Publicacions d'Amics del País
SOPAR COL.LOQUI AMB SALVADOR ORDÓÑEZ
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 22/09/2005
- 24751 lectures
Salvador Ordóñez, Secretari d’Estat d’Universitats i Recerca, fou l’encarregat d’inaugurar un nou cicle de sopars-col.loqui dedicats a la formació com a eina indispensable per assolir una societat del coneixement.
El Cercle per al Coneixement va inaugurar el passat dimarts 20 de Setembre una nova etapa de sopars-debat centrats en la relació entre formació i societat del coneixement. L’encarregat d’inaugurar aquest nou cicle fou un dels màxims responsables a nivell estatal en matèria de formació superior, el Secretari d’Estat d’Universitats i Recerca Salvador Ordóñez, el qual fou presentat per l'associat i membre de la junta Enric Canela.
Durant la seva intervenció, Ordóñez va exposar els reptes a què s’enfronta l’actual govern, i en concret la Secretaria d’Estat que dirigeix, pel que fa a la formació universitària de grau i de postgrau. Una constatació prèvia va marcar el to del seu parlament: Espanya està endarrerida en molts aspectes relacionats directament o indirecta amb els reptes que va marcar el consell d’Europa a Lisboa. Entre ells, una societat de la informació per a tothom, la construcció d’un espai europeu comú de recerca, la construcció d’un espai europeu comú d’ensenyament superior, o l’accés universal a la formació. Les causes d’aquest endarreriment, segons Salvador Ordóñez, són molt sovint econòmiques, ja que si no hi ha inversió no hi ha creixement. Per aquest motiu les expectatives del govern actual passen per arribar, per exemple, de l’1,2% actual a un 2% del PIB invertit en R+D l’any 2010, i del 4,7% actual al 7% del PIB invertit en desenvolupar les TIC. En aquest sentit, l’anomenat Plan Ingenio 2010, que el President del Govern va presentar a finals de Juny a la Moncloa, pretén involucrar l’Estat, les empreses, la Universitat i altres organismes públics de recerca en una carrera cap al creixement de les inversions que apuntava el Secretari d’Estat. Aquestes inversions, si s’acompleixen els objectius dels tres programes que integren el Plan Ingenio 2010 (Cenit, Consolider i Avanz@), hauran de ser majoritàriament privades, mentre que el govern es compromet a assolir un 0,9 % sobre el PIB. Altres objectius destacables d’aquest pla, en el subprograma Consolider, són la creació de grups de recerca finançats durant 6 anys pel govern, o incrementar les xifres de creació d’empreses tecnològiques sorgides de la Recerca pública. Pel que fa a les Universitats i a la construcció d’un espai comú europeu de formació superior, Salvador Ordóñez va voler deixar de banda la polèmica que envolta aquesta iniciativa de convergència europea. Més enllà de com es farà - si amb un ampli catàleg de titulacions, o amb reformes estructurals que ara per ara espanten molts dels professionals, universitaris i la pròpia administració – el Secretari d’Estat va afirmar que “allò realment important és construir un sistema docent comprensible a Europa”. Això implicaria sens dubte una renovació del sistema actual, que ha estat criticat des de fa molts anys per la seva incapacitat de formar ciutadans crítics i emprenedors a partir d’una metodologia més analítica i reflexiva que no pas la memorística actual. Segons el Secretari d’Estat d’Universitats i Recerca es tracta, en definitiva, de “crear una universitat atractiva per a l’alumnat”. El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement es va centrar en els canvis que l’actual govern ha previst en matèria de formació universitària, i en els reptes que cal assumir per incrementar la inversió en R+D. L'associat del Cercle, Joan Prat, Vicerector de Qualitat i Planificació de la Universitat de Lleida, tot i felicitar el Secretari d’Estat per les mesures exposades, va mostrar la seva preocupació per l’aplicació real d’aquests canvis. Salvador Ordóñez va afirmar que “cap canvi no pot ser violent, ja que al nostre país un canvi radical mai no ha funcionat”. Fins i tot, explicava Ordóñez, han estat prudents a l’hora de comunicar aquestes decisions a les Universitats. L'associat del Cercle, Juan José Pérez, President de Masquecine S.L, va destacar que els