Publicacions d'Amics del Pa�s

Sobre la nova Llei d�Educaci�

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 31/07/2008
22686 lectures

El proppassat 29 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei d�Educaci� de Catalunya. L�educaci� dels nostres ciutadans, dels nostres nens i joves, �s un tema que ha preocupat i preocupa al Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast, i al que els membres de l'associaci� li hem dedicat temps.

El 29 de juliol proppassat el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei d�Educaci� de Catalunya. L�educaci� dels nostres ciutadans, dels nostres nens i joves, �s un tema que ha preocupat i preocupa al Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast. Els membres de l�associaci� li hem dedicat temps. Recordareu els dinars amb Jordi S�nchez i Xavier Melgarejo o la recentment celebrada Jornada sobre Educaci�, en la que van participar reconeguts experts i a la que va assistir el conseller Maragall, i que anava precedida del posicionament previ del Cercle Formaci� repte estrat�gic, elaborat per Lina Zulueta.

Ara, durant el per�ode de tramitaci� parlament�ria, no ens podem permetre deixar passar l�oportunitat de col�laborar en la modernitzaci� del sistema educatiu catal� i, per aix�, us avan�o que properament hi dedicarem m�s temps per tal d�organitzar noves trobades i incidir en el que �s una de les peces clau, entre les m�s importants sin� la que m�s, del nostre desenvolupament futur.

Aix� no obstant, l�objectiu d�aquest article no �s el de repassar la feina feta ni el d�avan�ar esdeveniments, es tracta ara de fer una r�pida reflexi� d�on ens trobem en aquest complex proc�s de reforma del sistema educatiu de Catalunya.

Des d�un optimisme realista, crec sincerament que avui les coses estan millor del que estaven fa uns dies, o mesos. Per qu�? Tot i que hi tenim un conjunt de veus discordants respecte del document aprovat pel Govern, el cert �s que hi ha sobre la taula un Projecte de Llei i que, malgrat les cr�tiques l�giques del conjunt dels partits, aquestes mateixes cr�tiques s�n constructives i esperan�ades. En el fons gaireb� tots veuen que el cam� que s�ha agafat �s positiu i que �s imprescindible la reforma del model educatiu, la construcci� d�un model catal�, propi i efectiu.

Al Govern li toca governar i aix� vol dir necess�riament prendre decisions. En aquest proc�s, si es vol fer b� i dir alguna cosa, �s impossible arribar al �consens� absolut, uns guanyaran i altres perdran, per� cal cercar acords i decidir. Aquests acords s�han d�assolir amb els que representen la majoria dels ciutadans i millor reflecteixen la realitat social del pa�s, per� s�ha de fer amb un nord clar, sabent a on es vol arribar i quins s�n els mitjans que es posen a l�abast dels actors, tant materials com estructurals, i sota el concepte d�estructurals incloc la normativa amb la que es dotar� als centres i als seus directius. La Llei no es pot supeditar absolutament al consens.

Crec, fins all� on arribo a percebre, que tot i les inevitables concessions a alguns sectors immobilistes del mateix sistema educatiu, que millor no s�haguessin produ�t, el nord existeix i el Projecte, sempre millorable, �s positiu per al pa�s. Alguns diuen que la negociaci� que ha mantingut el conseller ha estat un frac�s. En tot cas no escolto aquesta opini� en la veu dels representants pol�tics de la ciutadania. S� en la d�alguns sindicats.

Sovint he dit que els sindicats no tenen com a objectiu definir quin �s el model educatiu, tenen com a funci� defensar els drets dels treballadors. Han conf�s el seu paper. Massa vegades es contraposa de forma demag�gica autoritat amb qualitat, �s confon autoritarisme amb autoritat, autonomia amb autogesti�, o s�associa autoritat amb empresa i mercantilitzaci�, pitjor encara, l�inter�s personal o corporatiu amb el b� com�. Greus errors.

Si assumim que els mestres i professors tenen la formaci� i la capacitat adequades, ho dono per fet, els mals resultats poden tenir tamb� alguna cosa a veure amb la gesti� que practiquem. El Projecte de Llei preveu un nou model de gesti� basat en els resultats i en l�avaluaci�. Aix� �s dolent?

No acabo de veure que es vulgui privatitzar res, per�, si aix� fos, la prestaci� d�un servei p�blic en concessi� a una entitat municipal, privada o mixta, �s necess�riament dolent? Al ciutad� el que l�amo�na s�n la qualitat i el cost del servei que rep, poc li preocupa qui el presta. Aquest �s un problema d�alguns treballadors que veuen perillar els seus drets, que veuen que la promoci� no tindr� nom�s en compte l�antiguitat sin� que la carrera docent pot dependre de la feina que facin i de com la facin. Q�estions corporativistes que poc tenen a veure amb la qualitat de l�educaci�. Soluci�, l�intent de coacci� amb la corresponent vaga. �bviament amb aix� no nego el just dret dels treballadors de l�educaci�, majorit�riament abnegats i poc reconeguts, a defensar els seus interessos sempre que es faci amb els mitjans adequats.

Un apunt final. La Llei anir� acompanyada de recursos, preveu un per�ode de vuit anys per assolir la despesa educativa mitjana dels pa�sos de la Uni� Europea. Nom�s una esmena a aquest punt. La mitjana de la Uni� Europea no hauria de ser l�objectiu, caldria fixar aquest objectiu en la mitjana dels pa�sos que obtenen millors resultats. No �s exactament el mateix.

He expressat una opini�, personal i positiva, per� voldria que, amb la pau estival, els associats del Cercle en f�ssiu aportacions per tal de prendre posici� i traslladar-les als que tindran ara la responsabilitat d�aprovar la Llei. Com he dit al comen�ament, properament farem algunes activitats que tindran a veure amb aquest tema.