Publicaciones en Amics del Pa�s

El siglo de la conectividad

Joan Majo i Cruzate
Posicionamientos
Data: 04/03/2011
14458 lecturas

Nuestro Presidente ha escrito unas reflexiones tituladas "El segle de la Connectivitat", en motivo de la reciente MOBILE WORLD CONGRESS en Barcelona. Lo hizo a petici�n de el Centre d'Estudis Jordi Pujol i se public� en su web. Creemos que este tema puede ser de inter�s para nuestros socios y por eso lo reproducimos con su autorizaci�n.

Crec que no deu ser massa desencertat definir l��esp�cie homo� com aquella que, gr�cies a la gran complexitat del seu cervell i l�alliberament de les seves extremitats anteriors, ha desenvolupat una intel�lig�ncia i una capacitat pr�ctica que li permeten obtenir f�cilment de l�entorn els recursos que necessita, modificar aquest entorn per protegir-se de les agressions i multiplicar les seves potencialitats mitjan�ant el treball col�laboratiu amb altres membres de l�esp�cie. Aix� ha necessitat augmentar molt, i de manera paral�lela, la intel�lig�ncia, els coneixements, la tecnologia i la capacitat de comunicaci� (especialment, la comunicaci� simb�lica).

Per qu� comen�o amb una afirmaci� aparentment tan abstracte? Perqu� cada cop que es produeix un canvi important en els elements que permeten aquestes possibilitats la societat humana fa un salt qualitatiu, i crec que ara som davant d�un d�aquests salts. Les darreres d�cades del segle XX han vist com es repetia, per� amb una intensitat i velocitat molt m�s grans, el que va passar al segle XIX amb un recurs b�sic, l�energia, que permet obtenir gaireb� tots els elements materials necessaris per a la vida (aliments, mobilitat, eines, confort i benestar). La revoluci� actual s�ha denominat de la informaci� i fins i tot s�ha parlat de la �societat digital�. Crec que �s una expressi� poc afortunada ja que una tecnologia no mereix qualificar un tipus de societat. S�ha emprat tamb�, amb un xic m�s d�encert, de �societat de la informaci� i de �societat del coneixement�, per� tampoc no crec que reflecteixin la naturalesa profunda del que estem vivint.

Analitzem qu� significa el resultat de tres fen�mens que s�han produ�t conjuntament: capacitat pr�cticament infinita de processar, emmagatzemar i transmetre bits (�s a dir, informaci�), globalitzaci� d�una xarxa de gran capacitat (que pot transmetre tot tipus de continguts a gran dist�ncia i de manera gaireb� instant�nia) i possibilitat d�estar connectat a la xarxa en mobilitat (�s a dir, per mitj� d�ones). Aix� �s el que configura un nou paradigma: capacitat de viure connectat, sempre i amb tothom, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que aix� significa.

Crec que la connectivitat �s el moll de l�os de la societat que est� emergint, perqu� no nom�s serveix per enviar i rebre informaci� sin� tamb�, i sobretot, per �viure junts� independentment de la proximitat f�sica. Aquest �s el fenomen social que estan experimentant les noves generacions i que, a corre-cuita, els adults estem intentant comprendre i, a vegades, participar-hi malgrat les dificultats culturals que representa. De la mateixa manera que, des de fa algunes d�cades, la informaci� camina sobre els bits, ara sobre el suport de les xarxes telem�tiques es construeixen les xarxes socials. Aix� �s, a la llarga, m�s transcendent que totes les altres coses, ja que permet la creaci� de nous models de comunitat, la generaci� d�informacions des de nous emissors no formalitzats i la difusi� r�pida i extensa al marge del monopoli dels mitjans tradicionals. S�n evidents les conseq��ncies en l�evoluci� de les borses, en els canvis en la configuraci� de l�opini� pol�tica, en les campanyes electorals o en la caiguda de governs. Tenim exemples ben recents de tot aix�.

Un dels elements que ha acabat d�arrodonir aquest naixement �s l�explosi� de terminals que permeten estar connectat en mobilitat, �s a dir, amb un element port�til i sense estar lligat a trav�s d�un cable. Tant se val si es tracta de terminals de telefonia m�bil, d�ordinadors port�tils amb connexi� wi-fi, d�i-pots, d�i-phones, de tablets, d�i-pads... o d�altres artefactes que acabaran convergint tots plegats en una mena de barreja d�ordinador, de tel�fon i de petit televisor. �s per aix� que ha esdevingut tan important l�exist�ncia del MWC que la darrera setmana s�ha celebrat a Barcelona. No tant com a trobada comercial, sin� com a lloc per on passa la din�mica innovadora que fa avan�ar aquest sector. Molt m�s que els nous productes que s�hi presenten, �s important veure i seguir les noves formes de viure i de relacionar-se que permeten, i que sovint imposen, de la mateixa manera que al segle passat el cotxe o l�avi� les va canviar, quan no imposar.

Tres reflexions finals.

1. No entendre la direcci� i la velocitat del canvi social �s molt perill�s, i est� en l�origen de molts dels nostres problemes. A casa nostra, no s�ha copsat encara qu� suposar� de veritat, per a la nostra manera de viure, la globalitzaci�; ni qu� significa econ�micament haver entrat a la UE, i sobretot a l�euro; ni quines son les conseq��ncies de canvis en el repartiment del poder que comportaran les noves xarxes. Aix� ens desorienta, a vegades ens irrita i sovint ens fa equivocar-nos en la formulaci� de diagn�stics i de solucions.

2. En un sentit invers, no ens hem de deixar portar per una actitud passiva davant d�aquests canvis. Ni tots s�n bons, ni tots s�n imparables. El progr�s tecnol�gic els permet per� no els fa obligatoris. Com m�s grans s�n les nostres possibilitats m�s grans han de ser les capacitats de les societats madures per regular-ne la utilitzaci�. El recent discurs de la liberalitzaci� i de la �intel�lig�ncia del mercat� ja ens ha portat a una gran crisi i ens hi continuar� portant. �s imprescindible reivindicar la necessitat d�una participaci� democr�tica i d�una pol�tica al servei dels interessos col�lectius i no pas dels de grups, partits o empreses.

3. Hem de fer tot el possible perqu� Barcelona continu� sent la seu dels propers MWC. �s bo per a la projecci� de la Ciutat. �s bo per als nostres sectors relacionats amb el turisme. Per� sobretot �s bo perqu� Barcelona sigui un referent europeu en el proc�s de configuraci� d�aquestes noves formes de conviv�ncia. I seria bo que el gran show comercial actual es complement�s amb un espai de reflexi� social i pol�tica sobre el seu significat i les seves possibilitats.