Publicaciones en Amics del Pa�s

Cena-coloquio con Xavier Rius

SEBAP
Resumen de actividades
Data: 09/12/2005
23940 lecturas

Xavier Rius, director d'E-not�cies, como profundo conocedor de las problem�ticas de la comunicaci�n y de las potencialidades de la red nos introdujo en el tema del periodismo digital. En su ponencia nos narr� su experiencia en el campo y en concreto el proceso de creaci�n de su peri�dico.

Xavier Rius �s periodista i dirigeix la publicaci� digital E-not�cies, un portal d�informaci� di�ria creat especialment per a Internet.

Els costos i l�accessibilitat de la xarxa varen ser, segons explicava Rius, dos factors decisius a l�hora de poder tirar endavant el seu projecte digital.

E-not�cies va n�ixer com a producte diferenciat de tot all� que la premsa oferia a trav�s d�internet fins aleshores. Portals com la Malla, el Diari de Barcelona, Vilaweb, etc... deixaven a la vista un forat en el mercat de la premsa digital que Xavier Rius va decidir omplir amb un producte basat en la credibilitat i la inmediatesa de la informaci�.

Sense un bussiness plan previ, i sense plans de m�rqueting o comunicaci� publicit�ria, E-not�cies naixia amb l�objectiu de convertir-se en un referent de la premsa di�ria.

Tal i com ell mateix confessava, l�experi�ncia pr�via de Xavier Rius �s un factor essencial de l��xit d�aquest projecte.

El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement va ocupar bona part del sopar-debat, avivant el debat sobre el paper dels mitjans de comunicaci� a l�hora d�informar i formar opinions.

Antoni Ferrer:

�Com veus el futur d�aquest diari? �Pot triomfar en un moment on probablement hi ha un exc�s d�informaci� que s�incrementar� encara m�s amb la TDT?

Xavier Rius es va mostrar conven�ut que tot i aquesta proliferaci� dels mitjans que serveixen informaci�, incl�s informaci� �a la carta� a trav�s de dispositius com el tel�fon m�bil, hi ha un espai preferent en el que s�enmarca e-not�cies. Tot i aix�, el director d�aquest mitj� no descartava posicionar alguns continguts en aquests nous canals d�informaci�.

Carles Grau, delegat per Catalunya de Microsoft, afegia a la resposta de Xavier Rius que, tecnol�gicament, el model d�informaci� a trav�s de SMS no est� tan desenvolupat com amb altres continguts. Alguns operadors, segons explicava, han fet aquest model amb un cost baix per a l�usuari, per� no est� generalitzat.

Rafael Sunyol:

�Ha afectat negativament a la venda de premsa escrita l�aparici� de mitjans digitals? �Quin �s el model de finan�ament d�e-not�cies?

Tot i opinar que l�impacte dels diaris digitals no suposa ni molt menys la fi de les publicacions impreses, Xavier Rius va afirmar que s� que hi ha hagut un descens de vendes. Pel que fa als ingressos d�e-not�cies, provenen de la publicitat i algunes subvencions que no s�n, per�, el gruix d�aquest concepte.

Enric Canela:

Com a reflexi� personal, cal dir que llegeixo molta premsa di�riament, i combino tant mitjans escrits com digitals, sense que una cosa afecti l�altra, i per tant no crec que hi hagi un problema d�incompatibilitat com de vegades es diu.

Per altra banda, �com utilitzen els partirs la informaci� i les eines que tenen els pol�tics al seu abast? �Com s�utilitzen pol�ticament les noves tecnologies?

La resposta de Xavier Rius va ser prou contundent: els pol�tics s�alimenten en bona mesura de la seva pres�ncia als mitjans, i per tant no desaprofiten cap oportunitat per figurar en les planes informatives. E-not�cies en particular, afirmava Rius, �s un mitj� amb molta participaci� pol�tica, que d�na molt joc amb les declaracions i comentaris dels lectors.

Antoni Garrell:

��s possible que, en un futur proper, companyies com Google, que tenen una capacitat tecnol�gica avan�ada, siguin la compet�ncia de mitjans de comunicaci� com e-not�cies?

Segons Xavier Rius aquesta compet�ncia no �s viable perqu�, de moment, mitjans com el que dirigeix tenen tamb� una tecnologia competetitiva, per� a m�s tenen un factor diferencial: un processament intel.ligent i professional de la informaci�.

Carles Grau:

�Com veus el periodisme a Catalunya?

