Publicacions d'Amics del País
Societat del Coneixement: i el nou Estatut de Catalunya
- Antoni Farrés Sabater, Antoni Garrell Guiu, Salvador Estapé Triay, Esteban Gómez Nadal
- Posicionaments
- Data: 03/11/2005
- 29065 lectures
Aquest document fou elaborat a l'octubre de 2004 per una comissió ad hoc del Cercle, i presentat per Antoni Farrés en la sessió preparatòria sobre l'Estatut i la Societat del Coneixement, a petició del conseller Joan Saura. Posteriorment fou lliurat per el president del Cercle a líders dels partits polítics catalans i a membres de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut.
L'objectiu del document era reflexionar sobre aspectes a considerar en l'Estatut en funció d'afrontar els reptes de les societats pròsperes en el si de la societat del coneixement.I. Enquadrament o condicions d’entorn.
I.1 Els Reptes de La Societat del Coneixement. La consolidació de la Societat on “la generació, el processament i la transmissió de la informació es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnològiques” , obliga assumir a les societats pròsperes, com és la Catalana: els hàbits, els procediments i els models organitzatius i culturals que la tecnologia computacional i telemàtica permeten, en un món global intercomunicat, competitiu i molt desequilibrat quant a costos i possibilitats de futur. Assumir els hàbits, els procediments i les estructures no és, ni ha d'ésser, patrimoni reservat a uns pocs, ja que la Societat del Coneixement impregna a totes i cadascuna de les activitats humanes, des de les activitats professionals, a les de relació interpersonal i a les associades al desenvolupament cultural i actitudinal, i, recíprocament, el desenvolupament de totes les activitats condiciona i determina el desenvolupament de la societat del Coneixement. Cal doncs, que l’Administració Catalana disposi de les competències i els instruments que ho facin possible amb la finalitat de que Catalunya pugui, a mig termini, situar-se als primers llocs en el rànquing de nacions que han assolit els nivells òptims d'innovació, competitivitat i benestar en el context de la Societat del Coneixement. Per fer possible que Catalunya sigui líder d'aquest procés, cal disposar d’un entorn facilitador i d’un estat d’opinió favorable en el que representa, i permet, la Societat del Coneixement, assumint que invertir en tecnologia no és suficient. La inversió és sols un pas ineludible, però l'èxit està en la manera en què s'utilitzen i com s’apliquen les noves tecnologies. •La disponibilitat d’un entorn facilitador comporta assumir un triple desafiament : - Possibilitar que les empreses, les universitats, els centres de recerca i els instituts actuïn sinèrgicament, gaudint dels beneficis de la cooperació, la interrelació, la informació i la proximitat física i telemàtica, possibilitant que l’avenç científic esdevingui progrés social. - Facilitar l'aparició de noves iniciatives en àmbits emergents capdavanters. - Projectar Catalunya amb força a tot el món assumint capacitat de presència i actuació global i internacional, esdevenint pol d’atracció (desenvolupant capacitat d’atracció) de recursos humans i econòmics, nacionals i multinacionals. •La generació d’un estat d'opinió favorable es fonamenta en diversos pilars: la disponibilitat i l’accés a la informació, els missatges, les prioritats i els gestos dels responsables públics, el protagonisme o el paper de referència del territori o comunitat en un context internacional, la disponibilitat de recursos econòmics i humans, la progressiva i sostinguda incorporació de la innovació en les empreses, l'aparició de noves iniciatives d’alt valor, l'acolliment i la comprensió dels emprenedors, i la percepció, per part de la societat, de l'existència de “retorns” tangibles. Tot un conjunt de fets únicament assolibles si s’enquadren en els desafiaments que el nou model social o ordre mundial presenta. Per accedir al text complert, cliqueu AQUÍ.