Publicaciones en Amics del Pa�s

Inmigraci�n en Catalu�a

Antoni Garrell Guiu
Art�culos
Data: 15/05/2004
31760 lecturas

Uno de los grandes problemas a los que nos enfrentamos es c�mo integrar y c�mo aprovechar los flujos migratorios actuales. �Cual es la realidad en Catalu�a? �Qu� potencialidades tiene la inmigraci�n? Sin duda hay que reflexionar sobre todo ello con profundidad.

Fa uns temps, vaig veure tres homes parlant animosament, dos d�ells subsaharians i el tercer nord-afric�. L�actitud i la forma de vestir evidenciaven que eren immigrants recents a la nostra terra. A l�atansar-me al grup dels tres immigrants, (el meu cotxe estava aparcat prop d�ells), vaig sentir-los parlar amb un elemental catal�. Eren tres persones procedents de cultures i �tnies diferents, que compartien probablement el treball, l�enyoran�a dels records, el desig de retrobar-se amb els amics i la fam�lia, i la llengua catalana que els permetia relacionar-se entre ells i amb l�entorn.

Faltaria a la veritat si no reconegu�s que escoltar-los parlar amb catal� em va sorprendre, potser per aix� quasi al mateix temps va aflorar-me el record del document de mitjans del segle XVII �Papers Secrets� d�en Gaspar Sala on s�indicava �Catalunya �s mare d�estrangers, on no hi ha ciutat, vila o poble en Catalunya a on no hi hagi hagut per centenars d�anys, molts francesos casats i fadrins�.

Certament Catalunya �s, i ha estat, terra d�acollida, els creixements demogr�fics s�han produ�t per onades significatives d�immigrants, que venien a fer de Catalunya la seva llar i el seu futur. Lluny queda en el record el gaireb� mili� i mig de persones que arribaren entre l�any 1900 i 1960 procedents d�arreu de l�estat espanyol, molts d�ells encara entre nosaltres, per sumar-se als catalans (un percentatge significatiu amb arrels Occitanes) i fer plegats del Principiat una de les comunicats mes din�miques i pr�speres de l�Estat espanyol, i una de les regions m�s importants de la Uni� Europea.

Si b� Catalunya, amb el seu tradicional car�cter obert a l�exterior, en el passat va saber acollir i integrar les fortes corrents migrat�ries, enriquint-se i gaudint de les potencialitats de la heterogene�tat, en els �ltims anys sorgeixen dificultats creixents en el proc�s al que estem sotmesos en l��ltima d�cada. L�explicaci� cal buscar-la en les incerteses derivades de la globalitzaci� planet�ria, que es desenvolupa paral�lelament amb l�increment en m�s d�un quart de mili� d�estrangers residents a Catalunya en el per�ode 1991�2002, increment que ha situat el nombre de ciutadans forans amb perm�s de resid�ncia en 328.461, un 5,05% de la poblaci� catalana(1). Un percentatge que sols fa que cr�ixer i que es preveu que assoleixi en pocs anys el 10%. Un col�lectiu(2) plural i representatiu dels diversos pobles que omplen el planeta entre els que destaquen els que procedeix del nord d��frica, 1 de cada 3 tres dels immigrants.

Que Catalunya hagi superat amb �xit els processos migratoris del passat no �s cap garantia que l�actual proc�s es superi amb �xit, a menys que s�assumeixin les actuacions i pol�tiques encaminades a afrontar els reptes i desafiaments derivats de la nova situaci�(3). Hi ha tres raons radicalment diferents a les onades precedents i en concret la del 1500 procedent d�Occitania, que va arribar a �sser un 20% de la poblaci� catalana, i la del segle XX. En primer lloc, llavors, a difer�ncia d�ara, les arrels culturals eren fonamentades amb el cristianisme i la independ�ncia del poder pol�tic i eclesi�stic, els valors i els desequilibris socials entre els territoris or�gen i dest� no eren excessivament distants, i l�assentament entre nosaltres no requeria de la intervenci� expl�cita de l�Administraci�.

En segon lloc, existia una forta demanda de �m� d�obra�. La creixent ind�stria catalana originava significatives corrents migrat�ries des del m�n rural catal� cap a les ciutats i col�nies industrials, aquest corrents eren insuficients tant per cobrir les necessitats directes de la ind�stria, com aquells llocs de treballs indirectament generats per aquella i els derivats del creixement urb�. El dinamisme industrial i l�oferta d�ocupaci�, sensiblement millor que les existents en zones desindustrialitzades, originaren el flux migratori cap a Catalunya enquadrat en un context de �treball garantit�. La voluntat de millora i de progr�s que genera l�est�mul b�sic de deixar la terra pr�pia es sumava a l�exist�ncia de demanda, conseq�entment de immigraci�, a Catalunya. Aquest binomi que funcionant harm�nicament facilita la integraci� dels immigrants no es produeix en aquests moments i previsiblement no es produir� en el futur, les dades i tend�ncies m�s aviat indiquen el contrari a mig i llarg termini.