canvis presentats per Salvador Ordóñez estan més centrats en la formació que en l’empresa. Aquesta, que segons les expectatives del govern hauria de finançar aproximadament la meitat de les inversions en R+D per arribar al 2% previst per a l’any 2010, es troba que la política actual de préstecs implica un control fiscal, a base de la presentació d’avals, que molt sovint fa que els empresaris optin per no demanar-los. En aquest sentit el Secretari d’Estat va recalcar que actualment el suport de les empreses a l’increment de la R+D és relativament baix (aproximadament un 1,2% de la seva facturació anual), mentre que la inversió en equipaments és molt més elevada. Per solucionar-ho, Ordóñez es va mostrar partidari d’incrementar els préstecs, de manera que el govern comparteixi el risc de la inversió privada en R+D, i de reforçar la figura de les empreses de capital risc. Sense canviar de tema, l'associat del Cercle, Remo Suppi, Director de l'Escola d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, va reflexionar sobre la viabilitat dels canvis plantejats durant el sopar-col•loqui amb Salvador Ordóñez en matèria d’inversions, recalcant l’enorme repte d’arribar al 2% del PIB invertit en R+D d’aquí a cinc anys. El Secretari d’Estat es mostrava confiat que aquest repte es podrà assolir si la participació privada en aquest sentit passa del 46% al 57%, gràcies en part a l’augment de préstecs que també ha previst el govern. A més, va anunciar que el tema principal previst per a la propera reunió de Presidents d’Autonomies serà precisament la R+D+i. L'associat del Cercle, Rodolfo Fernández, soci director de Miliners, va fer dues intervencions entorn a la situació actual de les universitats: per una banda, el bagatge cultural de l’alumnat és molt fluix, i de l’altra els professionals que ocasionalment imparteixen classes a la Universitat són vistos com a mestres “de segona classe”. Ordóñez, que coneix bé el món universitari després de la seva llarga experiència com a professor i rector de la Universitat d’Alacant, va parlar dels objectius de la universitat: creació, transmissió i transferència de coneixement. Pel que fa a la creació, Salvador Ordóñez considera que l’evolució de la universitat a Espanya ha estat molt positiva en els darrers anys, mentre que la transmissió i la transferència no es valoren ni molt menys com ho hauríem de fer. Pel que fa al professorat ocasional, el Secretari d’Estat va recordar la figura del professor associat: professionals que impartien classes a la universitat sota un règim diferent del professorat propi, i que no tenia l’etiqueta de “segona classe” que esmentava Rodolfo Fernàndez. Tot i que ha estat la pròpia universitat qui, segons Ordóñez, ha fet malbé la figura del professor associat, cal que els professionals segueixin entrant a la universitat perquè tenen un “know-how” que molts professorat universitari no té. L'associada del Cercle, Roser Ràfols, advocada i sòcia del gabinet Roca Junyent, va demanar al Secretari d’Estat de quina manera pensa el govern fomentar la presència de les empreses de capital risc en un país on aquest model no està gaire implantat. Salvador Ordóñez va recordar que a països menys desenvolupats com Israel moltes operacions empresarials estan liderades per empreses de capital risc, i que per tant el canvi és possible, tot i que, com ja havia remarcat en altres aspectes, el canvi ha de ser gradual. L'associada del Cercle, Maria Mirabet, enginyera i consultora de projectes tecnològics, es preguntava de quina manera es pot aconseguir el canvi cap al model superior homologable a Europa, tenint en compte que implicaria un nou model de crèdits universitaris (ECTS). El Secretari d’Estat es va declarar ferm partidari dels ECTS, que es basen en l’esforç de l’alumne i no en les hores lectives com ho fan els crèdits actuals. Tot i això, va recalcar que moltes de les resistències al canvi provenen precisament del propi sistema universitari, i va demanar, un cop més, paciència per avançar paulatinament cap aquest objectiu. Ramon Maspons, assessor de la Direcció d'Estratègia i Coordinació del Dpt. De Salut de la Generalitat de Catalunya, reflexionava sobre la dificultat d’establir una carrera