Publicacions d'Amics del País
Sí al pacte fiscal?
- Joan Majo i Cruzate
- Articles
- Data: 10/11/2011
- 6835 lectures
El president, Joan Majó, afirma al Diari Ara que "cal donar suport al Govern per negociar el pacte fiscal, però abans s'han d'aclarir molts punts. Si no, una vegada més, podem prendre mal".
Article publicat el 4 de novembre de 2011 al Diari Ara.El Govern català vol donar prioritat, fins i tot per sobre de temes que en l’actual situació d’atur serien més urgents, a la discussió del “pacte fiscal”. Cal recolzar aquesta iniciativa? Jo crec que sí. Però després d’haver fet un seguit important de consideracions, fruit de les ambigüitats que hi ha en la proposta. S’està jugant constantment amb tres conceptes: “pacte fiscal” com a objectiu, “concert econòmic” com a modalitat del pacte i “dèficit fiscal” com a problema que es vol solucionar, que ningú no s’ha encarregat de definir prou bé, i que encara que per als especialistes puguin tenir un significat més o menys clar, no és el cas per a la gent normal i, per tant, cada persona té el dret a omplir-los del contingut que vulgui. Això pot confondre molta gent, pot fer més difícil la negociació i pot crear expectatives falses i frustracions. És perillós encetar un debat polític al voltat d’un objectiu que no està ben definit perquè no s’han aclarit prou els continguts. No em correspon pas a mi fer-ho, però això no treu que pugui fer unes quantes preguntes.
Aquestes son les meves consideracions: 1. Un pacte fiscal és un acord entre Catalunya i l’Estat sobre la gestió i el repartiment dels recursos fiscals generats a Catalunya. L’acord de finançament que es va aprovar ara fa dos anys és un pacte fiscal? La part de finançament que conté l’Estatut del 2007 és un pacte fiscal? Una millora de l’actual acord de finançament es podria considerar un nou pacte fiscal? Quins serien els elements imprescindibles de qualsevol millora per tal de poder dir que s’ha aconseguit “el pacte fiscal”? 2. Quan es diu que el pacte fiscal ha d’estar “en la línia del concert econòmic”, què es vol dir? Vol dir que el nou sistema ha de ser homologable a l’actual concert econòmic basc? En les formes o en el resultat, o en totes dues coses? Quins serien els contingut necessaris per poder dir que està en la línia del concert? 3. Amb tota la raó es diu que el que es pretén sobre tot és disminuir el “dèficit fiscal” de Catalunya. Ho comparteixo plenament. Però, quin és el dèficit actual? Deixant de banda la mala voluntat de l’Administració Central per ser transparent, els diferents càlculs que s’han fet a Catalunya han donat estimacions fonamentades bastant diferents fruit de la metodologia utilitzada (des del 6,5% al 8,5% del PIB català). Les dues xifres són excessives, però la feina per arreglar-ho seria molt diferent. S’haurà d’utilitzar el flux monetari o el flux de benefici? Quin dèficit es podria acceptar? Cap? El derivat del pagament dels serveis de l’Estat? El que tingués una quota de solidaritat? Ha de tenir un límit aquesta quota? Quin? El de la Constitució alemanya (al voltant del 4%) que sovint es posa com a model? El que resulta del Concert basc, molt proper a zero? Sense concretar més és molt difícil fer-se una idea del que volem. 4. No cal dir que en el possible nou pacte s’han de distingir dos tipus d’objectius: l’econòmic, en termes dels recursos que se n’obtinguin, i el polític, en termes de reconeixement de la sobirania nacional catalana. L’aspiració principal és una millora del finançament o un canvi de model que reconeixi els aspectes polítics? Quins són els equilibris que es poden fer entre els dos? Això és important, ja que cal saber interpretar les diferents motivacions de la, al meu entendre, ampla majoria de catalans que es poden alinear cap al nou pacte. Tothom que diu que està a favor del pacte fiscal està pensant en els diners o en les identitats? Seria bo que ho coneguéssim, però això no s’ha preguntat a les enquestes. 5. Es pensa seguir la clàssica estratègia de demanar 100 amb voluntat d’obtenir 50, de forma que quan s’obté quelcom força bo la gent queda frustrada, tal com ha passat amb el darrer pacte fiscal i encara més amb l’Estatut? Pot ser una tàctica molt útil en termes electorlas, però nefasta de cara a la moral del nostre poble. Ja que he fet preguntes, potser tinc l'obligació de donar algunes respostes personals. Aquí en teniu deu: 1.Cal millorar l’actual relació fiscal amb la resta d’Espanya? Sens cap dubte. 2. Hem de tenir la competència per recaptar tots els impostos? Sí. 3. Ens els hem de quedar tots? No. (No oblidem que això passa gairebé amb el concert basc, que molts posen com a objectiu) 4. Hem de pagar els serveis que fa l’Estat? Sí. 5. Hem d’aportar una quota de solidaritat per distribuir a altres àrees de l’Estat? Sí. 5. Cal posar un màxim i un mínim a aquesta quota? Sí. 6. Cal posar un sostre al dèficit fiscal? Sí. 7.Cal establir un mètode de càlcul pactat per calcular el dèficit fiscal? És imprescindible. 8. Cal tenir un pacte bilateral entre Catalunya i l’Estat, com a iguals? Crec que no és possible sense modificar substancialment la Constitució (el concepte de Concert significa això...) 9. Què és més important, el resultat o la forma? Sense menystenir la importància d'una part important del catalans (jo entre ells) que donem als aspectes identitaris, jo crec que per al conjunt del nostre poble l’important és el resultat en termes econòmics. I 10. Cal recolzar el Govern en aquesta iniciativa? Sí, però exigint aclarir molts d’aquests punts. Si no, una vegada més, podem prendre mal.