Publicacions d'Amics del Pa�s

Sense universitat no hi ha competitivitat

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 01/10/2010
10020 lectures

Aquesta setmana s'inicia un nou curs universitari, s'efectua tenint present la recent publicaci� dels resultats de diversos processos d'avaluaci� d'universitats, a nivell planetari, que es concreten en els r�nquings associats a cadascun d'ells. El r�nquing QS corresponent al 2010, encap�alat per Cambridge, indica que nom�s la Universitat de Barcelona en el lloc 148, vint-i-tres llocs m�s endavant que al 2009, i la Universitat Aut�noma de Barcelona en el 173, escalant 38 llocs respecte l'any anterior, es situen entre les 200 amb m�s qualitat del planeta, altres 7 universitats catalanes ho fan entre les 500 primeres. Els autors, tot reconeixent que el sistema universitari espanyol ha millorat la seva posici�, expliciten que les universitats espanyoles no ocupen el lloc que els pertoca si es considera el pes econ�mic i social de l'Estat. El r�nquing QS ens posiciona millor que el Shanghai, en el qual cap universitat espanyola es situa entre les 200 millors, un r�nquing que evidencia la creixent import�ncia del coneixement a la Xina ja que hi ha 34 universitats xineses entre les 500 millors.

De ben segur que es poden discutir i matisar els par�metres emprats en els diversos r�nquings, per� el que cal acceptar �s que les universitats espanyoles no estan assumint el paper clau i de lideratge que els hi pertocaria en la societat i l'economia del coneixement, una societat on la formaci� associada al capital hum� �s estrictament necess�ria per possibilitar el desenvolupament econ�mic. Per aquest motiu, els resultats no es poden menystenir ja que la capacitaci�, voluntat de treball i publicacions de la comunitat universit�ria evidencia el seu enorme potencial, un potencial no desplegat en plenitud per la manca de recolzament social quant a exigir prioritats, legislacions, normatives i models de governan�a obsolets, i recursos insuficients per desenvolupar la seva activitat. Uns fets que caldria que els responsables pol�tics prenguessin nota i que els equips de govern universitari assumissin amb valentia i ambici� el seu imprescindible rol per endegar les transformacions requerides al seu abast.

Uns resultats universitaris que cal contextualitzar-los amb els problemes dels sistema d'ensenyament pre-universitari, que presenta un �ndex de frac�s escolar insuportable. En aqueta l�nia, els resultats dels successius informes PISA evidencien que el sistema educatiu espanyol ha de millorar molt.

Les baixes taxes de formaci� de la poblaci�, si els comparem amb els pa�sos amb els qual hem de competir, demostra que tenim un sistema educatiu poc efica� i universitats que no despleguen tot el seu capital. Sense oblidar les reformes estructurals no abordades, que expliquen, en bona part, les continuades p�rdues de productivitat i la manca de competitivitat dels nostre sistema productiu, s�n un conjunt d'ingredients que col�laboren a que la taxa d'atur a l'Estat Espanyol sigui la m�s alta dels pa�sos industrialitzats, i que sigui un dels pa�sos en qu� �s m�s complex posar en marxa les empreses i contractar els treballadors requerits, segons han explicat reiteradament diverses organitzacions internacionals.

Amb aquests antecedents no ens podem sorprendre que Espanya hagi retrocedit un any m�s en l�informe de Competitivitat Global 2010-2011 presentat recentment a Pekin. El r�nquing, en el qual Espanya ocupa el lloc 42 quan l'any passat any es situava en el 33, est� encap�alat per Su�ssa i en les primeres posicions hi ha Su�cia, Singapur, Estats Units i Alemanya,..., i en el que tamb� destaca Xina que ocupa el lloc 27, "l'economia m�s competitiva dels BRIC". La posici� espanyola �s dolenta ja que nosaltres i els eslovens som els menys competitius de la Uni� Europea, i cada cop ho som menys, s'ha passat del lloc 23 de l'any 2006 al 42 d'enguany.

De ben segur que la crisi i els problemes de finan�ament han accelerat la p�rdua de competitivitat, per� tal i com expliquen els informes no es pot oblidar que l'activitat econ�mica es desenvolupa en un mercat de treball amb legislaci� inadequada, amb excessiva regulaci� i burocr�cia i que un dels aspectes claus �s la manca de formaci� dels treballadors, la qual �s imprescindible per assolir la capacitat d'innovaci�, extreure capacitat productiva de les tecnologies, optimitzar processos, internacionalitzar-se i dissenyar i fabricar productes diferencials i capdavanters.

La formaci� es l'�nica palanca que ens pot obrir les portes d'un futur que no admet resignaci� i exigeix esfor� i intel�lig�ncia per a guanyar-la. Cal fer m�s amb menys (productivitat), cal aplicar seny i talent (capital hum�) i cal canviar els paradigmes absolets que han regit les activitats els darrers 50 anys (innovaci�).

Conquerir la productivitat, millorar el capital hum� i innovar de forma continuada �s la via per assolir el futur, tres fets que resideixin en les facultats i actituds de les persones. Per aquest motiu, l�inici del curs acad�mic, quan es dibuixen els pressupostos del proper any a nivell de l'Estat, cal recordar la necessitat d�incrementar les partides de recerca i de formaci�, posant-los en el primer lloc de les prioritats, tal i com han fet els pa�sos capdavanters i emergents, entre els quals en destaca Brasil, tot desterrant les sin�rgies i tend�ncies del passat i posant els esfor�os i les capacitats en l'esdevenir.

Antoni Garrell, 23/09/2010