Publicacions d'Amics del País

Seminari-Debat amb Josep Piqué

El passat dia 13 d'octubre, en la segona trobada del cicle de seminaris-debat, el Sr. Piqué ens va parlar sobre la internacionalització, competitivitat i innovació a Catalunya. Ens va plantejar els reptes que el nostre país ha d'afrontar i la necessitat de generar respostes polítiques de caràcter estratègic que orientin cap a on ha d'anar la nostra capacitat de competir.

En Josep Piqué va iniciar la seva ponència situant-nos breument en el context actual: amb un creixement al voltant del 3% de l'economia espanyola, l'opinió pública té la percepció de que tot va bé. Això comporta una situació de certa paràlisi des de la pròpia reflexió econòmica i estratègica.

Si retrocedim en el temps, al 1996 quan es prengué la decisió política d'estar des del primer moment en la tercera fase de la unió econòmica i monètaria, per tal de poder complir els criteris de convergència econòmica de Maastricht, s'iniciaren tot un seguit de mesures de política econòmica, pressupostària i tributària. El cicle de prosperitat que s'obrí en aquell moment ha derivat en el que avui en dia podríem definir com una certa acomodació alhora d'afrontar els problemes i un clima poc propici per pensar en temes estructurals i a terme mig.

Una dada que reflecteix molt bé el problema estructural que tenim a Catalunya és la dissociació entre el dinamisme de la demanda interna i el comportament del sector exterior (un dèficit comercial i de compte corrent elevat). Què ens ho pot explicar?

El deteriorament en la balança comercial ve degut a que les nostres importacions segueixen sent altes mentre que les exportacions s'estan alentint cada cop més en part motivat a la seva composició tecnològica. En la balança per compte corrent, els dos elements de finançament històrics a Espanya, el turisme i la inversió extrangera avui en dia s'estan comportant de manera diferent: mentre que la inversió extrangera ha pràcticament desaparegut i es comença a donar el fenòmen invers -la deslocalització-, el turisme, a pesar de seguir mantenint nivells d'entrada alts, paulatinament va disminuint la seva despesa per càpita.

D'altra banda, a Catalunya i a Espanya estem patint els efectes de la integració europea i de l'ampliació a l'est, els efectes de la globalització i el canvi del centre de gravetat del planeta, és a dir, la creixent periferització d'Europa.

Josep Piqué també ens parlà de la competivitat a Catalunya i de la necessitat d'innovar i adquirir coneixement. Un coneixement que vagi més enllà de la informació i de les comunicacions, que s'assoleixi en una estructura en xarxa i comporti una corresponsabilitat entre els poders públics, institucions, empreses i universitats.

Si abans la productivitat anava associada amb la competitivitat comercial, és a dir, un país era més competitiu en funció de la seva quota de mercat, avui en dia aquest és ja un concepte obsolet que s'ha de traduir per una visió molt més global, dinàmica i enfocada a l'ampliació dels mercats exteriors.

Per a poder ser competitius avui en dia, necessitem un marc favorable, entenent per això un entorn micro i macro que facilitin el creixement de les empreses (infraestructures adequades, una estabilitat macro económica, una millor eficiència de l'estructura impositiva...).

Una de les problemàtiques més acusades de Catalunya és que la nostra especialització geogràfica no és la més idònea: més del 70% del nostre comerç va dirigit a la Unió Europea, mentre que a la UE només hi va el 35% del comerç mundial. Això significa que estem especialitzats geogràficament en l'àrea desenvolupada del món que menys creix. A banda d'això, dins del nostre comerç sectorial, exceptuant la indústria de l'automòvil, l'especialització tecnològica és relativament baixa. Tenim una economia productivament especialitzada en sectors intensius en mà d'obra (turisme i construcció) i no en capital, problema al que se li pot afegir la poca despesa que es destina a la recerca i al desenvolupament.

La ponència de Josep Piqué va finalitzar amb una darrer comentari que no podem obviar: la paràlisi de l'impuls reformista derivat de la manca d'estímuls exteriors i de la no percepció de crisi és un tema que ens hauria de preocupar a tots els que volem que Catalunya sigui un país clarament competitiu i encarat al futur.

Al debat que es produí a continuació sorgiren les següents inquietuds:

- El sentit que pren la construcció europea realment va ben encaminat per assolir els reptes que presenta una societat que ha de ser cada cop més competitiva?

Potser no podem ser massa optimistes respecte al projecte de construcció europea, però no ens podem oblidar que per un continent que 60 anys enrera encara estava en guerra, la situació d'integració econòmica i política d'avui en dia és un pas important a tenir en compte.

- Davant de la necessitat de tenir líders que vulguin assumir riscs, com entrem a movilitzar recursos humans, persones amb talent i creativitat?

El problema dels recursos humans ve de tota una tradició a Espanya en que la formació professional mai ha estat vista com un element de promoció, lligat a uns estàndards educatius mínims. L'aversió al risc ve fomentada per la tendència que tenim a voler generar sempre un consens que ens garanteixi seguretat i continuitat. És un problema de valors que potser s'haurien de replantejar.

- A Espanya ens manca una aposta clara per sectors claus. Què hem de fer? La inexistència de lideratge polític que faci tirar endavant R+D+I, fa que ens situem als últims llocs de la Unió Europea.

Certament, podem dir que avui en dia no tenim un lideratge polític suficient que encamini aquesta problemàtica. És evident que la pressió pública i mediàtica és necessària per a que la política funcioni, i tot i així, és difícil que les actuacions superin el curt plaç perquè el cicle electoral és un factor molt decisiu.

A més, avui en dia tenim un model de creixement que s'esgota molt ràpidament, unit a una acomodació del poder polític que contribueix a la creixent pèrdua de dinamisme.

- Respecte a la internacionalització empresarial, les PIMEs necessiten finançament per a poder llençar-se a l'exterior. La Generalitat hi podria ajudar?

Sens dubte, però no necessàriament mitjançant instruments financers que distorsionin el funcionament natural del mercat i creïn barreres a l'evolució. El més important a l'hora d'internacionalitzar-se és que les empreses trobin a l'exterior un marc jurídic favorable.

- Al debat també es fa menció del món universitari, on el 95% dels professors ho són a les universitats on han estudiat (àmbit molt tancat) i de la desvalorització de la professió del polític.

- Finalment, també cal admetre que hi ha hagut iniciatives empresarials molt positives al nostre país, com per exemple el sector bancari i Inditex, que no només han aconseguit ser competitives a nivell nacional sinó que han sapigut fer el salt qualitatiu a l'exterior on gaudeixen d'un bon posicionament.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +