Publicacions d'Amics del País
Sopar amb Josep Bargalló - resum de continguts
-
SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 16/01/2005
- 32767 lectures
Josep Bargalló, Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, fou el convidat al sopar que el Cercle per al Coneixement va realitzar el passat 11 de Gener a Barcelona.
Durant la seva intervenció, Bargalló va parlar dels programes que desenvolupa el govern en matèria de coneixement, i del posicionament en aquest sentit de la Generalitat de Catalunya.
Els reptes del Conseller en Cap en aquestes matèries es podrien resumir en els següents punts:
- Actitud permanent d’aprenentatge.
- Organitzar-se en xarxes de coneixement, deixant de banda les organitzacions jeràrquiques.
- Obrir-se al món, des d’allò més proper fins a allò més llunyà.
- Tenir les persones com a protagonistes.
Respondre a aquests reptes, que coincideixen segons el mateix Bargalló afirmava, amb els principis fundacionals del Cercle per al Coneixement, és una de les preocupacions de l’actual govern català. Però aquesta preocupació, deia Josep Bargalló, ha de ser compartida també pels agents socials, culturals i econòmics de Catalunya.
De fet, el Conseller en Cap afirmava que, en el seu concepte de país, "la societat del coneixement és i ha de ser un factor fonamental".
Segons Bargalló, un projecte de país que faciliti la inserció plena en la societat del coneixement, i tenint en compte que un país "és un territori on hi ha de viure la gent, i és la gent que viu en un territori", implica una doble vessant de desenvolupament: territorial i social.
De cara a aconseguir aquest doble objectiu, la Generalitat treballa en diversos projectes.
Pel que fa al desenvolupament social, Josep Bargalló va parlar dels objectius del govern en l’àmbit de l’educació.
Quan l’actual coalició va accedir al govern de la Generalitat, el camp de l’educació havia patit diversos processos que Bargalló qualifica d’un "cúmul de tensions que cap altre sistema educatiu occidental ha viscut simultàniament", provocades, segons afirmava, "per qüestions d’endarreriment històric de l’Estat, i per decisions polítiques equivocades".
Amb això, el conseller en cap es referia a la implantació de la LOGSE com a nou model educatiu, sense reformes en el professorat - que havia estat format pel sistema antic d’ensenyament - , i sense haver planificat un sistema de finançament específic.
Com a segona font de tensions, Josep Bargalló apuntava a la tensió generada per l’allau immigratori. En aquest punt, els problemes vindrien donats per la quantitat d’immigrants, que desborden el sistema, i per les diferències culturals que comporta.
En tercer lloc, les tensions provocades per les diferències entre els costums i la moralitat dels alumnes i els professors.
Finalment, una crisi en el model de professorat, en la concepció de què és i quin paper té dins la societat actual.
Efectivament, moltes altres societats occidentals han patit aquestes tensions al llarg de la seva història, però el cas espanyol és l’únic en què tots aquests processos es van originar al llarg d’una sola dècada.
L’actual govern de la Generalitat, segons explicava Bargalló, voldria començar a treballar per millorar la forma i la qualitat d’aquest sistema educatiu, però la dificultat per atendre la quantitat és la que ara per ara els impedeix aconseguir-ho. En aquest sentit, el Conseller en Cap recordava la recent creació per part del govern de 65 escoles noves per ajudar a absorvir la crescuda en la demanda d’escolarització. Els plans de financiació també estan essent revisats per l’actual govern, de manera que les escoles comptin amb un pressupost adaptat a les seves necessitats. Una altra iniciativa del govern en aquest sentit, ha estat la creació d’una empresa pública encarregada de la construcció dels equipaments escolars necessaris, amb un sistema de finançament propi per mirar de poder construir allò que el govern no pot pagar.
A banda de la millora en infrastructures, el conseller en cap recalcava la necessitat de la millora en la contractació de personal docent. En aquests moments, dels 50000 docents de catalunya, 17000 són interins. En aquest sentit, la Generalitat ha aprovat recentment 3600 noves places per concurs públic, i ha traspassat les competències de l’educació d’adults desde el departament de Benestar cap al departament d’Educació, seguint amb la idea de la necessitat de reciclatge constant de coneixements al llarg de la vida d’una persona.
