Publicaciones en Amics del País
Reseña del seminario-debate con Xavier Melgarejo
-
SEBAP
- Resumen de actividades
- Data: 20/02/2008
- 26720 lecturas
El pasado lunes 12 de febrero celebramos el segundo de los encuentros sobre el Estado de la Educación en Cataluña. En esta ocasión contamos con la presencia de Xavier Melgarejo, licenciado en Psicología y Doctor en Pedagogía, y Director del Colegio Claret de Barcelona.
El ponent, com a estudiós del sistema finès, féu que el seminari-debat girés entorn de les diferències entre el model educatiu finès i l’espanyol. La intervenció del Sr. Melgarejo començà per analitzar la història, cultura i tradicions de Finlàndia respecte els altres països nòrdics. Els finesos, poble que es caracteritza per tenir un 25% de càrrega genètica asiàtica, patiren la dominació sueca durant vuit segles, fet que explica la presència d’una important minoria sueca al país i que ha derivat en la implantació d’un sistema educatiu segregat lingüísticament. El luteranisme ha sigut la religió dominant des del segle XVIII, fet que culturalment ha implicat una aposta per l’esforç i el treball individual així com també representà una empenta a l’alfabetització de la societat. L’estreta coordinació entre el sistema sanitari i l’educatiu des dels primers anys de vida dels infants ha implicat que els nens prèviament a la seva entrada al sistema educatiu ja han estat diagnosticats de qualsevol trastorn (dèficit d’atenció, hiperactivitat, etc.).
Arrel de la seva tesi doctoral sobre el cas finès, en Melgarejo ens parlà sobre tres subsistemes relacionats amb l’educació que ell considerà importants a analitzar i comparar amb el nostre model:
Subsistema familiar
FINLÀNDIA
1. Estructura de la familia postpatriarcal.
2. Dominància del valor de la responsabilitat sobre la seva pròpia vida.
3. Compatibilitat laboral i vida familiar.
4. La familia és considerada la primera responsable de l’educació dels seus fills.
5. Disciplina i corresponsabilitat de tots.
6. Input de l’Estat envers la dona, amb capacitat d’escollir el tipus d’ajuda.
7. Protecció especial envers la dona i la infància.
8. Només un 4% dels nens es troben en situació de pobresa
9. La parella es sustenta exclusivament en l’amor afectiu entre els pares.
10. Baix control dels pares sobre Internet i la televisió.
ESPANYA
1. Familia patriarcal.
2. Poca implantació del valor de la responsabilitat.
3. Incompatibilitat de la vida laboral i familiar.
4. La familia considera l’escola la primera responsable de l’educació dels fills, i no assumeix o no pot assumir aquest rol educador.
5. Manca de límits i no corresponsabilitat dels homes en les tasques domèstiques.
6. Absència total d’inputs de l’Estat en la dona. Nul·la capacitat de decisió sobre el tipus d’ajuda.
7. Baixa protecció de l’Estat envers la dona i mitjana cap als fills. La dona sofreix explotació fora i dins del subsistema.
8. Més d’un 12% dels nens espanyols viuen en situació de pobresa.
9. La parella sol sustentar-se en l’amor afectiui entre els pares.
10. Molt baix control dels pares sobre internet i la televisió.
Subsistema socio-cultural
FINLÀNDIA
1. Gran quantitat de biblioteques i dotacions de les mateixes.
2. Biblioteques accesssibles, amb connexió entre elles i professionals ben formats.
3. Esglèsia luterana finesa integrada amb els objectius de l’Estat.
4. L’Esglèsia reforça la responsabilitat i la lectura de la Paraula.
5. Sistema de protecció social coordinat i unificat.
6. Capacitat d’elecció alta per escollir entre guarderies, cuidadores familiars i la pròpia mare.
7. Televisió i cinema subtitulats. S’aprèn a llegir per a entendre i s’aprenen idiomes.
8. Inputs a associacions culturals, clubs esportius, etc.
ESPANYA
1. Xarxa pobre de biblioteques i dotació de les mateixes.
2. Biblioteques amb dificultats d’accés, sense connexió entre elles, i amb professionals mitjanament formats.
3. L’Esglèsia catòlica no està integrada amb els objectius de l’Estat.
4. L’Esglèsia no reforça especialment la responsabilitat i la lectura de la Paraula.
5. Sistema de protecció social descoordinat i no unificat.
6. Falta de llibertat d’elecció entre guarderies i la pròpia mare.
7. Televisió i cinema no subtitulats. No s’aprèn a llegir per a entendre així com tampoc no s’aprenen idiomes estrangers.
