Publicaciones en Amics del País

Con gratitud al Estatuto de Cataluña del 79

El pasado miercoles dia 9 de agosto entró en vigencia el nuevo Estatuto de Cataluña.

Adéu-siau a l’estatut del 79

El passat dimecres dia 9 d’agost entrà en vigència el nou estatut d’autonomia de Catalunya. Ho feu amb silenci, per l’oblit propi dels períodes estivals, precedit pel debat, a la Diputación Permante del Congreso, sobre el contundent cop a la llibertat de desenes de milers de persones efectuat el 28 de juliol a l’aeroport del Prat, i les imatges de les 2.000 hectàrees cremades al Empordà, -sense oblidar l’angoixa i el sofriment de milions de persones que dia a dia veuen la mort atansar-se, disfressada d’incomprensió i intolerància, a l’Orient Mitja o en els recons del nostre planeta allunyats dels ulls de la premsa.

Un cert oblit també originat per l’estrès de més de dos anys de crispació, encontres i desencontres entre les forces politiques, i per la manca d’actuacions en altres camps on els retorns per la ciutadania i el teixit productiu essent a curt i mig termini esdevenen claus, eliminant incerteses, per plantejar i assolir el futur. Potser també, per la preocupació i la incertesa que genera l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional arrel del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular.

Amb silenci o no, el que és un fet és que l’estatut del 79, el que ens ha permès consolidar la democràcia i assolir altes cotes de progrés, ja és història, i el nou Estatut, tot consolidant la capacitat d’autogovern que aquell ens aportava, ens reconeix tot un conjunt de noves capacitats que com a nació requeríem per seguir avançant, no són totes les que necessitem i volem, però són més si les sabem desplegar i portar-les al màxim amb ambició, seny i coratge. Aquest és un dels reptes del govern que hauria de sorgir de la voluntat majoritària dels ciutadans al proper novembre. Un govern que hauria de desplegar-lo amb cohesió ideològica, lideratge, eficiència i eficàcia abordant els problemes reals derivants dels desafiaments de la globalització i la interdependència.

En una societat que ha de mirar endavant no pot oblidar el passat, els 27 anys d’estatut del 79 de ben segur que es mereixen un adéu-siau generós amb el record i l’agraïment a tots aquells que el van fer possible i els que el saberen desplegar posteriorment. Junt amb l’adéu, sabedors que el temps no es pare, cal donar la benvinguda a l’Estatut del 2006, i exigir que, oblidant les legitimes discrepàncies, es treballí amb ambició de país assumint els reptes de les societats properes que no són altres que els associats a la formació, la recerca i la innovació, la vertebració d’un teixit productiu basat en la utilització intensiva dels sabers, i la qualitat de vida i el progrés dels ciutadans.

Antoni Garrell i Guiu

President del Cercle per al Coneixement

10 d’agost de 2006

________

Informació Relacionada:

Amb el nou Estatut cal obrir una nova etapa, per Antoni Garrell i Guiu

I ara, a treballar; per Domenec Orriols.

X

Suscríbete al boletín

Toda la actualidad de Amics del País en tu correo. Suscribirme ahora
Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra política de cookies, aquí. Si continúas navegando estás aceptándola.  
Política de cookies +