Publicacions d'Amics del País
Sobre les beques
- Enric I. Canela Campos
- Posicionaments
- Data: 09/02/2009
- 15578 lectures
Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ciència i Innovació l'informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instantània de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evolució. També permet comparar la Universitat espanyola amb la d'altres països.
Sens dubte és positiu veure que l'educació superior espanyola arriba a àmplies capes de la població, però això es veu entelat per l'escàs finançament públic per estudiant, inferior a la de la mitjana de l'OCDE i molt per sota de la que tenen els països europeus de referència.Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ciència i Innovació l'informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instantània de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evolució. També permet comparar la Universitat espanyola amb la d'altres països.
Sens dubte és positiu veure que l'educació superior espanyola arriba a àmplies capes de la població, però això es veu entelat per l'escàs finançament públic per estudiant, inferior a la de la mitjana de l'OCDE i molt per sota de la que tenen els països europeus de referència. Encara que no es derivi del document, el pitjor de la Universitat espanyola són el llarg temps de permanència dels estudiants a la Universitat i el seu abandonament. Aquestes dades suggereixen que si els recursos dedicats a la Universitat – tot i que només sigui l’insuficient 0,90% del PIB - s'apliquessin a un sistema eficaç, la despesa per estudiant creixeria notablement, amb la qual cosa els recursos que es malgasten pel baix rendiment i l'abandonament dels estudiants permetrien que els estudiants es graduessin amb millor formació. Obviant els problemes interns de funcionament de la Universitat, que n'hi ha, hem de preguntar la raó d'aquest baix rendiment. Una de les explicacions, pel que fa als estudiants, es troba en el binomi cost de la matrícula - ajudes i beques, combinat amb les normes de permanència dels estudiants a la Universitat. Espanya està entre els països de l'OCDE que tenen les matrícules a un preu relativament baix i un sistema de beques i ajudes poc desenvolupat. Encara que, en teoria, el baix cost de la matrícula probablement no sigui una barrera per accedir a l'ensenyament, la poca quantitat de beques, moltes d'elles destinades només a pagar la matrícula, i el seu import escàs fan que l'estudiant que necessita diners per mantenir - o aportar a la seva família no pugui estudiar o dedicar-se plenament a això. Entre els candidats a entrar a la Universitat estan aquelles persones amb recursos suficients per suportar el cost de la matrícula sense necessitat de treballar, els que tenen dificultats per pagar la matrícula i precisen diners per a les seves despeses diàries, i els que han de rebre un salari, encara que sigui modest, per al sosteniment familiar. En el segon cas, la matrícula pot ser una dificultat i les beques actuals, per als que les aconsegueixen, poden ser una ajuda, però la situació més greu es troba en el tercer cas. El problema per a ells no és només la matrícula sinó el no disposar de recursos per subsistir. En aquestes circumstàncies estan els estudiants que compaginen algun tipus de treball amb l'estudi i que difícilment podran tenir bon rendiment acadèmic, graduar-se en el temps previst o, fins i tot, acabar la seva carrera. El sistema espanyol és socialment injust al no garantir ni la igualtat d'oportunitats ni l'equitat, característiques que permeten que qualsevol estudiant que ho requereixi tingui una beca suficient per sufragar la matrícula – sigui quin sigui el seu import -, i que permeti mantenir i contribuir, si és necessari, amb els ingressos familiars. És natural que un sistema d'aquestes característiques ha de tenir en compte el rendiment acadèmic. Així, els estudiants que no superin els crèdits matriculats han de veure reduïda o no renovada la beca i, alhora, les normes de permanència han d'evitar que els que no aprovin es vagin perpetuant a les universitats i que abandonin després de múltiples repeticions de les assignatures amb la consegüent pèrdua de temps i ús ineficaç dels recursos públics. El problema s'agreuja amb l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. El model adoptat demanda més recursos i una dedicació a l'estudi més gran, a temps complet, i això, llevat que es pretengui que els estudiants amb menys possibilitats econòmiques no estudiïn o triguin més del doble de temps en graduar-se, s'ha de resoldre mitjançant un sistema de beques just i suficient, però també amb rigor per part de les universitats per evitar que els recursos públics es malgastin amb persones que van a la Universitat a passar el dia. Una millora en el sistema de beques permetria alliberar recursos humans i materials que podrien dedicar a millorar l'aplicació del Pla Bolonya i la formació dels estudiants. Espanya, segons dades de l'OCDE referides al 2005, només dedicava el 0,08% del PIB a beques i ajudes a l'ensenyament universitari, la mitjana de l'OCDE era del 0,25%. És evident que el Govern ha de fer un esforç econòmic per crear en pocs anys un sistema de beques i ajudes com a mínim equivalent en recursos a la mitjana de l'OCDE i que arribi als estudiants de grau i per a aquells per als quals el màster sigui imprescindible per exercir la professió o per realitzar la seva tesi doctoral. S'ha de fer sense pèrdua de temps. El Govern ha de posar els mitjans econòmics necessaris. Ja ha donat un pas, han de seguir altres. El futur i l'equitat del sistema social de l'Estat estan en joc. Traducció de l'article escrit per l'Enric I. Canela, Sobre las becas, publicat al diari El País el 9 de febrer de 2009