Publicaciones en Amics del País
El crecimiento español y la asimetría europea en Innovación
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionamientos
- Data: 31/05/2006
- 26508 lecturas
Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’
En el debate de la nación de esta semana, el Presidente Zapatero quiso probar la bonanza económica española: "creación de 2.700 empleos cada día desde hace 2 años, el 60% del total de la Unión...", un conjunto de datos ya conocidos desde principios de mayo al hacerse públicos todo un conjunto de informaciones económicas que nos situaban en posiciones de privilegio en cuanto a la Unión Europea. " crecimiento alcanzó el 3,5%, abril fue un excelente mes en cuanto al empleo, la producción industrial se recuperoEl president del govern espanyol al Congrès dels diputats evidencià, aquesta setmana, la bonança de l'economia espanyola en el moment actual. Un conjunt de dades econòmiques, ja conegudes des de principis de maig, que ens situen en posicions de privilegi en quant a la Unió Europea. Les dades reflexen la bonança econòmica, encara que el creixement no es sustenti en els pilars de l'economia del coneixement. Les noves dades porten a la memòria l'informe "Global Information Technology Report 2005-2006, del Fòrum Econòmic Mundial, en el qual s'indica que Espanya passà del lloc 20 al 31 en el rànking que mesura la capacitat dels països en quant a l'aprofitament i utilització de les innovacions que aporten les TIC. Les dades demostren que els països del nort i centre d'Europa ocupen llocs de privilegi, mentre que els països del sur presenten dades allunyades de les posicions que haurien d'ocupar pel volum de les seves economies (Portugal: 27, Espanya: 31, Itàlia: 42, Grècia: 43), un fet arrelat en les polítiques dels estats i en les de la Unió.
És conegut que les polítiques de la Unió estan més enfocades a models productius amb polítiques de R+D+i avançades, las dels països del centre i nort d'Europa, i no són les més adequades a les realitats socioeconòmiques del teixit empresarial dels països del sur. El Cercle per al Coneixement, en setembre de 2005 ja alertà sobre aquest problema explicant que si bé l'àrea supera els 100 millons d'europeus i aporta el 25% del PIB comunitari, només disposa del 16% dels investigadors de la UE25 i executa, aproximadament, únicament el 12% de la despesa en R+D. El teixit empresarial espanyol, format per un entramat de petites empreses que aporten més del 50% del PIB, impedeix que rebi ajudes comunitàries, amb l'excepció de les universitats i centres d'investigació que amb la seva participació en projectes europeus han aconseguit excel•lents resultats. Uns resultats que no són aprofitats per les empreses, al no disposar de models capaços d'integrar-los i convertir-los en PIB, la qual cosa, conjuntament amb l'ús ineficient dels potencials tecnològics comporta pèrdues de competitivitat i l'increment dels riscs derivats de la competència global. Conseqüentment, és necessària una política d'innovació que contempli simultàniament el suport a la creació de tecnologia avançada, per a disminuir la dependència, i faciliti l'increment de l'absorpció dels avanços per part de les empreses, buscant l'equil•libri entre: l'avanç científic, la productivitat i la competitivitat empresarial. Estant la política europea enfocada als sectors d'alta tecnologia, Espanya ha d'assumir la responsabilitat de facilitar el seu ús i que la innovació arribi al teixit productiu. Tan sols aquesta dualitat permet que la generació de ciència i tecnologia es tradueixi en productivitat, conseqüentment en progrés en línea amb els objectius de Lisboa apropant-nos als paràmetres de R+D+i que caracteritzen als Estats Units i Japó, en un moment en que Xina i Índia ja comencen a posicionar-se vers models econòmics basats, no sols en mà d'obra, sinó en el talent. S'ha de recordar que les dades de la OCDE, corresponents al 2003, ja indicaven que la UE invertia sols un 1.95 del PIB en R+D+i (1,11 a Espanya) mentre que als Estats Units arribà al 2.76, sent aportat en un 67% per les empreses, la UE només arribà al 55%. Tampoc no podem oblidar el baix valor de l'import a Capital de Risc a Europa, amb relació al PIB, que no arribà al 65% del que es registrà als Estats Units. Ara que l'economia espanyola funciona no podem oblidar que és la única de la Unió que creix i crea ocupació ha perdut productivitat des del 1995. És necessari recordar, com explica l'últim informe de SIE'05 de Telefònica, que entre 1995 i 2002 Espanya va perdre un 0,4%, mentre que l'increment mig de la UE fou un 1,2%, i que l'informe del "Consell Assesor de les Telecomunicacions de la Societat de la Informació" posa en evidència que Espanya ocupa les últimes posicions en el cumpliment de l'Agenda de Lisboa i amb tendència a incrementar la distància amb els primers. Ara és el moment de seguir treballant, potenciant les polítiques encaminades a reforçar les bases per a construir una economia competitiva, eficient i eficaç, capaç de mantenir-nos en una situació de privilegi, ja que això determinarà la nostra posició i competitivitat de les empreses en el context internacional. És necessari fer-ho, sabent que la política europea no s'ajusta, pel moment, a les necessitats espanyoles, la qual cosa exigeix que siguin les administracions i cadascuna de les nostres iniciatives les que compensin aquesta asimetria entre el nort d'Europa i els països del sur. Antoni Garrell Guiu President del Cercle per al Coneixement 31 de maig de 2006