Publicacions d'Amics del Pa�s

SOBRADAMENT PREPARATS, ESCASSAMENT QUALIFICATS

David Rodriguez Borr�s
Articles
Data: 31/07/2009
10588 lectures

Al darrer n�mero de la Perspectiva Econ�mica de Catalunya, hist�rica publicaci� de conjuntura econ�mica realitzada per la Cambra de Comer� de Barcelona, es va incloure un monogr�fic destinat a estudiar les necessitats formatives de la poblaci� ocupada a Catalunya a mig termini, agafant l�any 2015 com a data horitz�. Es tracta d�un exercici interessant, ja que han estat escassos, per no dir pr�cticament nuls, els estudis que hagin intentat fer prospectiva en aquest tema, malgrat el debat que la formaci� i la seva (in)adequaci� amb el mercat laboral genera en l�opini� p�blica.

L�estudi pren una s�rie d�hip�tesis per tal de poder fer les projeccions. La primera d�elles �s suposar una taxa de creixement de la poblaci� ocupada. Probablement la dada utilitzada (1% de mitjana anual, 270.000 en total per al per�ode 2008-2015) sembli ara agosarada, per� es tracta de la mitjana europea d�aquestes darreres d�cades. La segona hip�tesi �s l�exist�ncia d�una demanda de reposici� a treballadors que entren en edat de jubilaci�, un fenomen que cada any anir� a m�s per l�estructura de la pir�mide poblacional. Aquesta darrera representar� una mica m�s de 570.000 persones en el per�ode 2008-15. Poca broma.

Fins ara hem parlat de grans n�meros, per� hi ha factors espec�fics a tenir en compte. Per exemple, el nivell de qualificacions. S�espera que la demanda de professionals qualificats (professionals i t�cnics) augmenti notablement durant aquests anys, en l�nia del que est� passant als pa�sos desenvolupats. De fet, l�estudi es planteja un objectiu for�a ambici�s: convergir amb la mitjana de la Uni� Europea i Monet�ria, que l�any 2015 se situar� en el 34,2% de la poblaci� ocupada de 25 a 64 anys. L�any 2007 el percentatge de professionals altament qualificats sobre el total de poblaci� ocupada a Catalunya era del 25,8%, enfront del 31,8% de mitjana a la UEM-12.

Aquest fort increment de treballadors de la classe creativa haur� de fer-se a costa dels treballadors de mitjana qualificaci� (administratius, obrers qualificats, treballadors qualificats dels serveis...), que passarien de representar gaireb� el 60% de la for�a laboral de Catalunya a poc m�s del 51%. Finalment, els llocs de m�s baixa qualificaci� (com peons, netejadors o reposadors) romandrien pr�cticament inalterats en termes relatius, situant-se una mica per sota del 15%. En n�meros agregats, caldran que entrin al mercat laboral gaireb� mig mili� de treballadors de la classe creativa, poc m�s de 200.000 de mitjana qualificaci�, i una mica m�s de 150.000 en llocs de baixa qualificaci�. Dins dels treballadors de la classe creativa, la demanda m�s forta es concentrar� en el grup de t�cnics de suport (gaireb� 365.000 persones en els propers vuit anys), mentre que la demanda al grup de professionals estar� en aproximadament 115.000 ocupats.

Estem en condicions de poder fer front a aquesta demanda? Amb els actuals instruments formatius, la resposta �s clarament negativa. Si fem una correspond�ncia entre nivells de qualificaci� i nivells formatius requerits, podem veure que les coses ja no marxen massa b�. La poblaci� ocupada a Catalunya amb estudis obligatoris o inferiors (�s a dir, que no tenen cap altre tipus de qualificaci� formal) �s superior al 40%, el que contrasta amb el poc m�s del 14,2% de llocs de treball que no requereixen cap tipus de qualificaci� a priori. En altre paraules, m�s d�una quarta part de la poblaci� ocupada est� ocupant un lloc de treball pel qual no disposa d�una qualificaci� formal.