En tercer lloc, la compet�ncia era local, el dest� dels pobles i la capacitat competitiva de les ind�stries estava en mans pr�pies, o de les administracions de l�Estat. La progressiva internacionalitzaci� econ�mica, la globalitzaci� dels mercats, la import�ncia i capacitat decisional de les empreses multinacionals, i m�s properament el proc�s d�integraci� Europea primer i l�ampliaci� cap als pa�sos de l�est Europeu en l�actualitat, dibuixen un panorama on la capacitat de construir el futur s�escapa de les capacitats pr�pies entrant en compet�ncia amb les foranies. La manca de preparaci�, l�exig�ncia de competir en base a la generaci� de productes i serveis d�alt valor, i fonamentant el proc�s productiu en la terna: ci�ncia, tecnologia i disseny, dibuixen un horitz� on les pors a la p�rdua del benestar s�incrementen, en especial en aquells col�lectius amb menys formaci�(4) i menys possibilitats d�afrontar els reptes i les exig�ncies de la Societat del Coneixement. �bviament per ells, els immigrants s�n considerats els responsables de posar en perill la seva situaci� social i laboral, ells esdevenen els seus competidors, els que reben una part dels recursos que els hi pertoquen i posen en perill el seu treball. En un mercat en restricci� en un m�n desequilibrat els �pen�ltims� son els que m�s poden dificultar la integraci�, sense menysprear les actituds radicalitzades originades per immigrants sense esperan�a.

S�c dels qui creuen que la cohesi� social i el tradicional clima de conviv�ncia que ha caracteritzat Catalunya des de fa d�cades est� en aquest moments en joc. Assumir que la societat est� sotmesa a canvis profunds i que arreu es produeixen col�lisions culturals esdev� crucial per afrontar els desafiaments dels propers anys. Conseq�entment cal redoblar els esfor�os encaminats a fomentar el tarann� multicultural, sense perjudici de reafirmar les nostres identitats com a poble, facilitar la integraci� cultural dels immigrants tot respectant els seus drets per� exigint el compliment del seus deures, i a la vegada cal assumir que tot col�lectiu t� potencialitats i possibilitats limitades, conseq�entment cal establir pol�tiques en or�gen per regular i ajustar els fluxos d�immigraci� als volums que la sostenibilitat i la capacitat dels pobles permet.

Al atansar-me a ells, no vaig resistir la temptaci� d�interessar-me, despr�s de contestar a la seva salutaci� de bona tarda, per la seva proced�ncia: Camerun, Nig�ria i Marroc, els tres, al igual que molts altres procedents de regions amb �tnies i cultures divergents, sotmeses a r�gims pol�tics no democr�tics, submergits en la mis�ria i la desesperan�a, i amb creences i valors sensiblement llunyans als Europeus. No per aix� deixen de ser persones humanes amb il�lusions i esperances, amb voluntat de desenvolupament i progr�s, persones que sense renunciar a les seves creences volen, un nombre molt elevat d�ells, integrar-se en aquesta, ara tamb� seva, terra. Objectius que estaven en cam� d�assolir els tres immigrants que milloraven el seu catal� tot planejant el futur entre nosaltres.

Ja dins del cotxe, tot meditant quines s�n les nostres actituds i actuacions per posar el nostre gra de sorra per transformar la confrontaci� en col�laboraci� cultural, vaig recordar una conferencia de l�advocat Ramon M. Mullerat en la que citant a Peter Sutherland indicava: �Si pogu�ssim encongir la poblaci� del m�n i reduir-la a un Poblet de 100 habitants, tot i mantenint les proporcions, resultaria que: hi haurien 57 asi�tics, 21 Europeus, 14 del hemisferi occidental i 8 africans�.

---

NOTES

---

^ 1. La poblaci� Catalana (INE, 1 de gener 2002) �s de 6.506.440, representa el 15,55% del total de l�Estat Espanyol, 41.842.058 persones.

^ 2. �frica del Nord: 32,6%, Am�rica del Sud: 19,1%, Uni� Europea: 17,4%, �sia 12,3%, resta d��frica: 6,6%, Altres pa�sos Europeus: 5,6%, Am�rica Central i Carib: 5,1%, Am�rica del Nord 0,8%. Font Generalitat de Catalunya, 2002.

^ 3. La Societat del Coneixement: Una Oportunitat per Catalunya; Reptes i Instruments. A. Garrell, A. Farr�s, P. Monr�s, S. Sard�. Barcelona setembre 2002. Edita Cercle per al Coneixement.

^ 4. l�Informe de recerca I, sobre Societat Xarxa a Catalunya publicat per IN3�UOC al Juliol 2002 dirigit pel prof. Manuel Castells i la prof. Imma Tubella, indica que Catalunya te manca de persones amb formaci� universit�ria, mancan�a que va acompanyada de la falta de persones amb estudis mitjans: un 62,3% de la poblaci� de m�s de 15 anys no ha superat el nivell d�estudis primaris, l�1,9% �s analfabeta, i nom�s el 12% ha acabat els estudis superiors, dades que presenten sensibles millores si s�analitza el col�lectiu que inici� l�ensenyament primari al 1980 (la poblaci� amb un nivell m�xim d�estudis baixa al 48,1% i el percentatge dels que tenen prim�ria incompleta es redueix del 22,5% al 9,8%, quant a estudis superiors nom�s els disposen el 10,3% xifra inferior al 12,5% dels grans).