Publicaciones en Amics del País
Entrevista con Neus Pons
- Elena López
- Entrevistas
- Data: 31/07/2008
- 27117 lecturas
Hablamos con Neus Pons, Directora Ejecutiva de la Escuela de Postgrado de la Universidad Autónoma de Barcelona sobre aspectos relacionados con la educación y la formación universitaria.
1) Com està afectant l’aplicació del Pla Bolonya als estudis de postgrau a les universitats públiques catalanes? L’entrada a l’Espai d’Educació Europeu Superior permetrà modificar les estructures de govern universitàries pròpies del nostre sistema?
L’anomenat “Pla Bolonya” és una adaptació dels estudis universitaris (de fet, hauria de ser de tota la formació permanent al llarg de la vida) a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els estudis universitaris es divideixen en el “Grau”, que a Espanya és de 4 anys (a la major part d’Europa els graus són de 3); el “Màster” amb una durada d’un o dos anys, i el “Doctorat”. Un dels objectius bàsics de l’Espai Europeu és afavorir la mobilitat, per tant, les universitats han de ser cada cop més internacionals, amb el que comporta de flexibilització, interculturalitat... Bolonya és un replantejament del sistema educatiu on el pes recau en la dedicació de l’alumne (en l’aprenentatge); això comporta molts canvis en els aspectes metodològics i pedagògics del professorat. I també té implicacions en les estructures de gestió del postgrau, segons els criteris que apliqui cada universitat. 2) Quina és la proporció actual de màsters públics i privats a les universitats públiques de Catalunya? La tendència de futur què pretén potenciar més? Aquesta és una diferenciació que, penso, porta a confusió. No podem parlar de màsters públics i privats, sinó de màsters “a preu públic” o a “preu privat”. Per exemple, les universitats privades poden oferir màsters públics (“oficials”) a preu privat perquè tenen llibertat per a fixar els seus preus. En el sistema educatiu espanyol, des de l’any 1985, tenim estructurada la formació de les “titulacions pròpies”, que inclouen el “Màster Propi”. Aquests programes són autofinançats i, bàsicament, professionalitzadors o bé per a professionals amb experiència. Els “Màsters Universitaris-Oficials” porten només tres anys en el sistema educatiu. Això implica que, en termes generals, tenim més màsters dels de caire “més privat“ Tot aquest mapa de postgrau cal clarificar-lo abans de poder parlar de tendències. També cal abordar, i és complex, el tema del fiançament, els crèdits, les beques ... per tal que, en l’actual postgrau, les universitats públiques puguin tenir un bon posicionament 3) Els postgraus que s’estan dissenyant ara van encaminats cap a una formació més interdisciplinar, o per contra, es plantegen com una especialització del grau cursat abans? Dins la formació de postgrau, la part realment “formativa”, a nivell de docència, són els Masters. D’aquests n’hi ha de tres tipus: orientats a la recerca (bàsicament substitueixen la formació dels antics doctorats), acadèmics (que foren més d’especialització dels continguts acadèmics d’un grau), professionalitzadors (més focalitzats en aplicació més directa al mercat de treball). Els Màsters anomenats “propis” són clarament de caire professional Tots aquests programes són cada cop més interdisciplinaris perquè les fronteres entre els àmbits de coneixement també són cada cop més difuses 4) Quin és el futur dels doctorats? Quina és la seva possibilitat real d’incorporació al mercat laboral? El doctorat “Bolonya” té una connotació diferent perquè desapareix pràcticament el component formatiu i es centra en l’elaboració de la tesi. Tenim molt clar que les persones que assoleixen el grau de doctor tenen una sèrie d’habilitats (planificació, domini dels idiomes, estructura mental...) que, a països com els EEUU, en són un tret positiu per a la seva vida professional, sigui aquesta dins o fora del món acadèmic. En aquest moment, el nostre repte també passa perquè els doctors/ores de les nostres universitats puguin desenvolupar altres habilitats més transversals (treball en equip, comunicació, gestió de projectes, lideratge..), de forma que puguin cobrir les mancances que ens comenta que tenen des de l’entorn de les empreses i les organitzacions.