Publicaciones en Amics del Pa�s

Pros y contras de un nuevo gobierno

Joan Brunet i Mauri
Art�culos
Data: 21/04/2008
22376 lecturas

La formaci�n de qualquier gobierno, ya sea de �mbito nacional o estatal, comporta, que todo el mundo acabe diciendo la suya, en funci�n del punto de observaci�n que cada uno tenga. Si �ste es pr�ximo a las posiciones del gobierno, las cr�ticas hacia el nuevo ejecutivo ser�n m�nimas o pr�cticamente inexistentes. Por contra, si el observador se encuentra m�s alineado con la oposici�n, las posibles cualidades del nuevo ejecutivo pasar�n inadvertidas y no tendr�n ninguna importancia. En cualquier caso, lo que ser�n pros para unos pueden ser contras para los otros y al inrev�s.

La formaci� de qualsevol govern, ja sigui d��mbit nacional o estatal, comporta, que tothom hi acabi dient la seva, en funci� del punt d�observaci� que cadasc� tingui. Si aquest �s proper a les posicions del govern, les cr�tiques cap el nou executiu seran m�nimes o pr�cticament inexistents. Per contra, si l�observador es troba m�s alineat amb l�oposici�, les possibles qualitats del nou executiu passaran inadvertides i no tindran cap import�ncia. En qualsevol cas, el qu� seran pros per a uns poden ser contres per als altres i a l�inrev�s. Com sempre passa en la vida, entre aquests dos punts extrems, hi ha molts altres punts possibles des dels quals es poden observar les coses d�una manera m�s desapassionada, que no vol dir pas que siguin neutrals. I �s des d�un d�aquests possibles i diversos punts d�observaci�, que hauria de ser relativament f�cil descobrir alguns dels pros i dels contres que el nou executiu estrenat aquesta setmana a Madrid presenta.

Ning� no hauria de discutir que un dels pros del nou executiu ve definit per un fet doble, sense precedents en la nostra hist�ria: d�una banda, que m�s de la meitat de les carteres ministerials siguin encap�alades per dones i, de l�altra, que sigui tamb� una dona la que ostenti la m�xima responsabilitat al capdavant del Ministeri de Defensa. Un altre dels pros hauria el trobar�em en qu� d�entre els ministres n�hi hagi dos que s�n catalans i que ostenten, a m�s, carteres denominades d�Estat, com ho s�n les de Defensa i la de Treball. I encara un tercer pro, el tenim en el comprom�s contret pel president del govern d�apostar decididament per fomentar la recerca com a motor principal de la nostra economia. Comen�a a ser hora que deixem de militar en la categoria de l�economia del totxo i apostem per ingressar en el club selecte de la recerca puntera en l��mbit cient�fic. Sortosament el nostre pa�s disposa d�una bona n�mina de recercadors i recercadores que poc t� a envejar en alguns cassos, amb la d�altres pa�sos i amb uns centres de recerca de primer nivell i refer�ncia. Per cloure aquesta primera relaci� d�urg�ncia de pros que presenta el nou executiu, podr�em afegir-hi la combinaci� de joventut i experi�ncia entre els seus components.

Anem als contres; uns contres que, des de Catalunya, prenen segurament una especial dimensi�. Costa d�entendre que despr�s dels resultats obtinguts pels socialistes a Catalunya en les darreres eleccions generals, la pres�ncia de ministres catalans en el govern sigui exactament la mateixa que en l�anterior legislatura. De la mateixa manera costa comprendre que una ministra com la senyora Magdalena �lvarez, continu� en l�executiu al capdavant del ministeri que la va fer famosa a Catalunya i no precisament pels seus encerts gestuals i verbals. Amb la suma d�aquestes dues apreciacions, hom pot acabar tenint la sensaci� que en comptes d�haver-se tingut en compte l�aportaci� de Catalunya en l��xit electoral de Rodr�guez Zapatero fins a catapultar-lo de nou a la presid�ncia del govern, sembla se�ns hagi acabat per carregar els neulers de la p�rdua de vots que el PSOE va tenir en la resta de l�Estat. Evidentment �s una percepci� que, en tot cas, caldr� polir en el futur. Ara com ara, per�, la composici� del nou govern no sembla especialment apropada als interessos de Catalunya i, d�alguna manera, tampoc no deixa en un bon lloc el govern que presideix Jos� Montilla. I si amb la presid�ncia del govern de Catalunya per part de Maragall les relacions entre els presidents dels executius espanyol i catal� no va ser la millor possible, tampoc ara, en qu� Catalunya est� presidida per Jos� Montilla, d�na la sensaci� que el president del govern espanyol tingui en compte del tot la bona governan�a a Catalunya i fer passos i gestos per refor�ar la tasca d�un govern progressista al qual li han caigut al damunt les conseq��ncies d�oblits i de feines no fetes a temps al llarg de molts anys. Caldr� estar atents.

Publicat a Diari de Sabadell, el 17 d�abril de 2008