Publicaciones en Amics del País
Reseña del Desayuno con el Sr. Francisco Ros
- SEBAP
- Resumen de actividades
- Data: 14/11/2008
- 14053 lecturas
El pasado 7 de noviembre celebramos el Desayuno - Coloquio Barcelona Breakfast con el invitado Sr. Francisco Ros, Secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información. Su ponencia constó de dos partes. Durante la primera media hora nos habló de la importancia de los indicadores para conocer el punto donde se encuentra el país a fin de llevar a cabo políticas para impulsar la sociedad de la información. Según su conocimiento, destacó algunos defectos tanto en los indicadores internacionales como los nacionales. Y durante la segunda parte de la exposición, nos detalló la situación de España.
El passat 7 de novembre vam celebrar l’Esmorzar – Col•loqui Barcelona Breakfast amb el convidat Sr. Francisco Ros, Secretari d’Estat de les Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació. La seva ponència va constar de dues parts. Durant la primera mitja hora ens va parlar de la importància dels indicadors per conèixer el punt on es troba el país a fi de dur a terme polítiques per impulsar la societat de la informació. Segons el seu coneixement, va destacar alguns defectes tant pel que fa als indicadors internacionals com als nacionals. I durant la segona part de l’exposició, ens va detallar la situació d’Espanya.
El sector de les telecomunicacions és un sector dinàmic i, per tant, a diferència del que passa actualment, es necessiten indicadors a temps real i actualitzats. Degut a la falta de temps, de recursos econòmics i a causa de l’existència de països que avancen a ritmes diferents, moltes dades que disposem per comparar i analitzar internacionalment la situació de la societat de la informació són inconsistents i inexactes. Un exemple per a il•lustrar aquest problema és la “escletxa digital “. Actualment, aquesta es calcula tenint en compte el nombre de persones que es connecten a internet. Segons l’opinió del Sr. Francisco Ros, s’està utilitzant un paràmetre obsolet, ja que aquest, a Espanya, depèn en gran mesura d’un factor cultural i generacional. Per evitar males interpretacions, va proposar utilitzar l’oferta com a mesura, és a dir, les possibilitats que existeixen de connectar-se a internet. Tenint en compte aquest segon paràmetre, a Espanya no hi hauria “escletxa digital”. Un altre exemple on no es reflecteix massa bé la situació espanyola és utilitzant els preus de banda ampla aïllada, ja que el 90% de la banda ampla a Espanya és empaquetada; també comparant la penetració entre països on a l’Estat espanyol se li atorga un 108 – 109 a diferència d’alguns països de l’Europa oriental que reben 120 – 140 perquè no han depurat mai la seva base de dades. Per evitar aquests problemes i millorar l’estudi i l’anàlisi de la Societat de la Informació, el Sr. Francisco Ros va proposar com a plans de futur homogeneïtzar els paràmetres que s’utilitzen per construir els indicadors, modernitzar el mètode emprat i establir dues velocitats corresponents als ritmes de cada país (països de resposta ràpida i països de resposta lenta). La segona part de la seva exposició va consistir en descriure, mitjançant dades de Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de las SI (ONTSI), la situació d’Espanya. La societat de la informació ja és una realitat. El Plan Avanza, amb l’objectiu d’impulsar R+D+i és un dels més complets, segons el Sr. Francisco Ros, tot i que segons l’opinió d’alguns assistents, és un projecte que discrimina entre les grans empreses i les PIMEs. Una altra dada que va destacar el Secretari d’Estat és que a Espanya hi ha 24 milions d’internautes, el 91,6% dels joves es connecten a internet freqüentment (per sobre de la mitjana europea que és un 80%), el 90% dels ciutadans tenen cobertura de banda ampla, independentment de la geografia (tot i que amb velocitats diferents), la comunitat internauta hispanoparlant és la tercera del món i els continguts en espanyol a la xarxa, tot i ser de menys qualitat (generalment) que els que es poden trobar en anglès, estan millorant en aquest sentit. Totes aquestes dades evidencien el potencial per desenvolupar un gran mercat de la informació espanyol. També va destacar el lideratge d’Espanya en àrees d’aplicació digital com l’educació (Plataforma AGREGA), la sanitat on es vol aplicar la recepta electrònica, l’historial clínic, etc.; i l’administració electrònica, on abans del final de l’any 2010 s’han d’haver incorporat els procediments bàsics electrònics. Per contra, l’hostaleria, la construcció i l’agricultura són sectors que no es connecten massa i tenen un pes molt important en l’economia espanyola. Aquest factor juntament amb el poc ús d’internet de la gent gran són els punts febles de la societat de la informació a Espanya. I per tant, una de les polítiques que s’han de dur a terme han d’estar orientades a generar confiança i seguretat per impulsar l’ús d’internet en aquests sectors de la societat.