Publicaciones en Amics del Pa�s

Resumen del desayuno BB con David Garrof�

SEBAP
Resumen de actividades
Data: 27/04/2007
23084 lecturas

Resumen del primer desayuno BB despu�s de la fusi�n del Cercle per al Coneixement con el Barcelona Breakfast. En esta ocasi�n nos acompa�� David Garrof�, secretario general de la Confederaci�n Empresarial Comarcal de Terrassa, con quien hablamos de la implementaci�n de las TIC en las peque�as y medianas empresas catalanas.

David Garrof� vingu� acompanyat d�en David Villarrubias, encarregat de la digitalitzaci� de les empreses i la conseg�ent implantaci� de les TIC. El Sr. Garrof� inici� la seva pon�ncia fent un recompte de la hist�ria de la CECOT, explicant-nos que al 1996 es cre� la fundaci� CECOT per la innovaci�, per tal de veure com la innovaci� podia afectar al proc�s productiu. Un any m�s tard ja es creava el portal www.larambla.com, que pretenia estimular el comer� electr�nic de les empreses de la confederaci�. Al 1997 tamb� es negociaren amb la Caixa i altres entitats financeres, uns dat�fons amb marca blanca pels comer�os, a la vegada que sorgia la plataforma tecnol�gica multicontingut i multicanal CECOTXPRESS amb l�objectiu d�agregar totes les tecnologies i construir un metacercador personalitzat. L��xit d�aquesta eina de recerca fou rotund, ja que un 95% dels usuaris la segueixen utilitzant di�riament.

En David Garrof� ens coment� que l�assessorament sobre la integraci� de les TIC en les empreses, desenvolupat pel Centre de Demostraci� de Tecnologia (de la Fundaci� Cecot Innovaci�) en el transcurs dels darrers anys els ha perm�s fer una an�lisi del que les empreses tenen instal�lat i de l��s que en fan. Aquest estudi posa de manifest que abans d�implantar, cal tenir perfectament definit, conegut i contrastat el pla de processos de l�empresa. Si no es coneix suficientment l�empesa, o si no es t� relativament optimitzada, no �s �til introduir-hi tecnologia, ja que incorporar sistemes a uns processos que no funcionen nom�s afegeix una acceleraci� del que ja es fa malament. Si una empresa d�entrada no funciona correctament, amb sistemes tecnol�gics no millorar� els processos, sin� que nom�s els accelerar�. Des d�aquest punt de vista, i en refer�ncia al m�n de l�empresa en general, i al de les PIME en particular, cal dir que en molts casos, per desconeixement o idees preconcebudes, l�empresari percep la incorporaci� de les TIC com una despesa directa i no pas com una inversi�. �s m�s, en molts casos es percep com una font de perill per a l�estabilitat dels processos dins de l�empresa, o com una font de risc financer per no estar estandarditzat ni consensuat un model que estableixi el c�lcul del retorn de la inversi� (ROI). El desconeixement tamb� du al recel, a la por per part de l�empresari de perdre control d�una informaci� que en lloc de tenir-la ell, ara es cedir� a uns sistemes o que estar� en mans del gestor inform�tic. El que es desconeix es tem, i el que es tem, no s�aplica. Concretament, el major risc que apareix que es percep en l�adopci� d�aquestes tecnologies es produeix en dos moments: quan es decideix quina soluci� escollir (fabricant, integrador, etc.), decisi� que l�empresari haur� de prendre en base a unes recomanacions i opcions que ell no ha controlat, sin� que sorgeixen del seu responsable de sistemes o, del seu prove�dor. El segon moment es dona en la fase d�implementaci�, aix� �s, en la transici� que suposa instal�lar en la infraestructura i organitzaci� de l�empresa, noves tecnologies i molt especialment, nous processos de negoci no sempre compatibles amb els que estan en vigor. Existeix un per�ode m�s o menys llarg d�integraci�, de migraci� d�aprenentatge i d�adaptaci�, que requereix un esfor� i seguiment. �s doncs, la causa de la t�pica fricci� que es produeix en un moment de canvi, en un moment de conviv�ncia i paulatina substituci� del que �s vell pel que �s nou. Justament degut al fet que moltes ocupacions tradicionals s�n substitu�des per nous processos automatitzats, basats en TIC, les noves tecnologies s�n tamb� vistes amb gran recel i com una amena�a per part del treballadors no qualificats.