8. Falta d’inputs a associacions culturals, clubs esportius, etc.
Subsistema escolar
FINLÀNDIA
1. Escola pública majoritàriament. La titularitat la tenen els municipis.
2. Models d’escola basats en: l’escola com a cor de la comunitat, l’escola com a comunitat d’aprenentatge.
3. Gran descentralització administrativa. Les decisions són properes als ciutadans.
4. Disciplina alta, deures i esforç.
5. Ràtio baixa entre professors – alumnes.
6. Reconeixement de l’excel·lència
7. Atenció a la diversitat per interessos.
8. Formació dels professors de primària extraordinària.
9. Formació dels professors de secundària extraordinària.
10. Els professors més competents estan situats als primers cursos de primària.
11. Tenen 45 minuts de classe i 15 de descans.
12. Tenen menjar i els llibres de text gratuits en tots els centres.
13. Existeix un servei d’enfermeres pediàtriques dins dels centres.
14. Tenen psicòlegs i assistents socials dins i fora del centre.
15. Es realitzxa orientació escolar efectiva dins dels centres.
16. Xarxa de biblioteques escolars ben dotades, comunicades, accessibles quasi tots els dies de la setmana. Personal especialitzat.
ESPANYA
1. Escola pública, privada i concertada.
2. Models d’escola basats en: model burocràtic i com a model de mercat.
3. Gran centralització administrativa. Decisions poc properes als ciutadans.
4. Baixa disciplina i deures, poca cultura de l’esforç.
5. Ràtio mitjana entre professors-alumnes
6. Impossibilitat el reconeixement de l’excel·lència.
7. Atenció a la diversitat per capacitats.
8. Formació dels professors de primària com a tota Europa.
9. Formació dels professors de secundària bona però amb carències pedagògiques.
10. Els professors més competents estan a la secundària.
11. Tenen 60 minuts de classe.
12. No hi ha ni llibres de text ni menjar gratuit als centres.
13. No existeix un servei d’infermeria pediàtrica dins dels centres.
14. No tenen psicòlegs i assistents socials dins i fora del centre.
15. No es realitza orientació escolar efectiva dins dels centres.
16. Xarxa de biblioteques escolars pobra, mal comunicades i inaccessibles quasi tots els dies de la setmana. Personal no especialitzat.
La conclusió principal de la tesis d’en Melgarejo, que partia de la reflexió sobre quina era la variable crítica en el sistema educatiu finès que expliqui l’excel·lent rendiment dels alumnes finlandesos en competència lectora, fou la següent: la variable crítica essencial és la formació del professorat, principalment d’educació primària i en menor grau d’educació secundària, tenint en compte que aquesta variable inclou el procés de selecció i la formació del mateix.
En el debat que s’originà a continuació entre el ponent i els associats del Cercle sorgiren qüestions relacionades amb la formació professional, més ben valorada a Finlàndia i enfocada de manera conjunta entre les escoles i empreses, i l’impuls i reconeixement que l’Estat finès ha donat a l’educació, considerant-la un aspecte primordial en clau nacionalista i com a instrument de construcció d’una identitat de país. Això ha implicat que la tasca docent estigui molt més valorada que al nostre país, a la vegada que també tenen més possibilitats d’ascendir laboralment i endegar una carrera docent. L’avaluació constant tant del professorat com dels alumnes, permet un millor funcionament del sistema, detectant amb rapidesa els punts dèbils i suscitables de millora.
El nostre model educatiu es caracteritza per no tenir els nens en el centre d’atenció bàsic; ens és necessari adoptar un model de persones a nivell de país si pensem en clau de futur. La reforma de la funció pública és un dels altres aspecte que caldria afrontar seriosament quan parlem de millorar el nostre sistema educatiu propi.
[... a informació relacionada podeu trobar un resum de la tesis del Sr. Melgarejo ...]