professional d’investigador que garanteixi una mobilitat entre sector públic i privat a llarg termini. Actualment, l’administració finança la carrera dels investigadors durant uns anys, i no sempre al 100%, i després són els organismes públics com universitats o hospitals, els que han d’oferir places per donar cabuda als investigadors que han esgotat les seves beques. Les dificultats actuals, en la seva opinió, es podrien solucionar amb intervencions senzilles com per exemple permetre que un investigador principal pugui assumir més d’un projecte (augmentant així el seu lideratge i fomentant un esperit emprenedor), o per altra banda aconseguir overheads de com a mínim el 40% perquè la despesa no l’hagi d’assumir la institució per a la que treballa l’investigador principal. Amb aquestes mesures, en opinió de Ramon Maspons, el Departament de Salut pretén estabilitzar els seus investigadors d’aquí a quatre anys. Salvador Ordóñez va posar l’èmfasi principalment en oferir carreres de recerca atractives que fomentin l’interès de l’alumnat en seguir els seus estudis i romandre primer a la universitat o a institucions públiques com a investigadors, i més tard encaminar-se a l’empresa privada. Tot i això, la solució per aconseguir-ho no és, en la seva opinió, tan fàcil. La mobilitat dels investigadors és molt complicada perquè tothom hi posa barreres, tant per entrar en un organisme de recerca, com per sortir-ne. Per altra banda, actualment, a la Universitat qualsevol projecte de recerca li costa el doble de les subvencions que rep, i això, evidentment, no fomenta l’augment de projectes. Finalment, Cristina Villavicencio, consultora en Màrqueting, va afirmar que en cap cas són els alumnes els que no tenen interès per aprendre o motivació per analitzar més enllà de memoritzar uns apunts, sinó que, ben al contrari, és el sistema universitari actual, basat en exàmens i avaluacions finals, el que provoca “l’adormiment” de què parlava Salvador Ordóñez. El Secretari d’Estat va aclarir que aquesta és precisament la seva opinió. Una dada molt il•lustrativa en aquest sentit és que el model d’exàmens actual està vigent des de 1906. Tot i responsabilitzar principalment al sistema, Ordóñez va afegir que una de les tasques que els alumnes estan descuidant, i que empitjora el panorama actual, és la manca d’associacionisme estudiantil, l’associació i organització dels estudiants en grups que facin força per aconseguir el canvi. Antoni Garrell, President del Cercle per al Coneixement, va prendre en darrer lloc la paraula per analitzar alguns dels aspectes presentats per Salvador Ordóñez durant el sopar-col•loqui, i afegir la visió del Cercle respecte a cada un d’ells. La Societat de la Informació es basa en quatre pilars ineludibles: formació per a tota la vida, R+D+i, Internacionalització (amb els conseqüents processos de localització i deslocalització de les empreses), i qualitat de vida i benestar. Per aconseguir-ho, afirmava Garrell, cal afrontar polítiques estructurals que per ara no existeixen. Pot ser que la falta de diners sigui una de les causes, però actualment s’estan invertint sumes considerables en plans governamentals com el PDIT, que malgrat tot no arriben a la inversió milionària que està suposant, per exemple, la construcció de la línia 9 del metro a Barcelona. Per altra banda, les intervencions que ha previst el govern per incrementar la inversió en R+D respecte al PIB, no reflecteixen, segons Antoni Garrell, la realitat econòmica del país i els canvis organizacionals que actualment experimenten les empreses, tan mateix les polítiques d’R+D+i Europeus semblen mes enfocades a economies mes avançades, o a grans corporacions, que a les realitats de les empreses Catalanes i Espanyoles, un teixit format per petites o molt petites empreses. Pel que fa a la universitat, sembla evident que l’actual polèmica per reestructurar els sistemes educatius és fruit de la internacionalització, que està forçant al país a apropar-se a Europa també en l’àmbit formatiu. Finalment, Antoni Garrell va destacar que per aconseguir la qualitat de vida i benestar propis d’una societat avançada, caldrà prioritzar, fent èmfasi en la formació, començant per la del propi cos docent.