Però paral.lelament a tots aquests factors, Josep Bargalló va voler posar ènfasi també en els factors que va denominar “intangibles”.
Efectivament, arrel de la publicació del darrer informe PISA, que evalua la funcionalitat del sistema educatiu d’un país, es va posar de manifest la manca de recursos materials en educació. Bargalló, tot i no negar que cal destinar més recursos, remarca el fet que un dels països més malparats en les conclusions d’aquest informe, els EEUU, és també un dels països que més percentatge del PIB inverteix en matèries d’educació. És per això que Josep Bargalló afirma que "sense pressupost no es pot arribar a una bona evolució PISA, però només amb pressupost tampoc no s’hi arriba".
El Pacte Nacional per a l’educació comprèn els projectes més ambiciosos que la Generalitat està planejant en aquest sentit. Aquest pacte ja s’ha posat en marxa, i té com a objectiu principal crear una Llei Catalana d’Educació, amb un model d’escola inclusiva preocupada per l’ensenyament, per l’aprenentatge i pel rendiment dels alumnes. Un Pacte Nacional en el qual s’hi inclouen tots els actors socials que tenen competències en l’àmbit de l’educació, i que es fonamenta en la idea que el model educatiu ha de respondre a les tres funcions bàsiques que li són pròpies: la inclusió social, la educació ètica de la població, i la transmissió de cultura i coneixements científics, eines de treball i capacitats de desenvolupament personal.
També en el camp d’educació, continuava Bargalló, el Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació (DURSI) treballa per constituir-se com a pont entre la Universitat i les empreses, per garantir la transferència de coneixements entre ambdós àmbits. En aquest sentit, el Conseller en Cap apuntava la propera aprovació del Pla de Recerca 2005 – 2008, que uneix les polítiques de recerca i innovació que fins ara eren competència del DURSI per una banda, i el Departament de Treball i indústria per una altra.
En l’àmbit de Recerca, el pla va crear les línies estratègiques necessàries per assolir una inversió en R+D que arribi al 2% del PIB al final de l’actual legislatura. D’aquest percentatge, la Generalitat ha acordat la inversió d’un mínim de 2000M d’euros.
Entre els punts què preveu aquest pla, Josep Bargalló en destacava els següents:
- Promoure la inversió en R+D del sector privat.
- Suport als centres de recerca que compten amb la participació de la Generalitat.
- Reclamar la presència del CSIC a Catalunya amb centres que preveguin la participació de la Generalitat.
- Fomentar polítiques públiques que incloguin nous investigadors en programes de recerca catalans.
- Potenciar la col.laboració entre universitats, centres de recerca i món empresarial.
- Impuls de la formació científica.
- Creació d’una oficina que assessori el Parlament en matèries d’innovació en ciències i tecnologia.
Bargalló va voler deixar clar que, paral.lelament als dos departaments ja citats, la Generalitat compta amb altres Departaments amb programes de recerca i desenvolupament. Un cas paradigmàtic és el Departament de Salut, però no és l’únic.
La inclusió de doctorands en matèries de recerca és una altra de les iniciatives que el Conseller en Cap va destacar dins els programes de foment de la recerca, així com el reconeixement de la seva feina mitjançant els crèdits universitaris.
Per altra banda, i ha altres aspectes que ara per ara no es poden planificar, però que segons el Conseller en Cap són molt importants, com per exemple fomentar l’esperit innovador. No hi ha plans educatius específics que puguin formar futurs innovadors. El mateix passa amb l’esperit empresarial, íntimament lligat a aquest impuls innovador sense el qual cap empresa podrà desenvolupar-se plenament. Aquests aspectes són, per tant, part també dels aspectes “intangibles” a què es referia Josep Bargalló, que afirmava que "aquestes ambicions, necessàries per al desenvolupament, han de poder comptar amb el recolsament dels poders públics".
