Publicaciones en Amics del Pa�s

El impacto de las TIC en los Medios de Comunicaci�n

Santiago Miralles i Colomina
Art�culos
Data: 07/01/2011
18818 lecturas

Todos los �mbitos de la Sociedad y Sectores de la Econom�a se han visto profundamente alterados por las TIC. Pero, en aquellos que tienen por producto de base un bien inmaterial, intangible, el impacto de las TIC es integral. Es el caso de los Medios de Comunicaci�n.

Art�culo original adjunto en PDF.

Tots els �mbits de la Societat i Sectors de l�Economia s�han vist profundament alterats per les Tecnologies de la Informaci� i les Comunicacions (TIC). Per�, en aquells que t�nen per producte de base un b� inmaterial, intangible, l�impacte de les TIC �s integral. �s el cas dels Mitjans de Comunicaci�, els Media.

Efectivament, cap Sector pot prescindir, avui, dels factors competitius que les TIC li proporcionen. Tant si ens fixem en empreses del sector primari, com en empreses de fabricaci� o de serveis, les TIC proporcionen eines imprescindibles per a la millora de tots els processos interns i externs: siguin d�aprovisionament, de fabricaci�, t�cnics, de gesti�, financers, comercials i de distribuci�, etc...

Per� el cas dels Media �s un cas molt particular. �s una ind�stria que produeix i distribueix Continguts d�Informaci� i d�Entreteniment audiovisuals destinats als ciutadans. Com a Sector, est� extremadament afectat per la irrupci� de les TIC perqu� el seu impacte t� diferents nivells que es superposen i que converteixen en molt m�s complexa l�adaptaci� de les estructures empresarials i el tipus de producte a la nova Tecnologia, als nous temps. Per simplificar, parlem de 3 nivells:

El primer nivell, que anomenarem �Operatiu�, �s al que estan sotmesos tots els Sectors i empreses. �s el que t� que veure amb la modificaci� (per a la millora) de tots els processos empresarials, siguin de caire general o b� els espec�fics d�aquesta ind�stria. Dins dels generals podr�em anomenar, per exemple, els ja esmentats relatius a la Gesti�: la informaci� en temps real, id�ntica i compartida per tothom en els diferents �mbits i funcions: permet una presa de decisions m�s r�pida i documentada, amb la m�nima indeterminaci� i, per tant, m�nim marge d�error.

En el camp dels processos espec�fics, la fabricaci� dels continguts audiovisuals ha canviat substancialment des de la incorporaci� de la tecnologia Digital. En els entorns de producci�, per exemple, han desaparegut les cintes magn�tiques de v�deo anal�giques o digitals, on s�emmagatzemava el contingut, i els equips d�edici� dedicats, deixant pas, avui, a servidors en l�nia i a eines d�edici� que es poden fer anar des de qualsevol PC. Aix�, un mateix contingut o material audiovisual ara est� disponible en temps real per a totes les persones que l�hagin de manipular, en qualsevol moment i, molt important, des de qualsevol lloc del m�n amb connexi� a Internet. Aix� vol dir, per exemple, que la producci� audiovisual pot estar distribu�da en localitzacions geogr�fiques diferents, sense deixar de treballar en un mateix producte.

Aquest primer nivell d�impacte ha suposat canvis profunds en la manera de treballar d�aquestes empreses, grans estalvis econ�mics i notables millores de productivitat.

El segon nivell, el de Distribuci�, �s ja m�s profund en termes de model de negoci o de l�ess�ncia mateixa de l�activitat que es desenvolupa. Aquest nivell es posa de manifest molt clarament quan observem fins a quin punt els Media han desbordat els seus canals de distribuci� tradicionals, la R�dio i la TV anal�giques, i ofereixen els seus continguts a trav�s de m�s canals de TV Digital, d�Internet, de les Xarxes Socials, dels dispositius port�tils com m�bils, iPhones i iPads, les consoles de jocs o b� �ltimament els ConnectedTV�s, TV�s connectats a Internet.

