Publicaciones en Amics del Pa�s

Entrevista a Josep Maria Rosanas

Joan Monr�s Oliu
Entrevistas
Data: 15/11/2004
31216 lecturas

Entrevista con J.M. Rosanas, doctor en Ingenier�a Industrial por la UPC (1981), m�ster en Econom�a y Direcci�n de Empresas por IESE (1972) y doctor en management por la Northestern University (EUA 1977). Actualmente es profesor ordinario de IESE y catedr�tico de la Universidad Pompeu Fabra.

Con �l compartimos nuestras preocupaciones y nuestros intereses.

Qu� et sembla la societat del coneixement i lideratges, potser en contraposici� a societat de la informaci�?

A vegades es prenen com a equivalents. Tanmateix la informaci� es pot mesurar amb bits i el coneixement no. Hi ha formes de coneixement que no s�n expl�cites i conegudes des de fa temps, i que, en canvi, s�n coneixements reals i fonamentals per la direcci� d�empresa, per exemple. Amb aquesta opini� vaig una mica a contracorrent perqu� molta gent prefereix reduir-ho tot a un c�lcul num�ric o a una an�lisi econ�mica, per� no inclouen tot el que hi ha en el m�n de les organitzacions. De fet les organitzacions es mouen essencialment per persones, i aquestes tenen unes necessitats econ�miques, per� moltes altres aspiracions que no tenen res a veure amb l�economia. Per tant el fet de con�ixer b� les persones i saber com aquestes treballen esdev� essencial per les organitzacions, i m�s en un m�n complex com l�actual. Si al segle XIX hi havia moltes feines mec�niques, ara han desaparegut, aix� que les persones necessiten pensar. Aix� es tradueix en una col�laboraci� activa, i no en un complir els deures, o el contracte. Quan nom�s es fa aix�, es fa el m�nim imprescindible, perdent la capacitat de la gent de fer el m�xim.

Quin �s el cas que cal fer al mercat?

En aquest sentit el primer que cal dir �s que seguir el mercat �s la millor manera de quedar, com a molt, els segons. Altres empreses ja hauran fet aquest producte abans que nosaltres, cosa que fa que no puguem tenir un avantatge competitiu. �s una mica com els pol�tics i els programes electorals o les televisions i les audi�ncies. Si es segueix el mercat, els votants o els telespectadors es va a remolc, �s dif�cil fer una cosa �diferent� que aporti valor.

Com valora el mercat el coneixement?

La meva tend�ncia �s dir-te que malament. La ra� �s ben senzilla: tothom menysprea all� que ignora, per tant com que jo ignoro el coneixement dels altres... Aquest �s un problema de la naturalesa humana que presumeix de valorar el que fan els altres per� que sovint no �s aix�. Tot aix� queda de manifest de manera m�s clara quan parlem de gent que treballa amb coneixement i no amb informaci�.

Quins et semblen que s�n els problemes de l�aparent falta de transfer�ncia de coneixement entre universitat i empresa?

La relaci� entre universitats i empresa lliga amb la teoria del menyspreu que comentava. En el sentit que les universitats no saben qu� fan les empreses i per tant ho menyspreen, i les empreses no saben qu� fan les universitats i per tant tamb� ho menyspreen; quan en realitat seria molt interessant connectar-ho. S�han donat alguns passos darrerament. Un exemple �s la UPC, amb el programa Innova, que mica en mica contribueix a fer del coneixement que es crea una eina aprofitable. Un altre exemple en aquest sentit �s que pocs professors d�universitat volen muntar una empresa, alguns ho consideren fins i tot una perversi�.

Per qu� costa parlar de societat de coneixement, de canvi en les organitzacions, i en canvi no es para de parlar, per exemple, de la llengua catalana?

Una cosa �s molt abstracta i l�altra molt concreta. La gent no es mou per conceptes t�cnics o abstractes, sin� que es mou per la poesia o les banderes. Aix� la gent pot emocionar-se davant una bandera nacionalista o no nacionalista, en canvi costa que ho faci davant una teoria, o uns pensaments. Tanmateix posar els sentiments a la pol�tica no t� perqu� anar en contra de la racionalitat, encara aquesta hauria d�anar per davant de tot. Tanmateix les persones no podem viure sense sentimentalisme.

Finalment cal dir que no sempre es va endavant en aquest sentit. El com manar o no manar ja s�havia pensat des de fa temps. Els darrers anys no han estat precisament de retroc�s m�s que d�aven�, potser fins a la punxada de la bombolla. Afortunadament sembla que la tend�ncia canvia.