Publicacions d'Amics del Pa�s

Sense recursos el desenvolupament es retalla

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 07/08/2008
23081 lectures

El dia 9 de maig de 2005 en el sopar mensual del Cercle varem rebre al diputat socialista Ram�n Ja�regui, el motiu de la seva pres�ncia era parlar-nos de les activitats de la Subcomissi� Parlament�ria per a potenciar la Responsabilitat Social Corporativa; ara b�, en aquelles setmanes estaven en ple proc�s de redacci� del nou estatut de Catalunya, i els dies precedents havien estats �moguts�; els diaris de Madrid i altres parts d�Espanya criticaven el model de finan�ament que havia proposat el tripartit, ni el PSOE ni el PP estaven d�acord, i uns dies abans la vicepresidenta del govern espanyol, Mar�a Teresa Fern�ndez de la Vega, en una conferencia en Barcelona indic� que �el model de finan�ament tenia que �garantir el manteniment de la cohesi� i la solidaritat interterritorial", que era el mateix que dir que Catalunya tenia que continuar aportant a l�Estat fins a l�mits que impedient el seu desenvolupament i competitivitat en una situaci� que ja exigia de recursos significatius per abordar la modernitzaci� del model econ�mic catal� i fer front a les prioritats socials existents at�s el creixement de l�edat mitjana de la poblaci�, l�arribada d�immigrants i aquells altres espec�fics a la societat global, intercomunicada i oberta que s�anava consolidant.

Conseq�entment era inevitable que despr�s de parlar-nos del significatiu canvi del rol de les empreses i dels empresaris i la necessitat han d�adaptar-se als canvis del govern i els sindicats en un context de �devaluaci� del poder dels estats que no poden resistir la pressi� de la globalitzaci� i les seves exig�ncies politiques, econ�miques i socials, movent-se des de la lleialtat institucional amb transpar�ncia per empatitzar i atraure el ciutad��, en Ram�n J�uregui afrontes, en el debat posterior amb els membres del Cercle per al Coneixement, les problem�tiques del model de finan�ament de l�Estat i del finan�ament que es proposava a l�Estatut en redacci�. En aquest context J�uregui afirm�, tot esfor�ant-se en parlar des del seu rol en el si dels �rgans de govern del PSOE i persona propera al president Rodriguez Zapatero � que no es podia estendre el concert econ�mic d�Euskadi i Navarra a la resta d�Espanya perqu� la hisenda estatal s�enfonsaria�, i va afegir, tot acotant a la baixa els l�mits del finan�ament dels percentatges que es debatien i molt allunyats als que s�aprovaren en el Parlament de Catalunya el 30 de setembre, que �el problema catal� per guanyar autonomia �s financer per� s�ha de contextualitzar en les necessitats generals de l�Estat i el model associat� .

Cal recon�ixer que el debat fou respectu�s per� no amb un cert grau de tensi�, de fet un soci va marxar a mig debat, arrel de la claredat de l�exposici� i la immobilitat evidenciades; al acabar el sopar varem coincidir molts associats que ja sabien la cr�nica final escrita des del PSOE a Madrid, i que el desenvolupament de la societat del coneixement i la transformaci� del nostre model econ�mic perillava. Molts ens varem sorprendre positivament pel vot favorable del PSC-PSOE en l�Estatut del 30 de setembre tot recordant la frase �aprobar� lo que salga del Parlamento Catal�n�, malauradament els fets evidenciaren la certesa de les Paraules del Sr. J�uregui, i ara a pesar dels dos anys que es disposava (el proper dia 9 d�agost es compleixen dos anys de l�entrada en vigor de l�Estatut) per assolir un acord en l�aplicaci� del finan�ament auton�mic, el temps s�ha exhaurit i es torna a la negociaci� a la baixa, volen aplicar una segona retallada, aquesta al marge del que la llei estableix, una retallada que al igual que al 2005 va acompanya de tensi� i declaracions des d�autonomies, en les que el seu PIB esta molt condicionat per les subvencions, que s�atreveixin dir que � no estamos dispuestos a asumir, como es garantizar s�lo la financiaci�n para los servicios fundamentales y no para el resto", amb aquestes actituds dif�cilment Catalunya gaudir� del finan�ament requerit, a pesar del coratge del Conseller Castell i la unanimitat de les forces Catalanes en reclamar el finan�ament requerit per Catalunya de forma estable i permanent en el temps,

El 9 d'agost no hi haur� acord sobre el finan�ament, tos els indicadors ho evidencies, la pregunta �s que cal fer, ja que aquells aspectes basics per desenvolupar el nostre Pa�s segueixen pendents, en refereixo als que incorporava el document que fou presentat en seu parlamentaria a totes les forces politiques, Es pot accedir al document a la web del cercle , en el que s�explicitava la necessitat de Possibilitar que les empreses, les universitats, els centres de recerca i els instituts actu�n sin�rgicament, gaudint dels beneficis de la cooperaci�, la interrelaci�, la informaci� i la proximitat f�sica i telem�tica, possibilitant que l�aven� cient�fic esdevingui progr�s social; Que cal facilitar l'aparici� de noves iniciatives en �mbits emergents capdavanters; i en la necessitat de projectar Catalunya amb for�a a tot el m�n assumint capacitat de pres�ncia i actuaci� global i internacional, esdevenint pol d�atracci� (desenvolupant capacitat d�atracci�) de recursos humans i econ�mics, nacionals i multinacionals.

La resposta al que cal fer, no pot ser altra que continuar reclamant, exigint el que es necessari i just pel pa�s, amb independ�ncia de la resoluci� del tribunal constitucional, una reclamaci� que no ha d�excloure cap via ni cap sector social, es hora de demanar la compareixen�a del president del Govern al Congreso, del president Montilla al Parlament, de recolzar al govern, per� tamb� fer sentir la nostra veu com a ciudatans als mitjans i al carrer reclamant el compliment de la llei a no admetre cap reducci� del model e finan�ament de l'Estatut ni a que es limiti autogovern, a que es respecti el nostre desenvolupament que no es sols nostre es de les properes generacions.

Parlar i negociar si, per� amb data l�mit ja que els fets i el futur no espera, i fer-ho disposat a tamb� a plantar-nos a dir prou i abonar, si fos requerit, els nostres impostos al govern Catal� perqu� sigui ell qui els transfereixi mentre l�acord arribi i el compliment de la llei una realitat. Unes actuacions efectuades des de la convicci� que sense recursos el futur es retalla i l�avens cap la societat del coneixement s�esfuma.

Antoni Garrell i Guiu

Barcelona 6 d'agost de 2008