Publicacions d'Amics del Pa�s

Sopar - col.loqui amb M�rius Rubiralta

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 07/11/2005
27614 lectures

M�rius Rubiralta va ser el convidat al darrer sopar del Cercle per al Coneixement. En la seva intervenci�, l'actual Rector de la Universitat de Barcelona va exposar als assistents els termes generals del projecte de bioregi� catalana.

M�rius Rubiralta, tal i com el va presentar V�ctor Canivell, mant� desde fa anys el repte d�aconseguir una millor transfer�ncia de coneixement desde la Universitat a les empreses en l��mbit sanitari. Desde la seva posici� com a Rector de la Universitat de Barcelona, ha continuat impulsant el projecte de Bioregi� catalana que va iniciar com a Director del Parc Cient�fic de Catalunya l�any 2004.

La Bioregi� catalana �s una iniciativa que pret�n coordinar l�activitat d�investigadors de recerca b�sica i cl�nica, emprenedors i empreses que treballen en l��mbit de la biomedicina i la biotecnologia. El projecte reuneix a diferents actors de la societat catalana, com s�n les administracions i diferents entitats p�bliques i privades, entre les quals figura el Parc Cient�fic de Barcelona.

Les finalitats principals de la Bioregi� catalana s�n crear un entorn adequat per afavorir la transfer�ncia de tecnologia efica�, potenciar la implantaci� de les noves tecnologies per millorar la competitivitat industrial existent i desenvolupar un sector biom�dic i biotecnol�gic din�mic capa� de generar noves tecnologies m�diques que aportin beneficis per a la qualitat de vida. Aquests objectius pretenen fomentar l'exist�ncia a mig termini d'una activitat empresarial en sectors basats en aquests camps cient�fics que sigui de refer�ncia internacional i amb una incid�ncia clara en la millora del benestar.

L'experi�ncia de pa�sos m�s avan�ats en el camp de les ci�ncies de la vida ha posat de manifest el paper que el creixement de la biotecnologia i les seves aplicacions t� en el desenvolupament econ�mic del pa�s. Aix� mateix, la UE, a trav�s del Consell Europeu, impulsa aquests camps com a pilar per fer d'Europa una important economia basada en el coneixement.

M�rius Rubiralta va utilitzar en el marc del sopar-col.loqui amb els membres del Cercle per al Coneixement la mateixa presentaci� que els impulsors de la bioregi� catalana han utilitzat a Europa per donar a con�ixer el seu projecte.

Amb aquestes dades a la m�, es va iniciar el debat amb els assistents al sopar.

Jordi Roma:

La majoria dels assajos cl�nics provenen de multinacionals for�nies, i per tant el coneixement est� provenint de f�ra. Per altra banda, fa cinc anys que cap empresa farmac�utica catalana no treu cap nova mol.l�cula. I pel que fa a la triple h�lix a qu� feia refer�ncia M�rius Roviralta durant la seva exposici�, en opini� de V�ctor Canivell la ind�stria farmac�utica est� al marge d�aquestes sinergies.

Pel que fa a les publicacions, el Rector de la UB afirmava que tot i que potser el coneixement no s�hagi generat a Catalunya, el valor afegit s� que roman aqu� gr�cies a aquestes publicacions. El problema real, en la seva opini�, �s que els productes interessants no arriben als hospitals catalans perqu� se�n faci un assaig cl�nic directament des d�aqu�. Pel que fa a la inversi� de les empreses, Roviralta opinava que hi ha molts factors que impedeixen un desenvolupament de noves mol.l�cules, entre ells la dimensi� de les farmac�utiques catalanes, o les accions del sistema p�blic. Per aconseguir un bon funcionament de la triple h�lix, M�rius Roviralta declar� que all� realment important �s un di�leg multilateral, que es podr� fomentar en bona part si triomfa el projecte de bioregi�. Amb aquest nou marc, els di�legs han de servir per enfortir l�empresa, afavorir la creaci� d�empreses Spin-off i contribuir a un increment del percentatge del PIB en aquest �mbit.

Enric Canela:

�Com s�ha d�integrar la ind�stria de la nutrici� en la bioregi�?

La ind�stria farmac�utica no �s l��nic sector, com insinuava Enric Canela en la seva pregunta. El fet, segons Roviralta, �s que l�agroaliment�ria t� m�s cohesi� a nivell privat. Tenen m�s clar que la uni� del sector �s molt important per subsistir. El futur, pel que fa a les sin�rgies, no el resoldr� una sola universitat. Per al futur tal i com l�entenem en termes de societat del coneixement, cal un sistema cap a on s�encamini aquest sector empresarial. L�interlocutor ha de ser el coneixement en s�.

