Publicaciones en Amics del Pa�s

Entrevista a Miquel Montes

Joan Monr�s Oliu
Entrevistas
Data: 15/02/2005
32222 lecturas

�Qu� piensa el Director General Adjunto del Banc de Sabadell? �C�mo ve diversos aspectos de la realidad socioecon�mica que nos rodea?

En qu� creus que es diferencien els conceptes de Societat de la Informaci� i Societat del Coneixement?

Jo crec que s�n dues coses ben diferents. La quantitat d�informaci� no determina la quantitat de coneixement. Estem en una societat que permet el tractament massiu d�informaci� i aix� no sempre genera coneixement. La Societat de la Informaci� �s tecnologia. El coneixement dep�n d�altres recursos: es necessita capital hum�. Per generar i aprofundir en la Societat del Coneixement cal desenvolupar coneixements a partir de la informaci�, no nom�s tractar-la.

Quina import�ncia tenen els lideratges? Des d�on haurien de venir?

El lidertage �s un dels elements claus perqu� les coses canvi�n. Considero que en societats com la nostra �s evident que es necessita un lideratge de l�administraci�, que malhauradament ha tingut sovint una funci� bastant desmobilitzadora. Tanmateix, hi ha tamb� intangibles que ajuden als canvis socials i econ�mics. Un �s l�afany de progr�s, i aqu� sovint no ho tenim gaire ben vist, en el sentit que es penalitza aquell que intenta fer m�s del que li toca. Aix� porta a un fre a l�hora d�assumir riscs, i sense ells dif�cilment es pot liderar. Aix� �s una de les clares difer�ncies entre Europa i els Estats Units. Aqu� sembla que la societat civil l��nic que busca es influir en el poder pol�tic, m�s que aquest afany de liderar canvis.

Com explicar aquesta necessitat de lideratge a la societat?

Es pol�ticament incorrecte voler ser diferent, el qu� est� ben vist �s que tots siguem iguals. Per� la igualtat mata el que hi hagi valors diferencials. Si que �s dif�cil d�explicar aquest fet!

Quina responsabilitat tenen les grans empreses a l�hora de liderar un canvi?

Considero que les empreses tenen altres responsabiltats amb el territori, abans que la de liderar els canvis, com a empreses. Ara b�, qu� han de fer el l�ders de les empreses grans? Personalment crec que haurien de fer alguna cosa m�s que portar b� les seves empreses. Tamb� gent de la Universitat, gent de la pol�tica, etc, haurien de tenir voluntat de canvi, m�s enll� de les exig�ncies del dia dia, encara que sigui dif�cil d�exigir-ho.

I quina �s la responsabilitat de la universitat, o tal vegada de la relaci� entre universitat i empresa?

Vaig entendre b� la dificultat de relaci� entre la universitat i l�empresa quan un rector va dir que si s�investiga l�edat de les empreses n�hi ha molt poques que tinguin m�s de 100 anys. En canvi la universitat t� m�s de 300 anys. El fet que que tinguin cicles vitals tan diferents separa les aquest dos agents. Aix� fa que la universitat tingui una protecci� sobre el risc que l�allunya de les empreses que tenen una exposici� al risc molt m�s gran. A part d�aix�, hi ha certs arcaismes a la universitat com el sistema jer�rquic d�explotaci� de becaris que a l�empresa no es d�na tant, faltaria m�s flexibilitat. Com pot ser que els millors estudiants es dediquin a caure sota el paraigues d�un sol director de tesi?

I des d�un punt de vista m�s general, com veus la educaci�?

L�altre dia llegia que a catalunya tenim un nivell de frac�s escolar notable. Llegia tamb� que una de les xifres que es maneguen s�n la quantitat de pc�s per aula. Ara b�, la inversio de capital no repercuteix directament en uns beneficis tangibles. En aquest sentit, crec que ning� obliga als estudiants que integrin el pc de manera que els mogui a desenvolupar el propi pc, incentivant la descoberta. Encara estem, en termes generals, en la fase que �s m�s important repetir que investigar.

Finalment, quines propostes tens per al Cercle?

Crec que el Cercle ha demostrat una gran fortalesa. El m�s f�cil era que es dissolgu�s i decaigu�s en l�avorriment, despr�s de l�impuls fundacional. Aix� demostra que el Cerlce ha tingut una gan capacitat de reinvetar-se cada dia. A m�s t� poder de convocat�ria. Estaria b� transformar aquesta capacitat de convocat�ria en poder de transformaci�.