cas de les modes ni dels missatges de gurus apocal�ptics.
No tenir por de construir el futur.