Publicaciones en Amics del Pa�s

Les TIC palanca impulsora de la competitivitat

Albert Benedicto Tarrag�
Art�culos
Data: 10/12/2010
15911 lecturas

Els diferents sectors econ�mics de la societat han esdevingut progressivament m�s competents a mesura que han anat incorporant en la seva organitzaci� tecnologies de la informaci� i de la comunicaci� (TIC). L�anomenada �Societat de la Informaci�, que a m�s a m�s de garantir una major competitivitat en l��mbit econ�mic tamb� incrementa el grau de llibertat de les persones, es fonamenta en les TIC.

Nom�s cal fer una mica de mem�ria i recordar com es feien algunes tasques fa uns anys i com es fan en l�actualitat per poder afirmar en tota certesa que en les darreres d�cades les TIC han estat un dels motors principals de l�evoluci� de la societat. Resulta obvi que sense les TIC la societat actual no podria funcionar i que si tenim m�s qualitat de vida �s en part per la seva aportaci� . Evidentment no nom�s amb l�aplicaci� de les TIC s�aconsegueix fer que les organitzacions siguin m�s eficients, per� sense elles seria molt dif�cil desenvolupar qualsevol projecte amb garanties d��xit.

Tamb� �s cert que de vegades les TIC no han cobert les expectatives per les quals van ser adquirides i que en algunes ocasions el preu pagat ha estat excessiu pels resultats obtinguts, en aquest cas podr�em dir que �s�han matat ocells a canonades�. No hi ha cap empresa, instituci�, ni particular que pugui afirmar que totes les TIC que hagi utilitzat hagin �funcionat correctament o com ells pretenien�, tots ells poden parlar d�algun frac�s viscut en l��mbit de les TIC. Aquest frac�s no sempre �s atribu�ble a les TIC, els subministradors no sempre han estat a l�al�ada perqu� han recomanat als seus clients solucions que no eren les adients i els propis clients tamb� tenen una part de responsabilitat, perqu� no han expressat clarament les seves necessitats.

De vegades en l��mbit de les grans infraestructures tecnol�giques, on una gran part de la responsabilitat del desplegament recau en l�administraci�, s�ha donat la paradoxa que tot i disposar de la tecnologia adequada, aquesta s�ha implantat tard i malament o s�ha optat per una alternativa que resultava obvi que no era la m�s adient i que nom�s es podia justificar per dos motius: interessos econ�mics o desconeixement. En tot cas sigui pels motius que sigui, les decisions de les administracions en l��mbit de les TIC no sempre han estat encertades i han suposat un fre en el desenvolupament de la societat i a la vegada han comportat una p�rdua de competitivitat en els sectors econ�mics d�uns territoris en front d�uns altres. A Catalunya, per posar un exemple d��mbit local, hi ha territoris on les defici�ncies en infraestructures de xarxa s�n manifestes i aix� els hi resta competitivitat en front d�altres territoris on el desplegament de la xarxa s�ha fet a temps i b�.

El grau d�aplicaci� de les TIC �s molt ample en quasi tots els �mbits de la societat catalana, tanmateix, per�, en alguns casos no �s aix�. La Just�cia n��s un bon exemple. Si les TIC haguessin pogut �penetrar� en aquest �mbit, segurament no hi hauria el col�lapse que hi ha avui en dia a la Just�cia amb les greus conseq��ncies que suposa sobre les persones implicades (endarreriments, m�s costos,...) i sobre la pr�pia administraci� de just�cia (m�s costos, p�rdua de prestigi,... ). La situaci� actual de la Just�cia a casa nostra requereix aplicar amb urg�ncia un pla per acabar amb aquest alt grau d�incompet�ncia i les TIC s�n un dels elements fonamentals per aconseguir aquest objectiu.

La competitivitat es mesura per la millora de la productivitat al menor cost possible, per tant, directament o indirectament tamb� es pot mesurar per un millor aprofitament dels recursos. Els recursos com tots haur�em de saber s�n limitats. Estem en una societat en que malauradament es malgasten molts recursos (aigua, energia, aliments, medicines, mat�ries primeres, diners...). �s ben cert que la societat comen�a a tenir certa consci�ncia en aquest aspecte per� cal anar molt m�s enll�, cal actuar. Les TIC ja ens estan ajudant a aconseguir-ho:

� En la ind�stria, els programes de planificaci� de la producci� no solament ajuden a complir els terminis d�entrega de les comandes sin� que permeten fer un �s m�s racional dels recursos (instal�lacions, mat�ries primeres, personal,...), intentant agrupar diferents processos productius en les mateixes instal�lacions quan cal utilitzar les mateixes mat�ries primeres.

� En la log�stica, els programes de gesti� de magatzems (SGA) optimitzen el temps de les operacions que es poden realitzar en el magatzem per� tamb� permeten gestionar el magatzem amb la pol�tica de fer sortir el lot amb data de caducitat m�s antiga evitant aix� que quedin articles caducats que s�haurien de llen�ar o com a molt poc reciclar.

� Les instal�lacions productives es poden tornar ineficients sin� es fa una bona gesti� de manteniment. Si el dosificador d�una sitja no est� ben calibrat, el resultat d�una fabricaci� segurament ser� incorrecte perqu� la quantitat de mat�ria primera provinent de la sitja no ser� l�adequada. El producte obtingut s�haur� de llen�ar o caldr� recuperar-lo mitjan�ant un altre proc�s productiu. Els programes de manteniment (GMAO) s�n fonamentals per poder a dur a terme una correcta gesti� de manteniment, tant preventiu com predictiu. D�aquesta manera s�incrementen les possibilitats que les instal�lacions funcionin correctament.

� En l��rea financera d�una empresa un programa de gesti� de tresoreria (Cash Flow) permet con�ixer en qualsevol moment la situaci� financera de la companyia a curt i a mig termini. Cal preveure si l�empresa tindr� una manca o un excedent de liquiditat en un futur pr�xim, perqu� sabent-ho en temps es poden prendre les decisions oportunes que comportaran probablement un estalvi de diners.

Les TIC avancen en funci� de l�enginy, del coneixement i del treball del �sser hum� per�, tot i que malauradament no sempre poden satisfer les necessitats de les persones i de les organitzacions, resulten imprescindibles per garantir i millorar la nostra qualitat de vida.

I ja per concloure, simplement dos apunts: remarcar la import�ncia que suposa i suposar� Internet amb la seva amplitud de possibilitats (xarxes socials, acc�s al coneixement, negocis: e-commerce, e-business, correu electr�nic, telefonia IP ,...) per la societat en general i l�expectativa d�implantaci� del e-book (llibre digital) i els dispositius que fins i tot simulen l�efecte paper que podrien suposar el principi del final dels llibres tradicionals.