Publicaciones en Amics del Pa�s

Entrevista a Antoni Garrell

Jordi Duch, Antoni Garrell Guiu
Entrevistas
Data: 11/04/2006
28293 lecturas

Entrevista realizada por Jordi Duch a Antoni Garrell, publicada en el peri�dico semanal Dossier Econ�mico de Catalu�a el d�a 8 de abril de 2006.

"El Cercle per al Coneixement, un espacio de reflexi�n y debate sobre la nueva econom�a global basada en el conocimiento, apuesta por un nuevo modelo de innovaci�n tecnol�gica basado en la concurrencia de ciencia, tecnolog�a y dise�o. Su presidente, Antoni Garrell, dice que para hacerlo realidad hay que impulsar un cambio cultural y que esto requiere el compromiso de los agentes implicados"

�Catalunya encap�ala l�esfor� econ�mic espanyol en R+D empresarial a l�Estat espanyol, per� es considera que l�empresa catalana cau en el parany de fer-lo en solitari, �s a dir, li manca esperit de col�laboraci� (no nom�s dins del propi teixit industrial, fet que es podria entendre per all� de �no donar pistes a la compet�ncia�, sin� tamb� quedant-se al marge de les universitats). Quina recomanaci� li faria?

Pretendre que hi hagi acords entre empreses per desenvolupar el trinomi R+D+i sense que paral�lelament vagi acompanyat de pol�tiques m�s �mplies �s pr�cticament impossible. El �parany de la solitud� en el que poden caure les empreses catalanes no pot ser analitzat nom�s en funci� de les seves actuacions en R+D+i, sin� que s�ha d�avaluar tenint en compte tot l�esperit empresarial catal�, cosa que implica una cultura i uns valors determinats.

�I per superar la manca de col�laboraci� amb les universitats. Qu� li diria?

Sobre aix�, cal que ens plantejem si els mecanismes d�interrelaci� existents s�n els adequats, si la cultura que tenyeix les empreses catalanes i les universitats �s sin�rgica o complement�ria, i si els terminis i prioritats s�n els mateixos. La q�esti� radica sobretot en trobar un llenguatge com� per empresa i universitat: sabent que la recerca requereix temps, const�ncia i paci�ncia, i que l�empresa t� uns terminis indefugibles, s�haur� de tractar de compatibilitzar les diferents necessitats per tal d�assolir uns objectius comuns.

�Qu� cal fer exactament per impulsar la ind�stria a cooperar en R+D+i? N�hi prou amb que s�adoni dels beneficis derivats de l�estalvi de recursos i de l�acc�s a nivells superiors de coneixement?

El que est� clar �s que sense un canvi cultural enfocat a posar el talent al bell mig de l�activitat productiva, es fa molt dif�cil aconseguir els nivells desitjables de cooperaci� entre empreses i amb els centres de recerca. Tingui en compte que cooperar en R+D+i no sols vols dir estalviar en recursos i arribar a nivells superiors de coneixement, sin� que tamb� significa assumir que amb la concurr�ncia de coneixements i disciplines heterog�nees �s possible assolir guanys significatius.

�Com influiria aquest canvi cultural en el model actual d�innovaci� tecnol�gica?

Portaria a parlar d�innovaci� �en maj�scules�. Aix� vol dir, entendre-la com un proc�s que, combinant l�aven� cient�fic, els mitjans tecnol�gics adients i el disseny, �s capa� de desenvolupar, produir i distribuir productes d�alt valor afegit. Es tracta per tant d�una innovaci� que sorgeix del treball conjunt de cient�fics, tecn�legs i creatius, i impregna tota l�organitzaci�. �s obvi que per assolir-ho cal disposar de la tecnologia m�s eficient i dominar les capacitats que els aven�os cient�fics posen a les nostres mans. Perqu� aix� sigui factible, les empreses, com a prove�dores de capacitats productives hauran d�assumir el risc de col�laborar amb els centres de recerca i universitats, en tant que prove�dors de talent.

�Quina expectativa d��xit real creu que ofereix aquest nou model?

L��xit dep�n de diferents factors: la cultura empresarial, les actituds, el comprom�s conjunt, la capacitat de treballar en equip, un nou model d�innovaci� basat en el treball heterogeni, la cooperaci� intersectorial i interempresarial, la complicitat entre universitat i empresa. �s a dir, l��xit del conjunt de pol�tiques enfocades a convertir la R+D+i en progr�s social nom�s es far� efectiu com a projecte de �pa�s�. Per tant, la R+D+i no t� sentit si no es contempla dins d�un pla integral.