Publicaciones en Amics del País
Entrevista con Carles Martín
- SEBAP
- Entrevistas
- Data: 24/11/2008
- 15604 lecturas
Entrevistamos Carles Martín, ingeniero en Telecomunicaciones por la Universidad Politècnica de Catalunya y miembro del área de estudios e investigación del Consejo Audiovisual de Catalunya. Carles Martín ha ocupado desde 1987 y hasta la actualidad el cargo de Presidencia de la Asociación Catalana de Ingenieros de Telecomunicaciones y el cargo de Vocal de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicaciones. Con él hablaremos sobre la actual situación de carencia de profesionales en los sectores tecnológicos y de ingenierías.
Entrevistem en Carles Martín, enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de l’àrea d’estudis i investigació del Consell Audiovisual de Catalunya. Carles Martín ha ocupat des de 1987 i fins a l’actualitat el càrrec de Presidència de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions i el càrrec de Vocal de l’Associación Española de Ingenieros de Telecomunicaciones. Amb ell parlarem sobre l’actual situació de mancança de professionals en els sectors tecnològics i d’enginyeria.
1- Segons dades del III Anuari de la Comunicació de l’Immigrant a Espanya, Espanya necessitarà 100.000 immigrants cada any fins el 2012 per tal d’ocupar llocs de treball qualificats, sobretot en sectors tecnològics i d’enginyeria, per a poder mantenir la competitivitat de l’economia. Quines són les causes d’aquesta crisi vocacional? No podem saber què passarà d’aquí tres o cinc mesos, i menys què passarà d’aquí cinc anys, però serà una situació ben diferent a la que tenim ara. En poc temps, i com a conseqüència dels canvis a nivell econòmic, països com els Estats Units o països d’Europa han baixat de manera notable la seva inversió en Tecnologies de la Informació en general, no només en la relacionada amb l’enginyeria. Per tan, que mancaran professionals del sector TIC és segur, quantificar-los ja és més difícil. 2- Quina és la situació de Catalunya respecte la resta de les Comunitats Autònomes? La situació de Catalunya respecte la resta de les Comunitats Autònomes és pràcticament idèntica. Madrid, Catalunya i d’altres Comunitats Autònomes com per exemple València o Andalusia atrauen el talent i per tant, enginyers d’altres Comunitats treballen en aquestes àrees. Anys enrere, els sous elevats i les possibilitats professionals a Madrid feien d’aquesta una comunitat atractiva per als professionals de l’enginyeria. Però actualment, la situació és més homogènia a tot el territori, ja que totes les Comunitats tenen les seves pròpies Escoles d’Enginyeria i un potencial més elevat de perspectives professionals que ha permès una homogeneïtzació. 3- Continuant en el cas concret de Catalunya, diferents estudis ens mostren que tenim un dèficit de professionals en enginyaria d’aproximadament 12.500 enginyers respecte la mitjana europea. Si ens comparem amb els països més avançats (Alemanya, Suècia, Finlàndia, Holanda, etc), Catalunya hauria de tenir 128.000 professionals en front dels 98.000 que s’estima que hi ha actualment. Això és degut, principalment, a la percepció generalitzada que el retorn que s’obté en el món laboral és baix en relació a l’esforç invertit. Tenint en compte això, quina és la seva opinió respecte el programa ENGINYCAT impulsat pel Govern? El dèficit de professionals és una realitat generalitzada de les Tecnologies de la Informació, però no podem parlar exclusivament de la manca d’enginyers perquè d’això no hi ha dades i tampoc està tant clar. Al mes d’abril o maig, quan la crisi encara no era tan aguda, es va parlar ja d’aquesta manca de professionals de les Tecnologies de la Informació. Hi ha una fluctuació de professionals segons el seu nivell de formació. Així, per exemple, es demanen enginyers joves per a fer pàgines web quan el que cal és tenir bons tècnics de Formació Professional. Un estudiant d’últim curs d’enginyeria desenvolupa també aquestes tasques però no confonguem, l’objectiu de l’enginyer és clarament el de lideratge: lideratge de projectes i lideratge de la societat de la Informació. Està clar que en aquest cas els salaris són els de dissenyador de pàgines web, que evidentment no són els d’enginyers. En aquest país ens ha mancat sempre un dignificació de la Formació Professional i de les diplomatures. La formació que rep l’enginyer no és que hagi de ser elitista, és simplement complexa i difícil, per tal de poder afrontar i solucionar problemes en la seva carrera professional. Baixar el nivell suposaria baixar la qualitat del país. Donar una xifra del número d’enginyers que necessitaria Catalunya és molt difícil, perquè depèn de l’evolució social i econòmica que es produeixi. Però el que és segur és que no necessitarem 30.000 enginyers (per no entrar a parlar de Bolònia, enginyers de cinc anys). Sota el meu criteri, el projecte ENGINYCAT que ha impulsat el Govern de la Generalitat no hauria de ser tant un projecte destinat a que els joves estudiïn enginyeria, que evidentment també ho busca, sinó a que no es decantin tant per les carreres de lletres o socials sinó per les de ciències. Un país sense tecnologia és un país que no té futur. Per això és important que es creï nova tecnologia i això ho pot aportar un enginyer. En aquest sentit, considero que si la idea és “promoure la tecnificació de les persones”, la iniciativa és correcta. Però si volem abaratir les enginyeries per tal de tenir molts enginyers, el que aconseguirem és disminuir la qualitat del país. 4- Quina és la proporció d’empreses de telecomunicacions a Catalunya i a Madrid? Quina ha estat l’evolució durant els últims anys i quina creus que serà la tendència futura? Segons dades de l’INE (al 1-1-07), Catalunya esdevé la segona Comunitat Autònoma amb més empreses del sector de les TIC a nivell espanyol, amb un 22,5% sobre el total. Madrid representa un 31,5%. Durant els últims anys s’ha vist una evolució general del sector TIC a tot l’Estat que ara s’ha vist frenada per la situació econòmica que s’està vitvin. I aquesta situació marcarà la tendència de futur.