Publicacions d'Amics del Pa�s

�Smart� vol dir intel�ligent

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 12/03/2013
5127 lectures

Joan Maj� emfatitza en l�oportunitat que t� Barcelona per convertir-se en pionera en el disseny de la ciutat del futur, capa� d�assolir objectius humans que permetin un increment de la qualitat de vida de les persones.

Barcelona ha tornat a viure aquests dies l'enrenou i la il�lusi� de ser la capital mundial del m�bil. S'han destacat molts aspectes dels avantatges econ�mics que representa la continu�tat, any rere any, d'aquest congr�s. Comparteixo la majoria d�aquests comentaris, per� en voldria destacar un que no veig prou reflectit i que crec que �s el m�s important de cara al futur de la nostra ciutat. La gent que ha vingut aqu�, a vendre o a comprar, a explicar o a aprendre, s'ha fet un tip de parlar de smartphones, de smart cities, de smart labs... Em fa por que aquestes paraules amaguin una visi� descentrada i que pot desorientar.

Jo no crec que hi hagi ni tel�fons intel�ligents, ni ciutats intel�ligents, ni laboratoris intel�ligents. Nom�s son intel�ligents les persones, individualment o de forma col�lectiva. La tecnologia que aqu� s�exposa �s una eina impressionant, per� no intel�ligent. Farcir un tel�fon o una ciutat de tecnologia no el far� m�s intel�ligent, per� pot ajudar molt a aconseguir aquells objectius que es proposin persones o col�lectivitats intel�ligents. Les eines serveixen per aconseguir uns objectius. Les eines s�n m�s bones com m�s f�cilment permetin aconseguir-los, i s�n m�s potents com m�s permetin ampliar els objectius. Un cotxe �s m�s bo com m�s f�cil sigui de conduir, i m�s potent, com m�s r�pid pugui anar. La intel�lig�ncia est� a fixar objectius i a trobar les eines. El que �s m�s important de la tecnologia �s que el seu progr�s permet ampliar l�abast i la profunditat dels nostres objectius, i fixar-ne uns de nous. Per a alguns seran econ�mics, i per a altres -hauria de ser per a tots- tindran un car�cter m�s general i una dimensi� m�s humana. La proximitat permanent amb la tecnologia ha de suposar una mirada m�s llunyana que permeti passar de la concepci� de nous aparells a la detecci� de necessitats o problemes de les persones i a la recerca de solucions.

Dic aix� perqu� Barcelona hauria d�aspirar a ser en aquest camp, no nom�s el bressol on es desenvolupin noves tecnologies, sin� sobretot el lloc on es plategin, i es concretin, objectius humans i ciutadans que ara ens podem permetre amb aquestes noves realitats t�cniques. La millora de la mobilitat, avan�ar en un �s m�s racional de l�energia, trobar millors formes de treballar, canviar els sistemes d�ensenyar i sobretot d�aprendre, augmentar la cohesi� social, fer cr�ixer la transpar�ncia, o augmentar la participaci� en els afers col�lectius s�n alguns dels m�s urgents per a societats com la nostra.

Barcelona pot convertir-se en el futur en un referent a l�hora d�imaginar i desenvolupar iniciatives intel�ligents en aquestes l�nies, i en centre d'acollida de laboratoris vius on es puguin experimentar projectes espec�fics. A m�s a m�s de l'aportaci� econ�mica que pugui suposar la creaci� de noves empreses en el nostre entorn, la bandera que hem d'aixecar �s la de ser l�ders en el disseny de la ciutat del futur. El congr�s anual i la capitalitat ens donen ara aquesta oportunitat que no s'ha de perdre. Aix� s� que seria ser smart.

Article publicat a El Peri�dico el 28 de febrer de 2013