Pere Monr�s:

La transfer�ncia de coneixement, �no pot anar tamb� desde una demanda directament a la Universitat? Cal compartir els riscos entre coneixement i capital, per�, �t� l�empresari incentius per invertir en coneixement? �no est� fallant precisament el nostre sistema d�incentius?

M�rius Roviralta va recordar en primer lloc que en la nostra economia el 90% de les empreses s�n Pimes. Aqu�, per tant, no es coloquen doctors a les empreses, com s� que passa a altres llocs. Per aix� tamb� �s m�s complicat que l�empresa absorbeixi el coneixement. En segon lloc, hi ha les plataformes tecnol�giques. Aquestes reuneixen sectors empresarials i sectors de coneixement, que s�n una de les solucions que ja s�apliquen a Europa. El problema �s, segons Roviralta, que Espanya ha quedat f�ra d�aquestes iniciatives molt sovint. Pel que fa als incentius, segons el rector de la UB �s complicat perqu� passen per temes economics de falta de pressupostos. La soluci�, segons la seva opini�, �s saber els objectius on volem arribar per saber quin tipus d�incentius fan falta.

Maria Mirabet:

Hi ha programes que ajuden a la creaci� d�empreses spin-off, per� a la universitat no hi ha cultura d�spin-off accentuada. �Com ho haur�em de fer perqu� aix� canvi�? Potser caldria saber, si ens ho pot explicar, �quins s�n els elementes d��xit o frac�s desde la universitat pel que fa a spin-off?

El rector de la UB va estar d�acord amb que no hi ha cultura d�spin-offs a les universitats, per� tamb� va recordar que n�hi ha m�s a Catalunya que no pas a la resta d�Espanya excepte en rares ocasions. En la seva opini�, les universitats no tenen pressupost per incentivar, per� organismes com el DURSI s� que tenen algunes possibilitats, per� nom�s si tenen un objectiu de creaci� d�empreses a cada sector.

Albert Sanfeliu:

Cal flexibilitat en la relaci� entre universitats i empreses, per� les lleis no s�n gaire prop�cies. Per altra banda, no tinc clar qu� pot fer Catalunya com a bioregi� que no facin les altres. Finalment, �per qu� no es computa el software o els aven�os tecnol�gics en les dades que s�han presentat referents a la bioregi�, i s� que es computa el nombre de mol�cules que surten cada any?

Segons M�rius Roviralta el tema de les TIC est� molt contemplat en el projecte de creaci� de la bioregi�, tot i que no hagi presentat les dades en aquest sopar-col.loqui. Pel que fa a les oportunitats que hi ha a Barcelona, segons M�rius Roviralta Barcelona t� algunes coses que altres no tenen, com per exemple un banc de teixits incomparable, molt �til per a investigadors de fora. Tamb� tenim una bioregi� que conjuga �rea �bio� amb �qu�mica fina� de primer nivell. Hi ha, doncs, segons Rubiralta, algunes fortaleses que cal aprofitar. Pel que fa al problema legal al que aludia Albert Sanfeliu, el rector de la UB va fer menci� al capital risk, com a bossa de diners per incentivar la transmissi�.

Armengol Casanovas:

Els doctors a les empreses tenen diverses dificultats. Un doctor pot no estar capacitat per ajudar a l�empresa, i a m�s algunes de les ajudes per incorporar-les s�n de vegades insuficients a la pr�ctica. Les universitat creen empreses que xuclen totes les ajudes p�bliques, i a m�s creen convenis que tamb� capitalitzen les ajudes.

El rector de la UB va estar d�acord amb que les convocat�ries per aportar doctors a les empreses tenen moltes dificutlrtas, tot i que no sempre s�n de car�cter administratiu, com se sol denunciar. Per altra banda, tamb� va estar d�acord amb la opini� que hi ha sectors on sobren doctors, i d�altres on hi ha una seriosa manca. En aquest sentit, l�espai com� europeu de formaci� superior preveu unes titulacions espec�fiques de tercer cicle que reduirien el flux actual cap als doctorats. Pel que fa a les empreses sorgides de la universitat a qu� f�ia refer�ncia Armengol Casanovas, el rector de la UB va afirmar que els grups que fan compet�ncia deslleial sorgits de la Universitat ja no existeixen. Les entitats que actualment sorgeixen de la universitat no tenen privilegis m�s enll� d�aquesta vinculaci� origin�ria.