Publicaciones en Amics del País
Industria y energía
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionamientos
- Data: 03/09/2007
- 24396 lecturas
La importancia de la energía como elemento indispensable para el desarrollo humano en general y para la industria en particular es un hecho incuestionable, aunque a menudo constatamos la insuficiencia de las políticas para garantizar su disponibilidad, a unos precios adecuados, y con el más estricto respeto al medio ambiente. Este es un tema en el no debería hacer falta insistir más, tan sólo es requerido exigir que los legítimos intereses de las empresas energéticas no perjudiquen el desarrollo del país y frenen la capacidad de generación de valor.
La importància de l’energia com element indispensable pel desenvolupament humà en general i per la Indústria en particular és un fet inqüestionat, encara que tot sovint constatem la insuficiència de les polítiques per garantir-ne la seva disponibilitat, a uns preus escaients, i amb el més estricte respecte al medi ambient. Aquest és un tema que no caldria insistir-hi més, sols és requerit exigir que els legítims interessos de les empreses energètiques no perjudiquin el desenvolupament del país i frenin la capacitat de generació de valor.
La dependència enèrgica i la posició dominant, llunyana sovint, de les companyies energètiques que presten el servei públic, la hem constatat aquest estiu; problemes que passen sovint desapercebuts quan afecten a petits col·lectius o a empreses petites i mitjanes amb poca capacitat de maniobra i de cridar l’atenció per reclamar i demanar solucions. Un bon exemple de què com s’executin les polítiques energètiques pot afectar a les empreses, i a l’ocupació que generen, el tenim amb la problemàtica del subministrament de gas a 4 bars de pressió, i la darrera normativa publicada al BOE que obliga a què les empreses que rebin el subministrament a aquesta pressió, hauran d’afrontar un increment del preu del gas quasi del 30% o assumir el cost que representa la substitució de l’escomesa a una que suporti una pressió superior; quelcom que ve de lluny i que l’anterior Conseller d’Indústria de la Generalitat ja va intervenir per intentar reconduir la situació. La problemàtica de la substitució de la pressió del subministrament no tindria més problema si no fos per l’elevat cost que representa, entre 300 mil i 1,8 milions d’euros per empresa, com explicava aquest cap de setmana el president del Consejo Intertextil Español a la Vanguardia. Un cost que penalitza greument a les empreses, dificultant la seva competitivitat i viabilitat, al tenir que pagar novament una escomesa que ja fou pagada al seu dia per les empreses, tot sigui dit moltes d’elles catalanes, que anticipant-se al futur van passar a utilitzar una energia més neta com és el gas natural. No entraré en consideracions sobre la tàctica de fer pagar el consumidor la infraestructura requerida per rebre un servei, i que aquesta passi a ser propietat del qui presta el servei engreixant el seus actius, el que no és de rebut és tornar a fer pagar pel mateix quan els estrictes interessos de la companyia subministradora o aconsellin el vist-i-plau de l’administració de l’Estat. El progrés social requereix d’indústries grans i petites, el dinamisme català a fet que tinguem un teixit empresarial format per petites i mitjanes empreses, més del 90% del total. Les empreses afectades són de tots els sectors econòmics i de les que afronten els reptes de l’economia del coneixement i la liberalització del comerç a escala planetària. Per a elles una inversió tan significativa por representar “seguir o tancar”, un fet que no es tindria que permetre pel que representa pèrdua de llocs de treball i de generació de riquesa, també pel que comporta de pèrdua de competitivitat que obliga a una mirada atenta del Conseller Antoni Castells, i pel que representa de manca de sensibilitat cap a la realitat econòmica del país i l’abús de situació dominant de certes grans companyies. Antoni Garrell i Guiu Aquest article fou publicat a e-noticies.com amb data del 3 de setembre de 2007