Publicaciones en Amics del Pa�s

Resumen del seminario-debate con Xavier Trias

SEBAP
Resumen de actividades
Data: 30/03/2007
27144 lecturas

El 26 de marzo, Xavier Trias, candidato de Converg�ncia i Uni� a las elecciones municipales del 27 de mayo, nos acompa�� en el que fue el tercero de los seminarios-debate que el Cercle ha organizado con los candidatos a la alcald�a de Barcelona.

Xavier Trias comen�� la seva pon�ncia amb una crida a la necessitat de competir, a la vegada que cooperar, entre la mancomunitat de municipis que conformen l��rea metropolitana de Barcelona. La ciutat comptal, d�espai delimitat i definit per les ciutats que la rodejen, inevitablement representa un model urban�stic diferent al de Madrid. Barcelona disposa de mar, montanya i dos rius, accidents geogr�fics que dificulten la q�esti� de la movilitat. Millorar-la per aix�, no ha de consistir en fer la vida impossible als cotxes, sin� prestar els serveis necessaris per a que l��s del cotxe dins la ciutat no sigui imprescindible. La creaci� de l��rea verda no pot anar acompanyada d�una manca d�impuls de millorar el transport de rodalies. En el cas de Barcelona, el problema de la movilitat �s sobretot extern, englobant tota l��rea metropolitana; en aquest sentit �s important el quart cintur�, ja que la B30 no pot donar abast a tot el tr�fic de cotxes diari que vol entrar a Barcelona. Referent als transports, Xavier Trias disting� tres temes b�sics a tractar: una millora de les comunicacions de rodalies, la l�nea 9 del metro en el seu recoregut sencer, que d�aquesta forma connectaria barris de la ciutat que tenen una gran demanda de transport p�blic, amb la zona industrial i el Prat, i l�adequaci� de l�horari del transport p�blic a l��s real que es fa de la ciutat.

Referent a la formaci�, X. Trias admet que �s cert que s�ha de fer molta m�s formaci� professional, aix� com dotar-la de qualitat a la vegada que se l�acompanya d�un suport expl�cit i potent a les universitats. A Barcelona, una reforma de les universitats tamb� hauria d�implicar una aposta clara per terrenys estrat�gics, on construir centres de recerca que estiguin ben comunicats i facilitar-ne aix� la transfer�ncia de coneixement. S�han d�enforitr els cl�sters de futur que t� Barcelona: per una banda les escoles de negoci, com IESE o ESADE, i per l�altra, el consorci de la Zona Franca, del qual �s inadmissible que la gesti� segueixi venint dirigida per Madrid. Com seguim creixent a trav�s de la construcci� i el turisme, la m� d�obra demandada �s no qualificada, per la qual cosa el gap entre salaris cada cop �s major. Juntament amb el progressiu envelliment de la poblaci�, els ciutadans barcelonins cada cop acusen m�s la p�rdua de qualitat de vida i la pujada dels preus de l�habitatge. El resultat �s que les persones se�n van a viure fora de Barcelona a municipis com Rub�, Cerdanyola o Matar�, on els ajuntaments tenen m�s ajuts, proveeixen de m�s serveis i doten de cada cop m�s equipaments les ciutats. Si a Barcelona tamb� apost�ssim fort pels serveis personals prestats per l�Ajuntament, aquests podrien ser una eina important pel desenvolupament de noves tecnologies. El nostre sistema social est� pr�cticament universalitzat, i gaudeix d�un tamany suficient com per aplicar-hi les noves tecnologies i fer-ho de forma exitosa.

En el posterior debat amb els associats, en el que participaren la Roser R�fols, l�Agust� Argelich, l�Enric Canela, en Rodolfo Fern�ndez, el Pere Monr�s, Jordi Capelleras, Ramon Palacio, Santiago Sard�, Juan Jos� P�rez i Salvador Estap�, es tractaren molts temes que afecten la ciutat. Es parl� de la manca d�infraestructures tecnol�giques, del problema de les telecomunicacions i Telef�nica, de la poca implementaci� de la fibra �ptica, del percentatge baix d�investigadors que segueix trobant-se majorit�riament a les universitats, de la llei de finan�ament de les hisendes locals i la incapacitat pressupost�ria per invertir si no es reforma, de les possibilitats de promoure iniciatives privades per part de l�Ajuntament, de la necessitat d�innovar en el model de governan�a i lideratge, dels efectes de les deduccions fiscals i els impostos, la falta d�engrescament pol�tic en el futur de la ciutat, el paper de la societat civil i la transformaci� d�una Barcelona com a ciutat d�atracci� en una ciutat de retenci�.

Xavier Trias contest� a les preguntes suscitades, fent especial menci� a la necessitat de trascendir l�endog�mia present a les universitats, potenciant el sorgiment de plantejaments innovadors, aix� com per altra banda, incitar a les empreses a apropar-se a les universitats en comptes de montar el seu propi departament de recerca. Per l�experi�ncia que hem tingut a Barcelona, les universitats han canviat la ciutat, i no nom�s a nivell urban�stic, com s�n la zona del Raval o Ciutadella, sin� tamb� a nivell de qualitat. I malgrat aix� seguim tenint l�obsessi� de cercar les persones de fora en comptes d�aprofitar el propi talent. Referent al tema d�habitatge, s�ha aconseguit la integraci� de barris com Nou Barris, per� no s�ha sabut crear una borsa d�habitatges p�blics com cal. En comptes de construir vivendes de protecci� oficial, a tota la zona del litoral s�han edificat pisos pensats per les rendes mitges-altes. Referent a la implicaci� de l�Ajuntament per promoure la iniciatives privada, Xavier Trias ens parl� de la necessitat d�adoptar una actitut proactiva, aix� com de la possibilitat de que l�Ajuntament es convert�s en aval per facilitar certes adquisicions i inversions. El sistema de finan�ament actual de la ciutat de Barcelona no �s el millor, pel que ens hem d�apropar al sector no p�blic per� amb vocaci� p�blica, i treballar per disposar algun dia d�una pr�pia ag�ncia tribut�ria. X. Trias converg� amb els associats en la manca de lideratge, molt visible en qui pren les decisions i qui les gestiona, i ens plantej� els dos principals reptes als quals s�enfronta la Barcelona del futur: el mercat globalitzat i el canvi demogr�fic. En aquest sentit, f�u una crida a la necessitat de tenir un govern fort i coherent, que exerceixi el lideratge i autoritat pertinents per tal de garantir la superviv�ncia, �xit i avan� d�iniciatives com el Parc de recerca biom�dica, el Sincrotr�, el Supercomputador o el 22@.