Publicaciones en Amics del Pa�s

Entrevista con Carles Ubach

SEBAP
Entrevistas
Data: 01/12/2008
15979 lecturas

Hoy entrevistamos Carles Ubach, Consultor en "Alinear el Negocio y las Tecnolog�as de la Informaci�n", Director del Curso Postgrado de Direcci�n de Sistemas de la Informaci�n en la Fundaci�n UPC y que dedica una parte de su tiempo como Manager de Imagiam, empresa dedicada a la venta de softwares lenticulares en todo el mundo. Carles estudi� Ingenier�a Superior en la Escuela T�cnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona. En 1991 hizo un curso de Business Management y en 2004 fue aceptado como CISA (Computer Information Systems Auditor) por ISACA (USA). Ha trabajado en empresas como Honeywell, Banc Sabadell, Danone, EDS y Siebel.

Con �l hablaremos sobre los start-ups, una buena manera de reactivar la econom�a de nuestro pa�s y salir fortalecidos del per�odo de crisis que estamos viviendo.

Avui entrevistem en Carles Ubach, Consultor en �Alinear el Negoci i les Tecnologies de l�Informaci�, Director del Curs Postgrau de Direcci� de Sistemes d�Informaci� a la Fundaci� UPC i dedica una part del seu temps com a Manager d�Imagiam, empresa dedicada a la venda de softwares lenticulars a tot el m�n. En Carles va estudiar Enginyeria Superior a l�Escola T�cnica Superior d�Enginyers Industrials de Barcelona. El 1991 va fer un curs de Business Management i el 2004 va ser acceptat com CISA (Computer Information Systems Auditor) per ISACA (USA). Ha treballat a empreses com Honeywell, Banc Sabadell, Danone, EDS y Siebel.

Amb ell parlarem sobre els start-ups, una bona manera de reactivar l�economia del nostre pa�s i sortir enfortits del per�ode de crisi que estem vivint.

Com i quan sorgeix Imagiam?

Era, aproximadament, l�any 2000 quan un amic em va parlar d�en David Garcia. Era un enginyer acabat de sortir de la universitat amb molt bones idees, per� que li mancaven recursos per poder-les executar. El seu producte era molt bo i m�hi vaig interessar. Vam fer un business plan, ens vam presentar a un concurs d�emprenedors i vam quedar segons. Amb aquests diners es va finan�ar un projecte on es va incorporar nova gent per� no va funcionar.

Ara fa dos anys vam recuperar l�idea i vam engegar un nou projecte amb una visi� molt m�s comercial. El vam anomenar Projecte Maj�stic, perqu� cada dimecres ens reun�em all�. No ten�em diners, per� creiem en el producte. Vam engegar una estrat�gia de posicionament, vam aconseguir que HP ens incorpor�s dins del seu cat�leg de Solucions Globals i a partir d�aleshores vam extendre el producte i tenim clients a quaranta pa�sos, sense massa volum, ja que no tenim massa m�scul financer.

I com aconseguiu arribar arreu del m�n sense gaires recursos econ�mics?

El punt de sortida al mercat va ser mitjan�ant Google Addwords. Es paga una quantitat mensual no massa elevada i s�anuncia el producte les 24 hores del dia. Tamb�, a trav�s dels partners virtuals que, a canvi o b� de comissions o b� de fer-los publicitat, ens recolzen el producte. Un exemple �s el de Heidelberg, que utilitza el nostre software per ensenyar com es fan imatges ventriculars.

Com ha afectat la crisi a Imagiam?

La crisi ens ha beneficiat i ens est� beneficiant. Est� creixent la necessitat d�innovar per tal de diferenciar els productes i ser m�s competitus. I les empreses estan incorporant tecnologia lenticular per dur-ho a terme.

Qu� es necessita per crear un start-up?

Un start-up �s engegar una idea. Les idees no valen massa si no es poden executar. Per tant, es necessita gent emprenedora, arriscada, que no tingui por a equivocar-se, ja que l�experi�ncia s�adquireix fracassant; i es necessiten persones altruistes, sobretot al principi, disposades a invertir temps i diners a canvi de poc o, fins i tot de res.

A Catalunya i a Espanya som comerciants. Tenim por a equivocar-nos. Falten emprenedors i el caldo de cultiu que els incentiva.

I qu� s�ha de fer per canviar aquesta situaci�?

Per tenir projectes reals d�innovaci� orientats al mercat global es necessita gent innovadora, capital, temps i un guia (coach) per tal de gestionar tots aquests elements. La universitat del nostre pa�s hauria d�estimular els estudiants per tal que aquests tinguin idees, i haurien d�ensenyar a canalitzar-les correctament. El problema �s que l�ensenyament universitari a Catalunya �s endog�mic. La majoria de professors no surt al mercat per captar les necessitats. Es parla d�innovaci� per� no es fa res. En segon lloc, la societat i el govern haurien de crear incentius per estimular el finan�ament d�aquests projectes. I finalment, hauria de cr�ixer el volum de persones disposades a exercir de coach (guia per canalitzar els projectes de tecnologia i coneixement cap al mercat). En relaci� a aquest tercer punt, crec que el Cercle podria recolzar a emprenedors. Seria una bona manera de predicar amb l�exemple.