Per altra banda, una mica m�s d�un ter� de la poblaci� ocupada disposa d�estudis superiors (universitaris o cicles formatius de grau superior), el que contrasta amb el poc m�s del 25% de llocs de treball d�alta qualificaci� que existeixen actualment al mercat laboral catal�. En altres paraules, hi ha m�s d�un 8% de la poblaci� ocupada que est� clarament sobrequalificada pel lloc de treball que ocupa. Aquesta situaci� es concentra sobretot en el segment d�universitaris, bona part dels quals han d�acceptar feines de t�cnics de suport, les quals poden ser desenvolupades perfectament per persones amb formaci� professional de grau superior.

Si la situaci� actual ja �s preocupant, m�s ho s�n les perspectives. En els propers anys la universitat �produir�� prop de 22.000 graduats cada any, que hauran d�enfrontar-se a una demanda de poc m�s de 14.000 llocs de treball/any per a professionals i cient�fics. En altres paraules, l�estoc de graduats universitaris sobrequalificats no nom�s no es reduir�, sin� que anir� incrementant-se cada any en 8.000 persones. I aix�, sota el sup�sit d�un fort increment de la demanda d�aquest perfil de qualificaci�. Per altra banda, m�s de 30.000 joves a l�any entraran al mercat �nicament amb el graduat de l�ESO (o ni tan sols aix�), per cobrir una mica menys de 20.000 llocs de treball/any que no requereixen cap tipus de qualificaci�.

L�altra cara de la moneda la tenim en els perfils de qualificaci� mitjana i mitjana-alta, on els problemes no nom�s persistiran, sin� que s�agreujaran. Pel que fa a la qualificaci� mitjana, el mercat formatiu �nicament est� en condicions de proveir 13.000 persones/any, enfront a una demanda de 25.600. I bona part d�aquests s�n persones que s�han quedat amb el t�tol de batxillerat per haver abandonat estudis superiors. Pel que fa als perfils de qualificaci�-mitjana-alta, corresponents a t�cnics de suport, l�oferta de titulats �s rid�cula en comparaci� a la forta demanda que experimentaran: �nicament 5.000 graduats en cicles formatius de grau superior l�any enfront d�una demanda de m�s de 45.000 treballadors/any.

Vistos els resultats, es poden plantejar dues alternatives: o importem talent de fora, especialment pel que respecta a llocs de treball de qualificaci� mitjana i mitjana-alta, o realitzem un canvi radical de model formatiu. La primera alternativa pot ajudar a superar les mancances a curt termini, per� no �s sempre ni la millor opci�, ni �s factible. Actualment la poblaci� ocupada d�origen immigrant t� un patr� formatiu for�a similar al de la poblaci� aut�ctona. Per tant, una pol�tica d�immigraci� semblant a l�actual no nom�s no canviaria res, laboralment parlant, sin� que afegiria m�s pressi� al model.

La segona opci� passa per un canvi complet del model formatiu, que possibiliti que la formaci� professional sigui la qualificaci� majorit�ria entre la poblaci� que entri al mercat laboral, i no la minorit�ria que �s actualment. Per assolir-ho cal actuar a tots els nivells. D�entrada, dotant d�una m�nima qualificaci� professional a aquelles persones que abandonen els estudis als 16 anys, quelcom que durant anys s�ha negligit i que �nicament ara s�est� duent a terme a escala molt limitada. Cal augmentar tamb� l�oferta formativa de formaci� professional de grau mitj� i superior, actualment excessivament r�gida. I potser tamb� cal comen�ar a repensar si no tenim massa estudis universitaris per l�empleabilitat present i futura dels nostres graduats, i que probablement alguns d�aquests estudis f�ra bo que fossin cicles formatius de grau superior.

El que s� que no podem fer �s continuar amagant el cap sota l�ala. Catalunya (i tamb� Espanya) presenta un dels majors graus de desajustament entre demanda de personal per nivells de qualificaci� i oferta per nivells de formaci�. Fins ara, la pr�pia evoluci� de l�economia ens ha perm�s fer sortir airosament d�aquest problema, per� ning� garanteix que aix� sigui aix� en un futur. Encara som a temps de posar-hi remei i d�accelerar els canvis que, de manera m�s o menys t�mida, s�estan introduint en aquesta direcci�.