La TV Digital, la TDT, ha suposat una explosi� en la oferta de canals de TV en obert. Aix� ha provocat una gran fragmentaci� de l�audi�ncia donat que la demanda de TV no ha crescut en la mateixa proporci�; de fet ha crescut molt poc. Aix�, l�impacte econ�mic de la nova tecnologia, negatiu en aquest cas, �s la caiguda de l�audi�ncia i per tant dels preus de la publicitat i del seu marge, degut a la gran rivalitat existent entre els diferents competidors per un mateix mercat que no creix. Es modifica el model de negoci i la seva ess�ncia perqu� els Media es veuen obligats a adaptar-se a uns escenaris d�audi�ncia i d�ingressos decreixents, i, alhora, de m�s producci� i cost per omplir els nous canals de TDT que tenen atorgats.

L�altra cara de la mateixa moneda s�n les Noves Plataformes de distribuci�, habilitades tamb� per la Tecnologia i la Converg�ncia Digital, que experimenten un extraordinari creixement, fruit de l�increment d�usuaris d�Internet, de la disponibilitat de Banda Ampla, i dels serveis innovadors que aquestes plataformes permeten oferir als usuaris: un dels m�s importants, el VOD (V�deo sota Demanda). Aqu� s� que es descobreix una nova demanda, que �s sostingudament creixent en el temps.

Aix�, en el cas de la Corporaci� Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), quan la quota de mercat de TV ha caigut gaireb� un 40% en els �ltims 6 anys, el consum de VOD ha crescut sostingudament a ritmes de m�s del 100% anual. Al 2010, quan el consum mig arriba ja a 1 mili� d�hores al mes, amb m�s de 250.000 v�deos diaris, el creixement interanual encara �s del + 68% respecte al 2009. A m�s, les TIC, permeten cont�nuament obrir nous canals de distribuci�, que experimenten, tots ells, un gran creixement.

Finalment, el tercer nivell, el de Format, �s profundament intr�nsec a la naturalesa del negoci, tal com ho expressa la primera figura. El Format �s el llenguatge en que els Media construeixen el seu missatge, �s el codi d�expressi� amb el que comuniquen el seu producte, sigui informatiu o b� d�entreteniment. I aqu�, les TIC han tingut tamb� un impacte extremadament important. Les TIC han posat a disposici� dels ciutadans, dels usuaris dels Media, no nom�s nous dispositius sin� tamb� noves maneres de relacionar-se amb la informaci� i l�entreteniment. Internet ha possibilitat la nova era de la comunicaci� interactiva, en que l�usuari final no nom�s escolta i mira, sin� que respon i vol participar. �s tamb� l�era del treball col�laboratiu, en que les persones han deixat de ser destinataris purs de la informaci� i han passat a ser tamb� fonts d�informaci�, generadors d�informaci� en obert, per a tothom. �s l�era de les xarxes socials, en que ja no hi ha un Comunicador principal i un univers d�usuaris que escolten sin� que el flux de comunicaci� �s en totes direccions, en xarxa, i tothom pot ser un Node d�aquesta xarxa. Aix�, els formats antics, els televisius o radiof�nics de sempre, esdevenen obsolets, i els participants d�aquesta gran xarxa aprecien cada cop m�s els productes de Comunicaci� en que ells puguin tenir un rol actiu, participar, opinar, incidir en aquella experi�ncia, o fins i tot protagonitzar-la. �s a dir, es democratitza la Comunicaci� fins a la individualitat.

Aquest �s potser el major repte per al Sector dels Media. Perqu� implica fer profundes innovacions en el llenguatge en el que sempre s�han expressat i en tots els elements creatius i de producci� que porta associats, per tal de poder aspirar a mantenir la confian�a d�uns usuaris que tenen milers d�opcions alternatives per a les seves necessitats d�informaci� i d�oci.

En resum, el Sector dels Media �s un dels m�s afectats per la irrupci� de les TIC i la seva cont�nua evoluci�. Un impacte en 3 diferents nivells: cada un prou important com per revisar profundament les estructures i processos existents. I, els tres alhora, un repte de proporcions immenses que determinar� sens dubte la superviv�ncia i enfortiment dels qui es dotin de les millors pr�ctiques de Management per fer-hi front i la obsolesc�ncia i desaparici� dels qui pretenguin seguir fent el que feien en el passat.