Publicacions d'Amics del País

Sense universitat no hi ha competitivitat

Aquesta setmana s'inicia un nou curs universitari, s'efectua tenint present la recent publicació dels resultats de diversos processos d'avaluació d'universitats, a nivell planetari, que es concreten en els rànquings associats a cadascun d'ells. El rànquing QS corresponent al 2010, encapçalat per Cambridge, indica que només la Universitat de Barcelona en el lloc 148, vint-i-tres llocs més endavant que al 2009, i la Universitat Autònoma de Barcelona en el 173, escalant 38 llocs respecte l'any anterior, es situen entre les 200 amb més qualitat del planeta, altres 7 universitats catalanes ho fan entre les 500 primeres. Els autors, tot reconeixent que el sistema universitari espanyol ha millorat la seva posició, expliciten que les universitats espanyoles no ocupen el lloc que els pertoca si es considera el pes econòmic i social de l'Estat. El rànquing QS ens posiciona millor que el Shanghai, en el qual cap universitat espanyola es situa entre les 200 millors, un rànquing que evidencia la creixent importància del coneixement a la Xina ja que hi ha 34 universitats xineses entre les 500 millors.

Aquesta setmana s'inicia un nou curs universitari, s'efectua tenint present la recent publicació dels resultats de diversos processos d'avaluació d'universitats, a nivell planetari, que es concreten en els rànquings associats a cadascun d'ells. El rànquing QS corresponent al 2010, encapçalat per Cambridge, indica que només la Universitat de Barcelona en el lloc 148, vint-i-tres llocs més endavant que al 2009, i la Universitat Autònoma de Barcelona en el 173, escalant 38 llocs respecte l'any anterior, es situen entre les 200 amb més qualitat del planeta, altres 7 universitats catalanes ho fan entre les 500 primeres. Els autors, tot reconeixent que el sistema universitari espanyol ha millorat la seva posició, expliciten que les universitats espanyoles no ocupen el lloc que els pertoca si es considera el pes econòmic i social de l'Estat. El rànquing QS ens posiciona millor que el Shanghai, en el qual cap universitat espanyola es situa entre les 200 millors, un rànquing que evidencia la creixent importància del coneixement a la Xina ja que hi ha 34 universitats xineses entre les 500 millors.

De ben segur que es poden discutir i matisar els paràmetres emprats en els diversos rànquings, però el que cal acceptar és que les universitats espanyoles no estan assumint el paper clau i de lideratge que els hi pertocaria en la societat i l'economia del coneixement, una societat on la formació associada al capital humà és estrictament necessària per possibilitar el desenvolupament econòmic. Per aquest motiu, els resultats no es poden menystenir ja que la capacitació, voluntat de treball i publicacions de la comunitat universitària evidencia el seu enorme potencial, un potencial no desplegat en plenitud per la manca de recolzament social quant a exigir prioritats, legislacions, normatives i models de governança obsolets, i recursos insuficients per desenvolupar la seva activitat. Uns fets que caldria que els responsables polítics prenguessin nota i que els equips de govern universitari assumissin amb valentia i ambició el seu imprescindible rol per endegar les transformacions requerides al seu abast.

Uns resultats universitaris que cal contextualitzar-los amb els problemes dels sistema d'ensenyament pre-universitari, que presenta un índex de fracàs escolar insuportable. En aqueta línia, els resultats dels successius informes PISA evidencien que el sistema educatiu espanyol ha de millorar molt.

Les baixes taxes de formació de la població, si els comparem amb els països amb els qual hem de competir, demostra que tenim un sistema educatiu poc eficaç i universitats que no despleguen tot el seu capital. Sense oblidar les reformes estructurals no abordades, que expliquen, en bona part, les continuades pèrdues de productivitat i la manca de competitivitat dels nostre sistema productiu, són un conjunt d'ingredients que col•laboren a que la taxa d'atur a l'Estat Espanyol sigui la més alta dels països industrialitzats, i que sigui un dels països en què és més complex posar en marxa les empreses i contractar els treballadors requerits, segons han explicat reiteradament diverses organitzacions internacionals.

Amb aquests antecedents no ens podem sorprendre que Espanya hagi retrocedit un any més en l’informe de Competitivitat Global 2010-2011 presentat recentment a Pekin. El rànquing, en el qual Espanya ocupa el lloc 42 quan l'any passat any es situava en el 33, està encapçalat per Suïssa i en les primeres posicions hi ha Suècia, Singapur, Estats Units i Alemanya,..., i en el que també destaca Xina que ocupa el lloc 27, "l'economia més competitiva dels BRIC". La posició espanyola és dolenta ja que nosaltres i els eslovens som els menys competitius de la Unió Europea, i cada cop ho som menys, s'ha passat del lloc 23 de l'any 2006 al 42 d'enguany.

De ben segur que la crisi i els problemes de finançament han accelerat la pèrdua de competitivitat, però tal i com expliquen els informes no es pot oblidar que l'activitat econòmica es desenvolupa en un mercat de treball amb legislació inadequada, amb excessiva regulació i burocràcia i que un dels aspectes claus és la manca de formació dels treballadors, la qual és imprescindible per assolir la capacitat d'innovació, extreure capacitat productiva de les tecnologies, optimitzar processos, internacionalitzar-se i dissenyar i fabricar productes diferencials i capdavanters.

La formació es l'única palanca que ens pot obrir les portes d'un futur que no admet resignació i exigeix esforç i intel•ligència per a guanyar-la. Cal fer més amb menys (productivitat), cal aplicar seny i talent (capital humà) i cal canviar els paradigmes absolets que han regit les activitats els darrers 50 anys (innovació).

Conquerir la productivitat, millorar el capital humà i innovar de forma continuada és la via per assolir el futur, tres fets que resideixin en les facultats i actituds de les persones. Per aquest motiu, l’inici del curs acadèmic, quan es dibuixen els pressupostos del proper any a nivell de l'Estat, cal recordar la necessitat d’incrementar les partides de recerca i de formació, posant-los en el primer lloc de les prioritats, tal i com han fet els països capdavanters i emergents, entre els quals en destaca Brasil, tot desterrant les sinèrgies i tendències del passat i posant els esforços i les capacitats en l'esdevenir.

Antoni Garrell, 23/09/2010

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +