Publicaciones en Amics del Pa�s

El Saber y el Saber Hacer: Asociaciones, Colegios Profesionales y otros

Alexandre Blasi i Darner
Art�culos
Data: 03/11/2009
15241 lecturas

Hace un tiempo le�a un art�culo donde el decano de una facultad recomendaba a los estudiantes que en la medida de lo posible no crearan nuevos grupos de actividades. Les recomendaba que se integraran en grupos que ya estuvieran en funcionamiento de actividades similares, no necesariamente iguales, y que a partir de las sinergias, la generosidad, la participaci�n, el trabajo en equipo (lo que hablamos tanto cuando se trata de los otros) lograran hacer m�s y a un coste menor.

El saber i el Saber Fer: Associacions, Col�legis Professionals i altres

Fa un temps llegia un article on el deg� d�una facultat recomanava als estudiants que en la mesura del possible no creessin nous grups d�activitats. Els hi recomanava que s�integressin a grups que ja estiguessin en funcionament d�activitats semblants, no necess�riament iguals, i que a partir de les sin�rgies, la generositat, la participaci�, el treball en equip (all� que en parlem tant quan es tracta dels altres) aconseguissin fer m�s i a un cost menor.

Aquesta anotaci� em porta a fer diferents consideracions. En el sector que potser conec m�s, el de les TIC, cada cop hi ha m�s iniciatives col�lectives petites, locals, amb representaci� (per� local), que l��nic que fan �s barallar-se entre elles per aconseguir un espai dins de la societat. Si busquem les confer�ncies, les taules rodones, els congressos, etc. que s�organitzen sobre temes semblants cada any, en trobarem molts i penso que ens en sobren. No f�ra millor menys associacions organitzades de la manera que m�s els agrad�s o coordinades entre elles de tal manera que hi guanyessin tots els associats, la comunitat i la societat en general? Ja no vull pensar en que hi hagi alg� o alguns que se n�aprofitin. El mateix val per a les organitzacions empresarials. En necessitem tantes? Ara si una persona o una empresa vol tenir les diferents sin�rgies s�ha de apuntar a diferents lloc. Per aquest motiu, l�anunci recent de l�acord entre les organitzacions empresarials catalanes, Foment i Pimec m�ha alegrat molt i �s un bon exemple per a Catalunya.

Un cas semblant �s el dels col�legis professionals d�enginyers? A les escoles ens parlen (o parlem) del valor de les sin�rgies, la del treball en equip i la col�laboraci�, entre d�altres, per aconseguir resultats. Per qu� necessitem tants col�legis d�enginyers? Els metges nom�s en tenen un i molt fort, per cert. Qu� estem defensant: una classe, una categoria o un espai i uns ingressos? En el m�n de la tecnologia tenim m�s coses en com� i a compartir que difer�ncies. Si acceptem la definici� de Peter Drucker que la tecnologia �s el com es fan les coses, siguin productes o serveis, estem encarrilats en el saber fer i aqu� podem trobar la base de l�enginyeria. Si els enginyers aconsegu�ssim emp�nyer en la mateixa direcci�, o m�s o menys, possiblement ens aniria millor col�lectivament.

La meva proposta �s un sol t�tol d�enginyeria, unes atribucions en funci� de l�especialitat de graduaci� i amb una caducitat d�aquestes atribucions que obliguin a reciclar-se i a actualitzar-se en funci� del permanent canvi del coneixement.

Possiblement seria una millor soluci� i certament m�s econ�mica. Per arribar-hi, per�, necessitarem un per�ode transitori de ben segur, per� com m�s triguem m�s lluny estarem de la soluci�.

Progressivament anem tenint unes definicions de professi� poc flexibles i m�s allunyades de la realitat, i probablement estem perdent un temps preci�s en discussions vanes i buides de contingut per� plena d�egos i de negocis personals. Fa uns dies llegia una cita de Henry Kissinger on deia que les discussions acad�miques s�n les m�s violentes perqu� estan centrades en min�cies. Hem d�evitar anar per aquest cam�. En el proc�s transitori no �s necessari arribar a un sol t�tol d�enginyer d�un salt. Sempre es poden fer acords parcials i transitoris per� amb caducitat. No necess�riament hem d�estar d�acord en tot, per� m�s val estar d�acord en alguns temes i en d�altres no que estar permanentment enfrontats.