Publicaciones en Amics del País
El diseño en el siglo XXI
- Isabel Roig Llorca
- Artículos
- Data: 10/06/2004
- 25975 lecturas
¿Qué relación existe entre diseño e innovación? ¿Cual es el rol del diseño? ¿Diseño como imagen de futuro? ¿Barcelona es una capital del diseño?
Escric aquest text després de llegir l’article de Modest Guinjoan a La Vanguardia, Humo con diseño. L’autor posa en dubte que Barcelona tingui un lloc destacat en el panorama internacional, pel que fa al seu disseny industrial, atès que el nexe disseny-indústria no acaba de funcionar com en d’altres països, com per exemple a Itàlia, on no només s’ho creuen, sinó que es veu i es nota en els seus productes, o a Anglaterra, on el Design Council ha publicat un informe del qual es desprèn que les empreses que inverteixen en disseny i cotitzen en borsa creixen un 200% més que les que no inverteixen en disseny. I que així ens van les coses…
Doncs bé, és veritat que costa que el nexe disseny-empresa funcioni en certs sectors, que encara són moltes les empreses que no ho veuen clar, que calen accions de sensibilització, però no siguem pessimistes. El que cal és treballar en el missatge a difondre. El disseny és un factor de supervivència, com a part de la innovació, i una eina per al canvi, amb la qual fer girar bona part del progrés, la competitivitat i la generació de valor. El conseller d’Indústria, en una conferència al Col·legi d’Enginyers Industrials el passat mes de febrer, afirmava que els sectors emergents i amb més projecció de futur a Catalunya són l’aeronàutica, el disseny i la biotecnologia. Tots sabem com estan les xifres de R+D+i pel que fa al PIB a Catalunya, i la manca de cultura en creativitat i innovació. I és per això que hem de crear consciència avançada de què és el disseny. Per a la incorporació d’una cultura de la innovació a través del disseny. És necessari aprofundir en la dimensió disseny-coneixement, en els aspectes tècnic, social i humà. El disseny per a tothom, el disseny social, la sostenibilitat, l’ecodisseny són nous reptes per a les empreses. Però el rol fonamental del disseny és imaginar el futur. El disseny és un procés per donar forma física a les futures necessitats de les persones. La creativitat del dissenyador i la seva intuició, amb l’ajuda de recerques formals externes, generen aquesta visió de futur. El dissenyador utilitza la visualització com a rutina, per tal de donar forma tangible als conceptes abstractes. Els mètodes dels dissenyadors, com a part del seu coneixement tàcit, aporten molta informació sobre el comportament de les persones i els seus trets culturals, i ajuden a comunicar conceptes amb un llenguatge visual centrat en l’usuari. El disseny ens pot ajudar no només a definir futurs productes, sinó necessitats futures dels usuaris. D’altra banda, els “decisors” i els creadors de polítiques d’actuació que planifiquen l’Europa del futur utilitzen la predicció, basada en el coneixement i en expertes opinions per promoure la innovació en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, però no aprofiten el potencial del disseny per desenvolupar aquestes polítiques d’actuació. Disseny i predicció han de ser dues eines complementàries per ajudar-nos a veure i entendre el futur i, per tant, per innovar millor, i per preparar-nos per al canvi, tant en l’àmbit social com empresarial. Sobre aquest tema es pot consultar un interessant estudi: “Design for future needs” (www.dffn.org).