Publicaciones en Amics del Pa�s

Desarrollo, oportunidades e infraestructuras

Santiago Montero i Homs
Art�culos
Data: 05/02/2005
28053 lecturas

�C�mo ver las carencias que tenemos como una oportunidad? �Cuales son los puntos clave a desarrollar en Catalu�a?

Alain Minc deia que l�economia social moderna es caracteritza per la lluita aferrissada entre distints pols geogr�fics, per atraure a les persones intel�ligents, capacitades i emprenedores. �s a dir, atraure centres de decisi�.

Si creiem aix�, la situaci� del pol econ�mic social catal� �s decebedora. V�rem tenir un fort creixement a primers del segle XX, per� a partir de 1936 no hem parat de perdre capital intel�lectual i centres de decisi� empresarial. La guerra i la Dictadura van contribuir-hi poderosament, per� no podem oblidar que l�etapa democr�tica tampoc ha estat gens exitosa per nosaltres. En altres ocasions hem assenyalat el conjunt de causes del nostre frac�s, que la majoria de les vegades depenen de nosaltres.

Per� el que avui volem ressaltar �s que es comencen a donar un conjunt de circumst�ncies que, si les sabem administrar b�, poden donar un tomb a la tend�ncia. El principal �s que s�ha reconegut la malaltia, cosa que fins fa poc es negava. Aix� ens ha fet reaccionar i ara ens preocupem pel d�ficit fiscal envers Espanya i per les mancances infrastructurals. Tamb� es comen�a a debatre l��s desaforat del territori, amb m�s resid�ncies de les que necessitem. Ens preocupem de la necessitat del �coneixement�. Ens comencem a obrir als nostres ve�ns, especialment a l�Euroregi� i a Espanya. I fins i tot, si no ho espatllem, tenim una certa influencia en el Govern de Madrid.

Per� encara hi ha una cosa m�s que ens va a favor i que passa desapercebuda. Es donen les condicions perqu� les infrastructures juguin de manera favorable als temps i a la tecnologia que s�acosten. Aix� es produeix per la combinaci� de tres fets casuals i desconnectats entre si: la inactivitat infrastructural catalana dels darrers anys, la relativa crisi energ�tica que s�acosta i l�encert t�cnic en el disseny de l�Aeroport de Barcelona.

La inactivitat infrastructural dels darrers 25 anys t� dos avantatges. Ha creat la consci�ncia generalitzada de qu� ens hi hem de posar de valent i de qu�, al no fer gaire, s�han fet pocs nyaps. Per� tamb� responsabilitza molt m�s, perqu� ara jugarem fort i no ens podem equivocar.

La tecnologia del transport es basa en preus barats del petroli. �s raonable pensar que aix� canviar�, malgrat el que diguin els economistes patrocinats pel cartel del petroli i les guerres que organitzen certs estats per mantenir a la baixa el preu del cru. Tradu�t al camp infrastructural, aix� implicar� la implantaci� del transport multimodal amb participaci� creixent del vaixell i el ferrocarril, en detriment de la carretera i l�avi�. I aquesta novetat fa que Barcelona, que estava arraconada log�sticament des de 1492, passi a jugar amb avantatge en la competici� pel transport del futur.

L�Aeroport, malgrat que les institucions catalanes demanaven que la tercera pista fos col�locada a 850 o 1190 metres de la primera, l�ha situada sortosament a 1350 metres. El fet es deu a la qualitat dels t�cnics del �Plan Barcelona� i de la pressi� que alguns agents socials v�rem fer quan deman�vem una separaci� de 1500 � 2000 metres. Els 1350 m. permeten, encara que m�nimament, construir les terminals entre pistes, fer l�aeroport mes funcional, condicionar-lo per l�horari nocturn i fer-lo atractiu per connexions interoce�niques. El cas d�aquest projecte �s un bon exemple per explicar a la societat que en infrastructures �s tan important el projecte com el volum de diners invertits. Seran m�s profitosos 1200 M d�euros invertits a Barcelona, que 6000 M invertits en altres aeroports concurrencials.

Catalunya �s en un moment crucial en qu� no es pot equivocar. Les infrastructures del futur les far� l�Estat, per� els catalans hem d�encertar en les negociacions sobre les decisions de prioritats. Hem de saber el que volem. No ho podem demanar tot. Hem de demanar quelcom que sigui possible. Hem de concentrar-nos en un projecte ambici�s, amb projecci� de futur, i deixar les coses petites i les presses per les coordinacions del dia a dia governatiu. Finalment, hem de posar de la nostra part el valor pol�tic que representa fer una gesti� territorial clara i coherent amb els objectius.

Quin �s el projecte? Aix� ho hem de consensuar. La meva proposta �s apostar pel by-pass ferroviari de l��rea litoral catalana. Reus-Montblanch-Calaf-Manresa-Vic-Olot-Figueras, en ample UIC o via mixta, aquesta l�nia �s el gran repte dels propers 15 anys. Permetr� el desenvolupament econ�mic de la Catalunya interior,descongestionar� l��rea litoral, resoldr� el transport cap Europa del Centre i Llevant espanyol, trobar� lloc per fer el �port sec� que necessiten els nostres ports comercials, i sobretot permetr� crear els bescanviadors intermodals tren-cami�, que seran la base del futur transport de mercaderies a Europa. Aquests darrers objectius necessiten tal quantitat d�espai que ens hem d�allunyar fins a la part central del by-pass per trobar suficient territori per acollir-ho/assolir-los.

Naturalment, hi ha moltes m�s coses a fer: controlar l�ampliaci� de slots de l�aeroport de manera favorable a la connexi� de gran radi; fer front al previsible �forat� que deixaran Gif, Aena, Puertos del Estado i d�altres organismes que han gastat fara�nicament, i que exigir� una complicitat de iniciatives i inversions plurals en la gesti�; fer un disseny encertat dels dos nodes ferroviaris (Llobregat i Bes�s) de Barcelona; contribuir a l�estandarditzaci� del mode ferroviari a Europa i aplicarlo a Catalunya; i sobretot trobar sinergies entre les coses que es facin. Un exemple podria ser que el previsible creixement de tr�fic en vaixell amb Extrem Orient podr� ajudar a crear connexions a�ries de gran radi amb les esmentades destinacions.

Ens esperen anys complexos i dif�cils. Hi haur� moments de des�nim, per� el vent, per primera vegada en molts anys, ens comen�a a bufar a favor. No podem deixar passar aquesta oportunitat.