Xavier Rius es va confessar cr�tic amb el periodisme catal�, pel fet que sempre s�ha mantingut al marge de publicar certes informacions susceptibles de ser �sensacionalistes�. Amb aix� f�ia refer�ncia a l�anomenat �oasi catal�� en la informaci� period�stica, que, en la seva opini�, t� certes connotacions de sentiment de superioritat respecte als mitjans que, a la resta de l�Estat, s� que fan ress� d�aquest tipus d�informaci�. El posicionament d�e-not�cies a aquest respecte �s clar: cal deixar de banda el costum de pensar que �no �s not�cia� all� que als mitjans de la resta de l�estat s� que ho s�n.

Remo Suppi:

�Heu pensat a fer alguna cosa adre�ada a un target com l�universitari? Cal no oblidar que les persones que avui s�n estudiants seran directius en un futur pr�xim.

Respecte a aix�, Xavier Rius va comentar que de vegades no n�hi ha prou amb una idea, i que cal tenir personal suficientment preparat per fer-la realitat. Per aix�, tot i que no descartaria una iniciativa si se li present�s l�ocasi� adequada, ara per ara no tenen cap projecte en aquest sentit.

Albert P�lach:

Com a reflexi� personal, a mi m�agrada escollir qu� llegeixo i quan ho llegeixo. Per aquest motiu, canals com el telefon m�bil per rebre informacions no em semblen atractius. En la meva opini�, cada format t� els seus lectors, i per aix� �s molt important que estigui adaptat a les seves necessitats. Aix� acabar� diferenciant uns mitjans dels altres. �Heu detectat all� que busquen els vostres lectors ?

El model d�e-not�cies, segons comentava Rius, es basa en donar import�ncia als titulars, que s�n informaci� inmediata i concisa, i desenvolupar aquesta informaci� breument a continuaci�. Per� m�s enll� del format, Xavier Rius destacava la import�ncia de que un diari �tingui �nima�, �s a dir, que reflexi un posicionament, una idea.

Carme Revilla:

�Teniu previst incorporar xats a la web d�e-not�cies?

Xavier Rius afirmava que el xat que actualment funciona, amb una aflu�ncia d�un promig de 6-7 persones al mateix temps, �s m�s una opci� �obligada�, donat que estan posicionats a Internet, que no pas un factor important per al diari.

Salvador Estap�:

Donat que tant la informaci� que ofereix e-not�cies, com els propis usuaris d�aquest portal, s�n propers o pertanyen al m�n de la pol�tica, i m�s concretament a l�administraci� p�blica, �no us heu plantejat que potser esteu inserits en un �microcosmos� del que cal sortir?

En aquest cas, la resposta de Xavier Rius responia m�s a la seva experi�ncia i voluntat informativa que no pas a un criteri objectiu. En la seva opini�, la informaci� que est� a l�abast del seu diari, i m�s a l�abast dels professionals que hi treballen, �s la pol�tica.

Rafael Sunyol:

Com a reflexi� personal, en la meva opini� qualsevol publicaci� period�stica s�hauria de basar en la credibilitat i hauria d�acceptar el torn de r�plica de qualsevol que no hi estigu�s d�acord. Anant m�s enll�, la llei hauria de garantir sempre la veracitat de la informaci�. Aquests punts s�n els que, en la meva opini�, no estan desenvolupats pel que fa a la informaci� que hi ha a la xarxa. El control de qualitat a la xarxa �s deficient o inexistent, i la capacitat de r�plica dels mitjans que hi apareixen �s molt m�s reduida que en la premsa impresa.

Santiago Montero:

Sumo a aquest comentari de�n Rafael Sunyol, que l�exc�s d�informaci� que es pot esdevenir de la proliferaci� de mitjans a trav�s de les noves capacitats tecnol�giques, pot resultar un perjudici per al lector, ja que la hiperinformaci� pot conduir f�cilment a la desinformaci�.

Antoni Ubach:

En la meva opini�, les not�cies no ho s�n nom�s pel fet de generar titulars, i, al contrari, hi ha molta informaci� interessant i crucial que no s�ofereix perqu� no t� tirada. Al meu entendre, la seva postura en busca del titular no resp�n al que hauria de garantir un diari.

En aquest sentit, Xavier Rius va explicar que tot all� que es pugui comprobar i que suposi una not�cia es publica. Per altra banda, i donat que un periodista no t� perqu� ser expert en tots els temes, tot all� que no arriba a les seves mans i que no suposa un fet del que calgui informar, no constitueix una not�cia per publicar en un diari com e-not�cies.

Finalment, Antoni Farr�s es sumava a la valoraci� d�Antoni Ubach respecte a l�excessiva recerca de �l�impacte� en la tria informativa dels mitjans de comunicaci�.