Publicaciones en Amics del Pa�s

�Dise�o de servicios o servicio de dise�os?

David Su�ol
Art�culos
Data: 25/11/2004
29630 lecturas

�De qu� dise�o estamos hablando? �Qu� tiene que ver el dise�o con la gente mayor? �Qu� retos se abren dada la realidad actual del aumento de personas de m�s de 65 a�os?

El significat de la paraula disseny, com l�activitat encaminada a aconseguir la producci� en s�rie d�objectes �tils i bells, s�ha anat ampliant al llarg dels temps aplicant-se al proc�s de creaci� de solucions a mida i ben pensades. Aix�, s�ha parlat de disseny d�interiors, disseny gr�fic, disseny d�interf�cies multim�dia... arribant, fins i tot, a introduir-se en el m�n culinari (en un restaurant em van oferir una amanida �disseny de la casa�).

Tamb� la podem utilitzar com a disseny de serveis. �s a dir, el proc�s de creaci� de productes ef�mers que han de cobrir les expectatives de l�usuari, que poden ser molt diverses, tan com usuaris diferents, i que han de ser produ�ts amb costos baixos. Possiblement darrere d�un servei a persones hi ha un sistema complex suportat per diverses empreses, cadascuna bona en la seva activitat, que complementen les seves capacitats per crear uns serveis que no serien capaces de donar cap d�ella d�una manera aut�noma. Dissenyar serveis a persones �s molt m�s complex que establir processos dins d�una organitzaci�. En realitat estem parlant de crear un ecosistema amb capacitat d�autoadaptaci� a les condicions de la demanda que sempre est� en evoluci�.

Un exemple: Dissenyar un servei de suport a gent gran que viu sola, o passa bona part del dia sola, i que t� capacitat per gestionar el seu entorn amb suport exterior, vol dir crear un sistema que ofereixi com a porta d�entrada un �call center� amb uns procediments adequats per resoldre problemes, �s a dir, un �Centre de Respostes�. La connexi� amb aquest centre en molts casos pot ser activada per un dispositiu electr�nic que tingui la persona gran. El Centre de Respostes ha de ser capa� de mobilitzar tot un conjunt de serveis t�cnics de reparaci� d�electrodom�stics, d�avaries o de reformes a la casa, i tamb� de solucionar temes com la neteja personal i de la casa, la compra... sense oblidar que la gran necessitat de les persones grans �s sovint la d�afecte i companyia.

A Espanya, el nombre de persones discapacitades de m�s de 65 anys �s de 2 milions i l�any 2025 s�haur� duplicat.

Ara comencen a apar�ixer productes d�estalvi com les assegurances de depend�ncia, que s�activen quan hi ha incapacitat per desenvolupar alguna de les activitats b�siques de la vida di�ria. Aquestes assegurances garanteixen un servei d�ajut a l�activitat que ja no es pot realitzar, o una quantitat de diners perqu� l�assegurat resolgui les seves mancances. Pel client �s m�s atractiu un servei amb la qualitat garantida que uns diners. Una de les caracter�stiques d�aquest producte �s que es va pagant una quota fins que es comen�a a rebre algun dels serveis.

Aquesta nova concepci� del disseny s�est� desenvolupant paral�lelament al augment de les unitats unifamiliars. Cada dia es donen amb menys freq��ncia les fam�lies extenses formades per tres generacions, dins de les quals es produeix el fet cultural mediterrani de la solidaritat intergeneracional.

Aix� doncs, la demanda d�aquests serveis est� creant un mercat nou, pels canvis d�h�bits, i en creixement, per l�augment de l�esperan�a de vida, que comen�a a ser pressupostat amb les assegurances de depend�ncia i que implica actors amb perfils molt diferents. Tot plegat es mereix una resposta innovadora.

Segurament l�atenci� a les persones grans ser� prestada per una xarxa d�empreses i professionals que necessitaran d�un lideratge, d�una coordinaci� operativa i, molt possiblement, un dels nodes de la xarxa ser� un Servei de Dissenys que dissenyi aquests serveis.