Publicaciones en Amics del Pa�s

Rese�a de la cena-coloquio con David Vegara

SEBAP
Resumen de actividades
Data: 28/02/2008
22737 lecturas

El martes 19 de febrero finalizamos el Ciclo de debate con los candidatos por Catalu�a a las Elecciones Generales con una cena-coloquio con David Vegara, Secretario de Estado de Econom�a y cuarto de la lista de candidatos del PSC.

En David Vegara inici� la seva intervenci� amb una breu explicaci� del passat econ�mic del nostre pa�s, fent incid�ncia en que el model de creixement econ�mic que ha primat fins ara ha utilitzat molt potentment el factor treball i de forma molt menys intensiva la productivitat, la clau b�sica per aconseguir un creixement a llarg termini tal i com preconitzen economistes com en Paul Krugman. A Espanya disposem d�una dotaci� suficient del factor treball, en tant que el nostre percentatge de poblaci� activa �s notable; de fet, segons en David Vegara, el creixement de l�economia espanyola s�explica en un 80% per la utilitzaci� intensiva del factor treball i un 20% per la interacci� entre el capital f�sic i la productivitat total dels factors. Ja que el problema de la productivitat no es pot solucionar amb un simple decret llei, per� s� es coneixen els elements dins de les economies modernes que operen a favor del dinamisme i de la productivitat, en Vegara ens explic� que la pol�tica econ�mica propulsada pel govern central en la darrera legislatura s�assent� en base a tres eixos:

1) Assegurar un entorn macroecon�mic estable. Per garantir un context que afavoreixi el creixement econ�mic i la productivitat, la regulaci� dels mercats esdev� essencial per al seu bon funcionament i per propiciar la confian�a dels empresaris i consumidors. En un marc com �s la uni� pol�tica monet�ria, el paper de la pol�tica fiscal �s cabdal, no nom�s com a gestionadora dels recursos i instrument potent en l��mbit de la despesa, sin� tamb�, i sobretot, pel gran impacte macroecon�mic que t�. Donades les condicions de creixement de l�economia espanyola (al voltant del 4%), la pol�tica fiscal desenvolupada pel Ministeri d�Economia ha intentat ser prudent cercant sempre un marge de super�vit que permet�s prendre mesures en cas de necessitat.

2) Garantir el funcionament dels mercats, endegant pol�tiques de reforma en el sector energ�tic, telecomunicacions i financer entre altres, per tal d�assolir la major efici�ncia en l�assignaci� de recursos a nivell de mercat, preus i consumidors.

3) Canalitzar els esfor�os pressupostaris en aquells camps m�s importants on el sector p�blic t� un deute pendent, a banda de les pol�tiques socials. Aquests han estat l��mbit de l�educaci� (els esfor�os pressupostaris han sigut molt notables, partint d�una situaci� de gran descentralitat a nivell de compet�ncies en les CCAA), en l��mbit de les infraestrucutres (on cal destacar el Pla Estrat�gic d�infraestructures del transport, que t� un disseny coherent i raonable, planificat amb un termini que abarca fins al 2020 i que inclou unes previsions de 250.000 milions d�euros) i en el camp de l�R+D (Pla Ingenio i el Pla Avanza). S�ha apostat per invertir en aquest darrer sector en tant que els beneficis socials de l�R+D s�n majors que els beneficis privats, partint de que la taxa de retorn social �s d�un 40% aproximadament i el retorn privat un 15-20%).

Els partit socialista es planteja seguir treballant, en cas de ser reelegits, en la tend�ncia iniciada amb aquests tres eixos d�actuaci�.

Sobre el pol�mic tema de la reforma de l�impost de societats, en David Vegara ens coment� que la baixada del 5% dels tipus nominals seguia implicant un tipus nominal situat en la mitjana alta dins del panorama europeu. El que �s m�s rellevant en qualsevol cas, seria el tipus efectiu, �s a dir, el que efectivament acaben pagant les empreses sobre els seus beneficis declarats, que en la realitat pot arribar a significar una gran difer�ncia. Es va posar el 2011 com a data l�mit per implementar el nou impost de societats, que baixa el tipus nominal per� elimina les deduccions per R+D+i, tot i que en Vegara ens remarc� que no hi havia una decisi� final presa i que si es veien resultats palpables en la pol�tica de recerca i desenvolupament, sempre es podia replantejar la pol�tica fiscal a seguir.

En el debat que es gener� a continuaci� amb els associats del Cercle es tractaren els seg�ents temes: la gran depend�ncia amb l�exterior tenint en compte que els pilars del creixement de l�economia espanyola s�n febles, l�explicaci� d�haver articulat la pol�tica de despesa d�una forma compatible amb la desacceleraci� de l�economia espanyola, la mesura dels 400 � en l�IRPF, que segons en Vegara compleix amb els criteris de progressivitat, oportunitat i mesurabilitat, la necessitat de tenir un pacte nacional fiscal per tal de generar confian�a en els empresaris a llarg termini, l�an�lisi cr�tic del paper de l�administraci� p�blica, que hauria d�assumir el rol de compradora de tecnologia per optimitzar la inversi� i esdevenir una for�a tractora en la implementaci� de les TIC donant exemple amb la millora de la e-administraci� en tot el referent a la gesti� p�blica, la dificultat d�atraure talent de fora aix� com la incapacitat de retenir el talent propi, i la qualitat de la regulaci� i les excessives c�rregues administratives.