Publicacions d'Amics del País
Sequera
- Joan Brunet i Mauri
- Articles
- Data: 25/02/2008
- 25905 lectures
De sequeres n’hi ha de molta mena. D’aigua sobretot. Però també n’hi ha d’altra mena com, per exemple, la sequera d’idees. D’una i altra sequeres –d’aigua i d’idees– n’estem massa ben servits aquests dies.
De sequeres n’hi ha de molta mena. D’aigua sobretot. Però també n’hi ha d’altra mena com, per exemple, la sequera d’idees. D’una i altra sequeres –d’aigua i d’idees– n’estem massa ben servits aquests dies. Mirem el cel i no acabem de veure quan deixarà caure l’aigua capaç d’apaivagar l’eixutesa que presenten les fonts i els rius, els camps i els sembrats, els boscos i les carenes. Mirem el panorama polític i ens adonem que, en general, està dominat per una sequera d’idees que fa que els programes electorals dels partits se’ns presentin una mica erms. I aquesta sequera d’idees que envolta la vida política, acaba provocant que l’anècdota esdevingui qüestió principal i que, per contra, allò que hauria de ser substantiu, transcendent, se situï fora del debat político-mediàtic que tot ho domina. La inacabable campanya electoral en la que estem permanentment instal•lats fa, a més, que les poques idees que sorgeixen entorn problemes concrets, no prenguin una dimensió suficient per abastar, no ja el llarg termini, sinó que fins i tot el mitjà. Costa, i molt, que les maquinàries dels partits polítics s’adonin que el llarg termini és el què hauria de dominar per damunt de la immediatesa d’una comtessa electoral. Però ja sabem que els signes dels temps que vivim els marquen les urgències que s’imposen a planificacions i a la cerca de solucions pensades i sostenibles.
Ja ho hem escrit i ho haurem d’escriure moltes vegades novament. Sense idees innovadores que fugin de “rebaixes” electorals espectaculars de baixa volada, ben poques coses es poden fer per animar a la ciutadania a anar a votar. És d’aquesta manera, com la campanya electoral a la qual ens estem acostant, comença a estar marcada pel populisme i no pas per la ideologia, com hauria de ser. I de ben segur que en el terreny del populisme, és el Partit Popular qui porta la davantera al posar damunt la taula, amb demagògia i sense manies, qüestions que, per conservadores i falsament proteccionistes, poden acabar fent forat en determinats sectors de la població. En temps de convulsions com els que estem vivint, són moltes les persones que tendeixen a pensar que és millor quedar-nos tal com ara estem que no pas córrer el risc i que les coses puguin anar a pitjor. Que millor és resguardar-se de desconeguts fenòmens que la globalització comporta, que no pas deixar-se portar per les oportunitats que aquesta globalització presenta. Dit d’una altra manera: persones que prefereixen mantenir el seu got mig ple, abans que cercar noves fonts on poder-lo omplir, sense adonar-se que, tard o d’hora, el got se’ls buidarà i no tindran aigua per tornar-lo a omplir. Sigui com sigui, l’espectacle pre-electoral està servit i, al pas que anem, correm el risc que quan comenci de veritat la campanya, tot el peix ja hagi estat venut. Però això també li va bé a un PP predicador de catastrofismes, salvador de pàtries en perill de partició o en pretès risc de caure a mans de la inseguretat i de la immigració. Un PP que definitivament s’ha tret la careta i se’ns està mostrant tal com és. Que no dubte de jugar amb la por davant un futur incert i amb els sentiments més arrelats en l’Espanya profunda i conservadora. Per contra, el PSOE assisteix, entre astorat i dubitatiu, al discurs demagògic del PP sense que acabi de trobar les idees capaces de mobilitzar el seu electorat. I entre dubtes i sequeres, són els populars els que acaben marcant l’agenda política. De fet ho han estat fent durant tota la legislatura. La diferència està en què ara, la crisi econòmica juga al seu favor. Mentre, una part de l’electorat es mira l’espectacle de lluny, com si les coses no anessin amb ell. No s’adonen, però, que amb el seu “passotisme” es podria acabar canviant el rumb d’aquest país, deixant el vaixell a mans d’una dreta molt dura que acabarà imposant els seus interessos per damunt de la pluralitat de l’Estat, del progrés social i del benestar de tota la ciutadania. Publicat al Diari de Sabadell, el 14 de febrer de 2008