Publicaciones en Amics del Pa�s

Cosas que no deber�an ser

Joan Brunet i Mauri
Art�culos
Data: 31/07/2008
23018 lecturas

No. Por lo que parece no tuvo suficiente el secretario general de CDC, Felip Puig, con el l�o que desencaden� ahora hace una semana, cuando lunes se reafirmaba - aunque con otras palabras - en sus cr�ticas a Montilla por su "bajo nivel" de catal�n.

No. Pel qu� sembla no en va tenir prou el secretari general de CDC, Felip Puig, amb el rebombori que va desencadenar fa ara una setmana, quan dilluns es refermava �encara que en unes altres paraules� en les seves cr�tiques a Montilla pel seu �baix nivell� de catal�. Si les primeres declaracions que en aquest sentit Puig havia fet, tamb� a la RAC 1, van provocar durs enfrontaments dins l�hemicicle del Parlament de Catalunya �enfrontaments que el president de la Cambra va haver d�apaivagar i Oriol Pujol matissar�, no sabem qu� pot passar a partir d�ara quan Puig torna a la c�rrega amb una q�esti� tant delicat i sensible com ho �s la llengua. Quan s�insisteix tant en un a q�esti� com aquesta, hom t� tend�ncia a pensar que no es disposen d�arguments suficients a l�hora de contrarestar les iniciatives del govern o �i aix� seria molt m�s preocupant� que ens traeix el subconscient i que no acabem d�acceptar que un catal� nascut a Izn�jar (prov�ncia de C�rdova) li correspongui avui l�honor i la responsabilitat d�exercir la presid�ncia de la Generalitat de Catalunya.

El nostre pa�s s�ha anat construint gr�cies a la suma dels esfor�os de moltes persones, no totes elles nascudes a Catalunya i no per aix� ni m�s ni menys catalanes que qualsevol altre de nosaltres. Alg� explicava fa anys, que si Catalunya hagu�s incrementat la seva poblaci� nom�s amb el creixement vegetatiu dels habitants que poblaven el pa�s a comen�aments dels anys 40 del segle passat, no ser�em avui m�s de 2 milions de persones les que aqu� viur�em. Quan aix� es deia, eren temps de la campanya �Som 6 milions�. Avui les estad�stiques ens informen que a Catalunya no solament hi vivim m�s de 7 milions de persones sin� que d�entre els naixements fets a Catalunya l�any 2007, un de cada quatre eren fills d�un pare o d�una mare o d�un pare i d�una mare de nacionalitat estrangera.

D�aqu� que un dels molts reptes que tenim com a pa�s, �s que les persones que decideixen venir a viure entre nosaltres disposin de l�oportunitat d�integrar-se plenament i d�incorporar l��s del catal� entre els seus h�bits el m�s aviat possible. D�aqu� tamb� el ple sentit que la pol�tica d�immersi� ling��stica que es ve aplicant a Catalunya t�; una pol�tica que fins ara no havia estat mai q�estionada i que quan es q�estiona es com a conseq��ncia d�interessos partidistes que no fan m�s que enrocar postures que en res no beneficien la salut del catal�. Nom�s ens falta que, en aquest context, algun membre destacat d�un rellevant partit pol�tic retregui al m�s alt c�rrec del govern del seu pa�s el nivell de coneixement d�una llengua que, malgrat no �s la seva materna, l�ha assumit i la defensa com a pr�pia. Pel cam� de q�estionar nivells de coneixement de l�idioma res de bo s�aconsegueix. I aix� sense tenir en compte que, a les al�ades que ens trobem, argumentar en relaci� al nivell de catal� d�una persona pot ser, com a m�nim, ofensiu per aquesta persona, ostenti o no alguna responsabilitat o algun c�rrec p�blic. B� faria el senyor Puig, abans de criticar ning� en relaci� al nivell de qualitat d��s del catal�, que escolt�s el seu entorn �tamb� el d�alts c�rrecs d�ara i d�abans� i possiblement descobriria que n�hi ha molts que no passarien la seva personal prova de nivell a la qual ha sotm�s al president Montilla. Aix� sense tenir en compte aquells altres que, com el mateix Puig va recon�ixer davant el micr�fons de Catalunya R�dio, continuen parlant en castell� amb els seus amics. �s a dir amb persones que fa anys que viuen a Catalunya i, aix� no obstant, continuem valent-se del castell� per comunicar-se.

Amb les coses de l�idioma no s�hi juga. I si de veritat volem prestar un servei al nostre pa�s en aquesta mat�ria, bo ser� que animem a tothom a utilitzar el catal�, encara que, en ocasions, l�accent i la pronunciaci� resultant no sigui la que els puristes voldrien. Al cap i a la fi el catal�, com qualsevol altre idioma, presenta formes i pronuncies diferenciades en funci� de la zona geogr�fica en la qual es viu i, a partir d�ara, les presentar� molt m�s en funci� de la llengua materna de la qual es procedeix.

Publicat a Diari de Sabadell, el 24 de juliol de 2008