Publicacions d'Amics del Pa�s

Vespre amb Heribert Padrol

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 09/12/2013
4271 lectures

Heribert Padrol, advocat especialista en dret tributari i actual membre del CAREC: �L�Ag�ncia Tribut�ria Catalana �s una estructura d�estat clau per al nou projecte pol�tic de Catalunya. Possiblement no ho tindrem f�cil i �s per aix� que una direcci� pol�tica forta i una bona formaci� seran imprescindibles�.

El passat dimecres 2 de desembre, vam celebrar el darrer Vespre del Cercle de l�any que va comptar amb la participaci� de l�Heribert Padrol, advocat especialista en dret tributari i actual membre del Consell Assessor per a la Reactivaci� Econ�mica i el Creixement (CAREC). Heribert Padrol va centrar la seva intervenci� en descriure el proc�s de transici� cap a una ag�ncia catalana.

Va comen�ar la seva pon�ncia revisant el funcionament de l�Ag�ncia Tribut�ria espanyola de la qual va afirmar que anys enrere havia estat la millor del m�n amb l�aposta inform�tica d�informacions creuades i amb una excel�lent assist�ncia al contribuent, per� que, actualment, tenia certes mancances que va analitzar. La primera feia refer�ncia al control tributari. Padrol va destacar l�alta pressi� fiscal que tenim a Espanya (10 punts per sobre de la mitjana europea) i, alhora, la baixa recaptaci�. Va afirmar que el sistema �s molt eficient nom�s per a les persones de qui es disposen dades, per� que permet un molt elevat nivell de frau. Segons la Uni� Europea, aix� �s degut a una falta de personal hum�. El rati de treballadors de l�Ag�ncia Tribut�ria �s molt baix i el rati de personal destinat al control tributari �s nom�s del 19%, molt per sota del 35% que correspon a la Uni� Europea. En segon lloc va parlar sobre la seguretat jur�dica tribut�ria, que va descriure com a dram�tica a conseq��ncia del mecanisme de les consultes tribut�ries vinculants i amb car�cter retroactiu que provoquen canvis constants de criteris i dificulten la inversi� al pa�s.

Tot seguit va continuar la seva intervenci� parlant sobre l�Ag�ncia Tribut�ria catalana, que s�hauria de crear aprenent dels errors analitzats. Va esmentar diferents mecanismes per evitar el frau, com per exemple un sistema d�incentius al compliment voluntari mitjan�ant una bona assist�ncia al contribuent, un clima de confian�a en les institucions p�bliques, l�eliminaci� de la impunitat del frau, la senzillesa, rapidesa i efici�ncia del sistema, la creaci� d�un control tributari integrat amb la Seguretat Social, entre d�altres. Va fer refer�ncia a l�eliminaci� dels Tribunals Econ�mics Administratius i substituir-los per sistemes de resoluci� interns i ben dissenyats, i a la descentralitzaci� de les oficines amb l�objectiu de disminuir el frau i incrementar la cohesi� social. Tamb� va parlar sobre la necessitat d�un marc normatiu estable, que no inclogu�s els tipus de gravamen, per incrementar aix� la seguretat jur�dica tribut�ria, i la necessitat d�augmentar la relaci� amb empreses, sectors i agents socials per adaptar les regles del joc als canvis socioecon�mics.

Per dur a terme la transici�, va reclamar una direcci� pol�tica forta i amb les idees clares i una bona formaci� sobre pr�ctiques i aspectes culturals de la nova Ag�ncia Tribut�ria. �Actualment estem vivint una crisi institucional molt greu, amb una just�cia deficient i un frau fiscal inassumible; aix� ens ha de servir com a impuls i motivar-nos per crear una Ag�ncia Tribut�ria Catalana amb voluntat de millora�. No obstant, �no pot ser la punta de llan�a del proc�s pol�tic que viu Catalunya, sin� que ha de ser part del proc�s�, va afirmar l�Heribert Padrol. �s per aix� que cal una direcci� pol�tica forta capa� de liderar la transici�.