Publicaciones en Amics del Pa�s

Educaci�n abierta

Joan Mayans Planells
Art�culos
Data: 28/12/2007
19308 lecturas

Reflexi�n sobre la educaci�n abierta, una nueva forma de entender la educaci�n no s�lo en las aulas sino a distancia y continuada a lo largo de toda la vida. Una tendencia que inici� en el 2001 el Massachussetts Insitute of Technology (MIT), una de las universidades m�s prestigiosas del mundo, cuando decidi� poner en internet, gratuitamente, sus contenidos educativos, y que por el �xito que tuvo, hoy en d�a muchas otras instituciones est�n emulando.

L�any 2001, el Massachusetts Institute of Technology (MIT) , una de les universitats m�s prestigioses del m�n, va deixar el m�n universitari bocabadat: va decidir comen�ar a posar a internet, gratu�tament, a l�abast de tothom, els seus continguts educatius. Tot all� que els seus reputad�ssims professors ensenyaven, es donaria de forma oberta i gratu�ta a qui ho volgu�s. En un context com el nordameric�, amb elevades matr�cules universit�ries i un alt�ssim grau de competitivitat entre centre educatius, la jugada va ser rebuda amb estupefacci�: com podia el MIT obrir la porta al seu tresor m�s valu�s, els seus continguts educatius? La major part dels experts van augurar un frac�s estrepit�s i immediat a aquesta iniciativa. En canvi, aix� no nom�s no va passar, sin� que el MIT va augmentar el seu prestigi, no ha perdut ni matr�cules ni diners, i el que va comen�ar com un projecte individual d�una sola instituci� �s, avui en dia, un moviment d�abast mundial (al portal de la GUNI vam fer un article de balan� i aproximaci� al tema; aqu� en espanyol i aqu� en angl�s ).

La creaci� i promoci� de �Recursos Educatius Oberts�, que �s com solen anomenar-se aquests continguts educatius publicats lliurement en l�nia, ha rebut recentment un impuls en el nostre �mbit. S�acaba de publicar en llengua catalana l�informe �Coneixements de franc. L�aparici� de recursos educatius oberts�. L�informe, desenvolupat per una instituci� tan poc sospitosa de proclames hippies com ho �s l�OCDE, �s una passa m�s en la consolidaci� internacional d�un moviment que sacseja els fonaments moderns de l�educaci� superior. L�informe avalua les dificultats i els avantatges d�aquest moviment, amb un interessant seguit de recomanacions tant per aquells que dissenyen pol�tiques p�bliques d�educaci� superior com per aquells que la gestionen, a les mateixes universitats. Com manifesta el pr�leg de l�informe, �l�educaci� superior ha de respondre a diferents reptes: la globalitzaci�, una societat envellida, l�augment de la compet�ncia entre els centres d�ensenyament superior nacionals i internacionals, i un r�pid desenvolupament tecnol�gic. Els mateixos Recursos Educatius Oberts s�n un d�aquests reptes, per� tamb� poden constituir una bona estrat�gia perqu� les diferents institucions els superin�.

Si aquest ja �s un moviment significatiu mirant-ho des del Principat, per exemple, encara resulta m�s interessant observar-lo des d�un lloc com les Piti�ses o les Balears, on la insularitat ens hauria d�abocar, en teoria, a un major �s de les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� en aspectes com aquest. El rol que la formaci� superior ocupa en les nostre vides est� canviant: ja no n�hi ha prou amb tenir una carrera universit�ria feta a les acaballes de la joventut, amb la qu� tornar a l�illa, a treballar i treure�n profit. Cada cop est� m�s de moda la consigna de l�educaci� al llarg de la vida, que manifesta la necessitat d�una formaci� continuada, m�s aviat especialitzada, a base postgraus, m�sters i cursos de tota mena. Aquesta tend�ncia, a les illes, t� com a millor �o fins i tot �nica- soluci� natural la formaci� a dist�ncia. I dins aquesta formaci�, l�acc�s als �Recursos Educatius Oberts� pot tenir una import�ncia decisiva, per donar m�s valor, qualitat i competitivitat als coneixements que, fins ara, puguin assolir-se a trav�s de l�oferta en �educaci� continuada� realment disponible a les illes. D�aquesta manera podrien compensar-se significativament els d�ficits d�insularitat d�una formaci� especialitzada condemnada a ser no-presencial i fer-ho, precisament, amb recursos educatius procedents de tot el m�n, incloses les millores universitats del m�n.

I us preguntareu: qu� fa falta per aprofitar-ho realment? En primer lloc, un bon nivell d�angl�s, que �s la llengua franca de la majoria d�aquests recursos educatius. En segon lloc, una bona infraestructura i un coneixement mig, per� ben est�s, d��s de les tecnologies de la informaci� i la comunicaci�. I per �ltim, i potser el que �s m�s important al moment en qu� estem, promoci�, molta promoci� per part de les institucions i els poders p�blics. Vaja, una pol�tica s�lida i madura, situada al present i pensant en el futur, de promoci� i extensi� de la societat del coneixement.

Article publicat el 27 de desembre a www.joanmayans.com i en una versi� m�s redu�da al Diario de Ibiza el 22 de desembre del 2007.