Pel que fa al funcionament intern d’aquests poders públics, el Conseller en Cap no va dubtar a reclamar una millora en les seves organitzacions: "el propi govern ha d’innovar en la seva organització interna". Per donar un exemple, pel que fa a la societat de la informació, més enllà d’una secretaria general encarregada d’aquest àmbit, Bargalló explicava que el govern ha posat en funcionament un equip de treball presidit per ell mateix, en el qual hi ha representants de la Secretaria General de Comunicació del govern, juntament amb representants de l’Àrea General de la Diputació, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, del CIREM, del DURSI, i del Departament d’Educació, amb la voluntat, entre d’altres, d’analitzar les comunicacions internes dels organismes públics, prendre deicisions en matèria d’implantació de programaris, i creació de xarxes de telecomunicacions als territoris rurals. Algunes d’aquestes decisions ja estan preses, segons el mateix Bargalló afirmava, com per exemple el repte d’aconseguir l’apagada analògica, tant pública com privada, i avançant-se a la resta de l’estat espanyol, l’any 2008. Entre les decisions pendents, hi ha la programació d’un nou concurs per a la gestió dels sistemes informàtics de la Generalitat.
Un altre punt que el Conseller en Cap va destacar com a estratègic per al desenvolupament de la societat del coneixement, va ser la comunicació territorial de Catalunya. Segons Josep Bargalló, no existeixen situacions de “deslocalització”, sinó situacions de “localització”. El govern és contrari a què les empreses marxin fora de Catalunya per problemes d’implantació territorial, sinó que en tot cas els processos productius que s’hagin de realitzar fora del país siguin molt concrets. D’aquesta manera es crearien més i millors llocs de treball dins de Catalunya, i només s’importarien alguns dels processos que ara per ara no tenen cabuda dins el país. El repte del Govern en aquest sentit és aconseguir que l’any 2007 el país estigui més ben comunicat territorialment, més ben conservat, més ben desenvolupat i amb una societat amb més possibilitats de desenvolupament i, com afirmava Josep Bargalló, "sigui en conseqüència una mica més feliç".
A continuació, s'obria el debat amb els membres del cercle:
- La Generalitat té previst actuar a favor de les iniciatives de connectivitat?
Josep Bargalló: "En aquests moments l’equip de govern ha estat analitzant la realitat de la situació del país després de les eleccions. Són moments d’estudi i anàlisi, el 2005 serà el moment de tirar endavant els projectes. De tota manra, la Secretaria General per la Societat de la Informació està en camí de poder actuar en aspectes de connectivitat. Encara hi ha, però, dubtes tecnològics i s’ha d’estudiar la manera com es relacionaria en aquest sentit el panorama espanyol i el català. De tota manera, com he dit abans, l’apagada analògica total està previst que es pugui realitzar per fases entre 2006 i 2008".
- Voldria recalcar la necessitat de comptar amb empreses catalanes de cara a la implantació de tecnologia a Catalunya.
JB: "La Generalitat té una clara voluntat d’afavorir la creació de riquesa desde les empreses catalanes. En altres sectors aquesta voluntat és més evident (com per exemple la fabricació de les portes automàtiques de la línia 9 del metro), però en tot cas la voluntat hi és".
- "Les societats tecnològiques avançades estan basades en el disseny. El primers països en innovació són també països avançats en disseny, com és el cas exemplar de Finlàndia, Suècia o Dinamarca. Quina és la seva opinió sobre el disseny en l’economia del coneixement?"
JB: "A nivell general per totes les qüestions que van sortint voldria fer una reflexió: hem parlat de Finlàndia, que és un país que té un sistema impositiu molt més elevat que el nostre. La inversió és sempre paral.lela al sistema fiscal i impositiu, i per tant no es pot elevar l’un sense elevar també l’altre. Amb els nostres nivells fiscals i impositius, els serveis públics no poden equiparar-se al sistema dinversió pública d’aquests països del nord d’Europa que s’han citat. En tot cas, el que nosaltres podem fer és mantenir una voluntat d’unir l’empresa i els creadors, perquè l’eficiència dels diners públics invertits sigui molt major. També cal recalcar que en els indicadors d’inversions catalans hi ha una parcialitat, ja que hi ha empreses que tot i localitzar-se a Catalunya, com per exemple HP, fa estadística d’inversió a Madrid, i de producció a EEUU. Per tant, tot i que ja sé que potser no he respost a la seva pregunta, vull recalcar seguint amb la línia de la meva intervenció, que cal localitzar el disseny i la creació aquí, a Catalunya, i potser localitzar fora del país aquells processos que ara per ara no hi tenen cabuda."