David Garrof� tamb� ens va transmetre les seves propostes de millora:

- Dotar l�empresari del criteri suficient per a que no se senti insegur i sense control de la situaci� al dialogar amb els venedors i instal�ladors de tecnologia.

- Organitzar la prescripci� externa, �s a dir, realitzar un acompanyament neutre i imparcial a l�empresa.

- Formar al treballador en l��s eficient de les TIC d�una forma permanent i actualitzada: coaching.

- L�Administraci� tamb� ha de jugar un rol fonamental a l�hora d�impulsar i difondre l�exist�ncia de serveis en xarxa, aix� com de fomentar-ne el seu �s. Sense un lideratge clar de l�administraci� cap a la plena incorporaci� del model de la societat de la informaci� en la seva tasca di�ria, el nostre model productiu no podr� aprofitar-se de les experi�ncies i sin�rgies generades pel sector p�blic.

- Cal que les noves tecnologies s�expliquin millor a les empreses ja que el problema amb la introducci� d�aquestes no �s q�esti� ni de costos ni d�infraestructures, sin� de la falta de coneixement dels seus avantatges.

El desconeixement del potencial de les noves tecnologies duu a les Pimes a no donar prioritat ni a la inversi� en TIC ni a optimitzar-ne el seu �s, per� m�s enll� d�aquestes dificultats, l�experi�ncia ve a demostrar que el problema de la Pime espanyola no �s tant econ�mic com de mentalitat.

En David Villarrubias complement� la pon�ncia d�en David Garrof� comentant-nos que l�assessoria realitzada per la Fundaci� Cecot Innovaci� els ha fet veure que la disparitat de productes al mercat complica la presa de decisi� per l�empresari, que no sap vers quin decantar-se, a la vegada que t� recel a implantar circuits tancats nous. Un altre problema �s que la idea que es ven de que la �inform�tica �s f�cil� ha provocat que moltes Pimes pensin que ho poden fer sense ajuda exterior, amb les seves conseg�ents males implementacions. La inform�tica s�ha de vendre com una oportunitat, malgrat es veuen les reduccions de despeses en el processos curts, per� no als llargs. La ISO ajud� a estandaritzar processos, la qual cosa fou positiva per moltes empreses, tot i que moltes d�elles han deixat de revisar els processos. El teixit de base de les empreses (les Pimes) no t� acc�s a les subvencions ja que els ajuts governamentals s�n per fonamentar la R+D per� no per implantar noves tecnologies. L�Administraci� sovint obliga a presentar documentaci� a trav�s d�internet, la qual cosa t� com a resultat que en molts casos siguin gestories les que acabin fent la feina.

En el posterior debat amb els associats intervingueren en Ricard Ruiz de Querol, Xavier Marcet, Josep Casanovas, Manel Medina, Ramon Palacio, Carles Ubach, Enric Canela i Toni Garrell, i es tractaren els seg�ents temes:

- El discurs segueix sent el mateix que fa trenta anys: s�ha de lluitar contra la desorganitzaci�, la manca de professionals i la falta de coneixement. A les grans empreses aix� s�ha anat solventant gr�cies al canvi generacional, per� a les Pimes el ritme d�adquirir personal m�s qualificat �s m�s lent.

- Si ens comparem amb la Uni� Europea dels 15, les nostres Pimes estan ben posicionades respecte a la tecnologia implantada (95%), per� fallen en el seu �s (50%). Moltes de les micro-empreses no tenen ni tan sols correu electr�nic, i moltes de les que s� en tenen, no el consulten peri�dicament.

- Tenim m�s gent preparada per l�antic i encara vigent model econ�mic que no pel nou model de coneixement. El gran repte que ens planteja el futur �s, abans que tot, generar talent.

- Moltes empreses TIC s�n Pimes i poden ajudar a fer de catalitzador, tot i que tamb� es necessitar� ajuda de les universitats i de l�administraci� per ajudar les empreses a familiaritzar-se amb l��s de les TIC (assessorament imparcial a trav�s d�associacions professionals, formaci� d�especialistes en el c�lcul del ROI � retorn de la inversi�, redacci� de manuals de bones pr�ctiques � CIDEM).

- Els directius no veuen la incid�ncia directa d�utilitzar les TIC en els seus negocis, per aix� l�administraci� ha d�assumir part de la responsabilitat evangelitzadora de promocionar-ne el seu �s.