Publicaciones en Amics del Pa�s

Breakfast amb l�Eric Su�ol

SEBAP
Resumen de actividades
Data: 10/11/2011
6518 lecturas

El Sr. Eric Su�ol, Director de Energ�a del Institut Ildefols Cerd�, inaugura el Ciclo de Eficiencia Energ�tica hablando sobre propuestas que ofrecen un gran potencial para el cambio de modelo energ�tico.

El passat dijous 27 d�octubre vam celebrar el primer Breakfast del Cicle d�Efici�ncia Energ�tica amb la pon�ncia del Sr. Eric Su�ol, director d�Energia de l�Institut Ildefols Cerd�, que ens va oferir la pon�ncia Com accelerar la transici� cap a una economia energ�ticament eficient, en la que el ponent ens va presentar una visi� general del model actual i les seves conseq��ncies com tamb� un seguit d�instruments que permeten accelerar el canvi de model energ�tic.

Des de la revoluci� industrial, la temperatura mitja no ha parat de cr�ixer, coincidint amb un increment de les cremes f�ssils degut a un augment de la producci�. Aquesta darrera, per�, no t� previsi� de disminuir, ja que la poblaci� mundial tampoc deixa de cr�ixer, arribant ja als 7.000 milions, comportant escassetat de recusrsos, canvi de preus relatius i efectes clim�tics no desitjats. D�aquesta manera, es fa inq�estionable la necessitat d�un canvi de model global, que, segons el Sr. Su�ol, es pot dur a terme a trav�s de tres vies complement�ries i no excloents: les energies renovables, l�estalvi energ�tic i l�efici�ncia energ�tica.

Les energies renovables tenen un potencial d�estalvi d�emissions de CO2 i un potencial de desenvolupament econ�mic, ja que tamb� contribueixen en seguretat energ�tica i, per tant, per b� que existeix un sobrecost relatiu a les tecnologies convencionals, requereixen esfor� social per als beneficis que generen. No obstant, segons el ponent, el model energ�tic actual �s insostenible nom�s substituint la generaci� d�energia per renovables, doncs calen altres mesures estructurals que afectin pr�ctiques de consum i aspectes culturals.

Per altra banda,�el 36% del potencial de disminussi� d�emissions de CO2 prov� de mesures d�estalvi i d�efici�ncia energ�tica�, va afirmar el Sr. Eric Su�ol, �que, a la vegada, comporten grans beneficis per a la societat com, per exemple, la seguretat de subministrament, la reducci� del d�ficit exterior, l�augment de la competitivitat, la generaci� d�ocupaci� i millores clim�tiques�. En aquest sentit, el ponent va remarcar l�exist�ncia d�un gran potencial en l�efici�ncia del transport, de la construcci� i de la ind�stria, tot i que va emfatitzar que a Espanya, aquesta ja �s for�a eficient. On s� que hi ha molt cam� per c�rrer �s en pol�tiques p�bliques de conscienciaci� com tamb� en la creaci� i disseny d�incentius i marcs regulatoris que afavoreixin noves pautes de comportament. Aquestes mesures s�n l�elaboraci� de codis de conducte, la fixaci� d�est�ndards i objectius, subvencions, impostos i el desenvolupament de drets d�emissi�, entre d�altres.

El recent borrador de la Directiva d�Efici�ncia Energ�tica publicat per la CE recomana la introducci� d�obligacions d�efici�ncia energ�tica a subministradores d�energia. Tot i no ser una mesura obligat�ria, �s recomenable i sembla que el seu efecte emp�ric �s positiu. Aquesta mesura consta en un canvi de negoci, basat en la qualitat d�energia i no en la quantitat. Per exemple, proposa a les subministradores oferir projectes de millora energ�tica a grans clients perqu� disminueixin el seu consum d�energia; o b� la creaci� de mecanismes de compet�ncia entre petits clients que afavoreixin l�estalvi energ�tic; o la compra de mesures d�efici�ncia a trav�s de certificats. Segons el director d�Energia de l�Institut Ildefols Cerd�, aquest nou model allarga la cadena de valor de les empreses, en qu� la commodity deixa de ser el producte final, i ofereix una oportunitat de negoci amb m�s valor afegit i beneficis per a tota la societat.

Aix� doncs, el canvi de model energ�tic �s una q�esti� urgent i cal la implicaci� de les administracions p�bliques perqu� inverteixin en les infraestructures necess�ries per millorar l�efici�ncia com tamb� en mesures estructurals que afavoreixin noves pautes de consum m�s racionals i responsables.