Publicacions d'Amics del Pa�s

Seminari-Debat amb Pere Monr�s

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 24/11/2005
27942 lectures

Pere Monr�s, vice-president executiu de la Fundaci� Cercle per al Coneixement, el passat dia 17 de novembre, ens parl� sobre la necessitat de fomentar el lideratge per tal que les organitzacions i les persones adquireixin avantatges competitius.

Pere Monr�s comen�� la seva exposici� amb una idea clau: si el nostre entorn ha canviat, nosaltres, les persones, tamb� haurem de canviar per adaptar-nos als nous temps. Un dels elements claus que defineix el segle XXI �s precisament la nova dimensi� que pren el temps, el �timing� com en diuen els anglosaxons, �s a dir, el "aqu�, ara i en el moment prec�s".

Aquesta concepci� va molt amb la l�nia d'ampliar el tradicional I+D+i a un nou C+D (Connecta't i Desenvolupa). El timing ent�s com un reflex de les possibilitats que en el seu moment obr� la societat de la informaci� i que cada cop m�s troben la seva consolidaci� en els nous sistemes computacionals, no es tracta d�anar m�s r�pid o m�s lent sin� a temps.

El lema que haur�em de prioritzar avui en dia no �s tant formar-nos sin� aprendre. Aprendre a entendre que la base per avan�ar per a qualsevol organitzaci� �s la intel�lig�ncia, la creativitat i el talent. Aprendre a posar-nos d'acord sobre el que �s realment l'economia del coneixement i cap a on volem anar. Aprendre a gestionar per projectes, que l�autonomia de decisi� dins d'una empresa l'han de portar cadascuna de les seves subseccions, aquesta autonomia ha d'anar �ntimament lligada al que entenem sota cultura de la responsabilitat. Aprendre a deixar de banda la visi� estrictament pressupost�ria per tal de que no sigui el pressupost el que marqui les necessitats a seguir i es limiti a ser una eina m�s de seguiment i control per� no de decisi�.

Per a tot aix�, ens cal tenir persones que puguin ser agents de canvi, l�ders que s�piguen resoldre els problemes no autocr�ticament sin� en concordan�a amb la gent del seu entorn.

Pere Monr�s ens parl� de sis elements de les noves organitzacions a tenir en compte quan tractem el tema del lideratge, entenent que el que s�ha de liderar ara s�n organitzacions amb aquestes caracter�stiques:

1) L'estructura del negoci hauria d'anar en funci� dels continguts i no a la inversa, pensant a m�s que l�estructura ja no son les f�siques si no tamb� les virtuals, les xarxes.

2) �s palesa la necessitat de cooperar per competir per tal de portar el potencial de les persones al l�mit de les seves capacitats. �s a dir, creixent import�ncia del capital relacional i de treballar per aconseguir-ho en els l�mits amb els altres per no fer-ne de les pr�pies compet�ncies, fronteres, si no interrelacions.

3) Lideratge ent�s sobretot com a autolideratge.

4) Aprendre a no dependre del pressupost per les decisions. Necessitat de desenvolupar alternatives a l�estil i eines de la direcci� m�s enll� del sistema pressupostari que ens constreny a l�hora de pensar en noves idees de negoci factibles.

5) Apostar per la no programaci� a llarg termini. Gastem molt de temps fent planificacions, que en un m�n canviant com el que ens trobem, sabem perfectament que no s�assoliran.

6) Desenvolupar la capacitat d'entendre l'entorn no sols pel que veiem sin� conjecturant tamb� sobre el que no veiem.

Pere Monr�s finalitz� la seva intervenci� amb una idea clau: les persones que requereix el segle XXI han de ser com els "dofins": sempre alerta i amb tots els sentits oberts per tal de captar els est�muls exteriors i reaccionar-ne r�pidament: actuar, pensar i sentir tot a l�hora i no seq�encialment com estem acostumats.

Al debat que es produ� a continuaci� sorgiren les seg�ents q�estions:

- La gent de les organitzacions s'ha d'acostumar a argumentar i fonamentar les seves idees. Hem d'entendre el lideratge com a capacitat per justificar i defensar propostes tot afavorint la comunicaci� i l'intercanvi d'idees.

Hi ha una visi� incrementalista en termes d'utilitzaci� dels recursos. La q�esti� ja no �s com fer m�s, sin� com fer diferent.

- El C+D proposat requereix un canvi cultural i el timing �s tan curt que sembla que no podria ser compatible amb l'avan� de la tecnologia que va a passos m�s lents. En comptes de C+D, potser haur�em de parlar m�s aviat de R+D+3i.

Sens dubte, no hi ha receptes. Totes les solucions poden ser adequades, el que cal �s generar un di�leg racional sobre com anar construint el futur.

- Un dels problemes m�s grans �s l'aversi� al risc que tenim al nostre pa�s. Sempre s'ha potenciat molt la cultura de la seguretat i l'estabilitat, quan el que necessitem ara �s precisament el contrari, que les persones s�piguen quins riscs estan disposats a assumir i com els poden integrar en un negoci conjunt.

- Una de les preguntes clau �s com afrontar el risc, sense risc no hi ha creixement, ni evoluci�. Cada persona necessita assumir el seu nivell de risc, altre problema �s com es comparteix el risc si per cada persona la seva assumpci� de risc es la que m�s importa (distancia entre la llibertat i la renuncia). El que ens cal �s aprendre a harmonitzar i integrar les diferents posicions acceptant que no hi ha una �nica forma de risc.

- Com es pot treballar sense l�mits, estructures i pressupost? Aix� pot funcionar a petites microempreses, per� en una organitzaci� m�s complexa inevitablement es requereix una organitzaci� o estructura.

Del que es tracta �s de passar d'un model d'organitzaci� funcional i jer�rquica a un model m�s desestructurat, que no significa menys complex. La q�esti� radica m�s aviat en un nou model d'ordre en que el que canvia �s la dimensi�. En comptes de tenir una gran empresa amb una organitzaci� totalment centralitzada, el que busquem �s repartir responsabilitats en petites seccions que s'autogestionin i prenguin decisions aut�nomament. D'aquesta manera, es pot potenciar molt m�s f�cilment que sorgeixin idees innovadores i que aflori la creativitat que tots portem dintre.