Publicaciones en Amics del Pa�s

�TICA, SALUD Y TECNOLOG�A

Joan Cornet Prat
Resumen de actividades
Data: 01/04/2014
4488 lecturas

Joan Cornet, director del Centro de Competencia mHealth, MWC Barcelona, reflexiona sobre los retos de la tecnolog�a para empoderar a los pacientes y mejorar la calidad de vida y la salud de los ciudadanos. Pero afirma que los nuevos procesos no est�n exentos de dilemas �ticos todav�a por resolver y alerta del peligro de fracturaci�n de la sociedad en relaci�n a los recursos de cada ciudadano.

L� �tica �s un element clau en les nostres societats, i m�s encara quan aquestes estan en canvi permanent. El cervell hum� no est� ben dotat pels canvis. Despr�s de 40.000 anys del que en podem dir humanitat, els canvis m�s importants han tingut lloc en els dos darrers segles. I tot i aix�, encara hi ha diferents velocitats de canvi en cada societat i en els diferents pa�sos del m�n.

La salut, la malaltia i la mort han estat sempre elements de preocupaci� de les persones i les societats s�han organitzat per fer front a aquests reptes. En el curs dels darrers anys, les tecnologies han entrat amb for�a en els sistemes de salut i en la pr�ctica m�dica. En especial, la digitalitzaci� de la informaci� i de les dades transformen la pr�ctica cl�nica i, sobretot, tenen un gran potencial per tal que el ciutad� / pacient tingui un rol m�s actiu en la cura de la seva salut.

La Professora N�ria Terribas, en el seu article diu que �Majorit�riament, el ciutad�-usuari-pacient, titular de drets i tamb� d�obligacions, transita de forma passiva pel sistema sanitari entomant totes aquestes maneres de fer perqu� �s conscient de la seva vulnerabilitat i que, en context de manca de salut, est� a les mans dels professionals que l�atenen�. Per complementar aquest excel�lent article de la Professora Terribas, voldria assenyalar els reptes �tics que ens plantegen les noves tecnologies, per� des del punt de vista com aquestes poden ajudar a empoderar el ciutad�/pacient a millorar la seva salut i qualitat de vida. La pregunta �s : si hi ha solucions tecnol�giques disponibles que poden millorar la salut i el benestar i no s� implementen, estem davant d�un problema �tic? No es tracta de l� �tica en les intervencions cl�niques, que �s tot un m�n, sin� de l��tica per tal que el ciutad�/pacient pugui deixar de ser �passiu�.

Prevenci� de la salut

Les evid�ncies cl�niques en la prevenci� s�n cada cop m�s abundants i tenen m�s import�ncia per mantenir-se sa. Hi ha tot un seguit de malalties que es poden evitar, o almenys ajornar la seva aparici� si la persona t� l�oportunitat de seguir un estil de vida adequat. El repte �s com aquestes evid�ncies es comuniquen de forma adequada a la ciutadania, per tal de possibilitar l�establiment de conductes sanes i, en el seu cas, fer els canvis d� h�bits adequats.

Diagn�stic

El diagn�stic �s un element cabdal que t� una gran implicaci� en la vida d�un pacient. Un cop realitzat, el repte �s com es comunica al pacient de forma que en sigui conscient i pugui actuar en conseq��ncia. Tamb� com pot obtenir informaci� complement�ria i validada cl�nicament.

Tractament

En determinades malalties hi ha diferent possibilitats a l�hora de prescriure un tractament. Sense cap dubte la informaci� �s vital per tal que el pacient pugui decidir amb criteri. Tamb� saber els resultats d�un tractament en casos similars.

Monitoritzaci� i seguiment

Amb l�augment de malalties cr�niques, el seguiment i la monitoritzaci� de les constants vitals dels pacients �s fonamental. El repte �s com aquesta monitoritzaci� �s accessible a totes a aquelles persones que ho necessiten i que, per descomptat, hi estant d� acord.

El seguiment/acompanyament dels pacients des de la vessant social �s cada cop m�s necess�ria, en especial en persones grans que viuen soles, amb una coordinaci� efica� entre serveis socials i serveis de salut.

Quin rol poden tenir les tecnologies digitals?

Aquests reptes es poden superar a partir de nous procediments i processos de les organitzacions socials i de salut ens els quals la tecnologia ha de ser un element facilitador. El pacient/ciutad� ha de poder accedir a la informaci� i les dades de la seva salut, ha de disposar d�evid�ncies per cuidar-se, tenir qualitat de vida i ha de poder decidir en cada moment el que cregui m�s adequat.

Estem davant d�un nou paradigma, el de la connectivitat, on gr�cies a tecnologies com els m�bils i les tabletes es permet acc�s r�pid a la informaci� per comparar, aprendre i decidir sense que importi on �s la persona/pacient. Per� cal anar en compte, per tal d�evitar una divisi� en la nostra societat, una escletxa entre aquelles persones que tenen mitjans o recursos i aquelles que pel seu nivell econ�mic no podran gaudir dels avantatges de la salut digital.

Per� la tecnologia digital en si mateixa tamb� suposa un seguit de q�estions �tiques:

� La protecci� de les dades personals de salut.

� La identificaci� amb seguretat de la persona que accedeix a les seves dades de salut o estableix comunicaci� per via digital amb el seu metge o infermera.

� En els casos de persones grans dependents o persones discapacitades, qui pot tenir dret a accedir a les dades personals del pacient?

� Pel que fa als instruments de control de constants i els utilitzats pel seguiment de dietes, com es garanteix la confidencialitat de la informaci�?

� Com es pot aconseguir que la multitud de dades de les hist�ries cl�niques electr�niques puguin ser �tils per a la recerca sense trencar la confidencialitat d� aquestes dades?

Encara hi ha moltes q�estions per resoldre. Mentrestant, em permeto citar a J�rgen Habermas: �Por otra parte, la calidad de una vida en com�n no se mide solo por el grado de solidaridad y el nivel de bienestar, sino tambi�n por el grado en que en el inter�s general se contemplan equilibradamente y por igual los intereses de cada individuo� ( Escritos sobre moralidad y eticidad. P.113. Paidos 1991).