- Tant de bo la xifra que vostè ha indicat del 2% del PIB d’inversió en recerca es pugui aconseguir. De les iniciatives en matèria d’educació i recerca que ens ha explicat, m’agradaria afegir que seria interessant destinar una part de la inversió a poder contractar professorat desde les empreses per un temps, i mantenir aquesta flexibilitat en el procés invers. Finalment, destacar el punt de la integració de doctorands a les empreses.
JB: "La inversió del 2% del PIB és un compromís del govern ja sigui amb un nou model de finanaçament o sense. Pel que fa al la segona reflexió, el govern ha previst un programa exclusivament català que permetrà una contractació de professorat d’una manera diferent a la tradicional de funcionariat. El tercer apunt, el que ha de permetre integrar els doctorands a les empreses, té tot el nostre suport però caldrà esperar la bona disposició de les empreses per a poder realitzar-lo".
- Com pensa actuar el govern per a que la indústria catalana tingui demanda a Catalunya? Posant com a exemple una variable: Quina visió té vostè de les infraestructures viàries catalanes, i quines accions té previst el govern?
JB: "Les infraestructures en general són els temes més preocupants. La mobilitat de les persones, mercaderies i energia s’ha de millorar. Pel que fa a la mobilitat de les persones, s’han aprovat dues autovies de “peatge a l’ombra”, és a dir, un peatge que està pagat per la Generalitat a mesura que l’autovia va essent utilitzada pels usuaris. De tota manera, el govern pot ajudar a la mobilitat de les persones, mercaderies i/o energies, però en tot cas són les empreses finalment les que han de decidir deslocalitzar la indústria i establir-se en nous territoris catalans aprofitant les possibilitats de mobilitat".
- En el tema de l’educació, l’informe PISA que vostè citava ha posat de manifest a Catalunya el problema en l’aprenentatge, per exemple, de les matemàtiques. En aquest punt concret, la immigració no és un factor massa significatiu. Les raon a què s’ha arrivat responen a qüestions com per exemple la disciplina. I cal tenir en compte que Espanya és un país amb menys alumnes per professor que d’altres països.
JB: "Cal fer una reflexió i assumir la realitat. En temes de disiciplina, que és un factor que respon a hàbits socials, es podria dir que la realitat és només la que tenim. Per tant, les propostes per millorar qualsevol d’aquests indicadors han d’estar sempre basats en les nostres condicions reals, i no comparar-nos en aquests punts amb altres països europeus. Amb això em refereixo també als model educatius: la LOGSE és un error perquè està construida sobre un model de país idílic, no real, i a més sense preveure un finançament específic. Els models s’han d’adaptar a la realitat, i cal tenir sempre en compte quines són les disciplines que ha d’assumir una escola, i quines són les que han de compartir altres agents socials i familiars. L’escola no ho pot ni ho ha d’ensenyar tot. Avui dia, l’escola ha de procurar que els alumnes aprenguin a utilitzar els coneixements, no a emmagatzemar-los".
Al finalitzar el torn de preguntes, Antoni Garrell va reflexionar sobre les paraules del Conseller en Cap, i afirmà que “al Cercle constatem que Catalunya ha perdut poder econòmic i capacitat innovadora respecte a Espanya. El dèficit fiscal que patim ha propiciat també aquestes coses. Desde el Cercle som conscients de les possibilitats i l’esperit emprenedor de Catalunya, i volem generar les condicions per atraure i retenir el talent a casa nostra. L’èmfasis en la importància de les persones i de la societat per tirar endavant aquest projecte és també per a nosaltres una prioritat.”
