Publicaciones en Amics del País
El reto de la gestión del conocimiento
- Antoni Garrell Guiu
- Artículos
- Data: 13/12/2007
- 23711 lecturas
Alcanzar altas cotas de productividad e innovación es intrínseco a muchas organizaciones, si bien los mejores resultados se alcanzan cuando se es capaz de gestionar correctamente los recursos, las informaciones y el talento propio y externo. Procesar la información y gestionar el conocimiento se convierte en el aspecto esencial para conseguir la productividad y la innovación en producto gracias a la labor de los diseñadores, en proceso mediante el concurso de tecnólogos, y en organización mediante el aporte de los diversos conocimientos sociológicos y económicos.
Articulo en Catalan en información relacionada se encuentra la versión en Castellano.Assolir altes quotes de productivitat i innovació és intrínsec a moltes organitzaciones, si bé els millors resultats s’assoleixen quan s’és capaç de gestionar correctament els recursos, les informacions i el talent propi i extern. Processar la informació i gestionar el coneixement es converteix en l’aspecte essencial per aconseguir la productivitat i la innovació en producte gràcies a la tasca dels dissenyadors, en procés mitjançant el concurs de tecnòlegs, i en organització mitjançant l’aportació dels diversos coneixements sociològics en aquelles àrees estratègiques per a l’empresa i optimitzar la seva conversió en innovacions; per altra banda, focalitzat a conèixer, analitzar, comprendre i extraure les potencialitats dels col•lectius i ecosistemes on es desenvolupa l’activitat productiva, amb la finalitat d’actuar òptimament en ell. Un entorn físic, o virtual, que vagi més enllà de on les capacitats deductives o percepcions directes dels humans assoleixin com a conseqüència de el increment de la complexitat i de la globalització, exigint l’ús de les tecnologies telemàtiques i computacionals.
El coneixement es converteix, en els entorns complexos i no predeterminats, en el recurs que permet actuar enfront de les situacions canviants o no conegudes; és una cosa que sorgint de la interacció de científics, tecnòlegs i dissenyadors, resideix fonamentalment en les persones que configures les organitzacions, explícita o implícitament, però també en les eines que utilitzen individual o col•lectivament. Un coneixement que caracteritza a les organitzacions productives, al igual que caracteritza a les organitzacions productives, i també caracteritza als col•lectius sobre els que les organitzacions intervenen o a les organitzacions amb les que es competeix. Gestionar el coneixement intern requereix generar entorns, condicions i processos per a que els fluxos de generació i transmissió del coneixement circulin eficaçment i es dipositin en eines comunes que permetin utilitzar-los col•lectivament de forma natural, en els moments requerits amb independència de la ubicació o l’instant, amb la finalitat d’aportar el coneixement, extraient-lo de les informacions existents o del talent creatiu de les persones, i potenciar les condicions d’entorn i de funcionament de les organitzacions per a que facilitin la seva transmissió i ús. La necessitat de gestionar el coneixement individual, dels equips propis, de l’entorn i el de tercers és una exigència incremental com a conseqüència d’un conjunt de fets de forma simultània: l’obertura dels mercats, l’exigència de productes més complexos i respectuosos amb el medi ambient, els processos de localització-deslocalització dels processos productius, els avanços científics, i els nous i potents sistemes de telecomunicació i la computació, són aspectes que seguint models no predefinits han demostrat la seva alta capacitat transformadora no només en els aspectes econòmics, sinó també en els aspectes ambientals, socials i antropològics, i que exigeixen que siguin gestionats d’una forma sistemàtica com un recurs essencial, amb independència de la composició dels equips o la ubicació dels mateixos. S’ha de comprendre que si bé el coneixement creix i es desenvolupa en les persones i els equips, és requerit que el coneixement estigui disponible en tota l’organització, per a convertir-lo en avantatge competitiu de les organitzacions i assolir majors quotes d’innovació i productivitat, un fet que exigeix eines i tecnologia, però amb això no és suficient. Per a això és precís disposar de nous models organitzacionals i de formes de conduir les activitats, ajuntar voluntats i desenvolupar capacitats. Són requerits models de lideratge, fonamentats en potenciar la capacitat creativa i el talent de les persones d’acord amb els desafiaments que exigeix l’economia global i la societat globalitzada, el que implica disposar de persones amb capacitat d’interacció més enllà de l’entorn sociocultural en el que varen néixer, formar-se e iniciaren les seves carreres professionals. En aquest context, el paper del líder, especialment el líder de projectes, es converteix en l’element fonamental per posar en valor el coneixement, aportant marge a l’empresa i generant PIB, al saber conjugar i projectar a l’organització la importància dels coneixements interrelacionats, del talent, de la visió compartida i dels equips heterogenis, aplicats a l’assoliment d’objectius específics que representen oportunitats de desenvolupament individual i col•lectiu. Tot un conjunt d’aspectes que han d’enquadrar-se en el procés de canvi permanent, de competència asimètrica i d’incertesa en quant al futur, sabent que només la determinació, la creativitat i el coneixement permeten abordar el que és desconegut. Les organitzacions i els creatius han d’entendre que la finalitat última del seu treball és adaptar-se anticipadament als canvis i obtenir avantatges de les potencialitats dels mercats globals, el poder del disseny, els avanços tècnico-científics, i les potencialitats de les telecomunicacions i la computació. Uns aspectes que exigeixen disposar del coneixement requerit, i la millora continuada per a evitar l’obsolescència accelerada de les persones motivada pel procés d’interacció global i el trencament de les barreres proteccionistes que aïllaven o protegien les economies de diversos països, cosa que obliga a traçar polítiques que permetin assolir compromisos emocionals amb l’organització i el propi equip, possibilitant relacions estables a llarg termini amb aquells professionals amb talent, que faciliten el seu creixement i reconeixement simbiòticament amb els èxits de l’organització. Gestionar el conjunt de sabers és imprescindible per a avançar en el món global, i en aquest avanç, que obliga a gestionar el coneixement, s’ha d’assumir que el paper central és el producte. Element que integra el saber de la companyia i vehicula la relació entre aquesta i el mercat. Un producte que configurat pels dissenyadors ha d’integrar els avanços científics i tècnics, conseqüentment exigeix una gestió estricta del coneixement disponible. El nostre país te excel•lents escoles de negoci una bona plataforma per potenciar la gestió del coneixement que segueix essent l’autèntic oblidat per moltes organització. La societat i l’economia del coneixement requereix assumir que l’autèntic capital, és capital humà, conseqüentment sense més dilacions cal actuar per disposar del millor recurs humà possible, que no es altre que aquell amb optimes actituds i excel•lents coneixements un binomi que es forja en els àmbits d’educació i aprenentatge que busquen l’excel•lència i els òptims resultats, i aquesta es una assignatura que des de el 2000 Catalunya suspèn, cal dons sense mes dilacions assolir millor resultats en el procés educatiu i cal canviar els paradigmes de la gestió entenent que el capital humà es el diferencial i que de gestionar el seu capital de forma escaient l’èxit de les organitzacions. Antoni Garrell Guiu Socí del Cercle per al Coneixement