Publicacions d'Amics del Pa�s

Seminari-Debat amb Josep Piqu�

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 27/10/2005
29815 lectures

El passat dia 13 d'octubre, en la segona trobada del cicle de seminaris-debat, el Sr. Piqu� ens va parlar sobre la internacionalitzaci�, competitivitat i innovaci� a Catalunya. Ens va plantejar els reptes que el nostre pa�s ha d'afrontar i la necessitat de generar respostes pol�tiques de car�cter estrat�gic que orientin cap a on ha d'anar la nostra capacitat de competir.

En Josep Piqu� va iniciar la seva pon�ncia situant-nos breument en el context actual: amb un creixement al voltant del 3% de l'economia espanyola, l'opini� p�blica t� la percepci� de que tot va b�. Aix� comporta una situaci� de certa par�lisi des de la pr�pia reflexi� econ�mica i estrat�gica.

Si retrocedim en el temps, al 1996 quan es prengu� la decisi� pol�tica d'estar des del primer moment en la tercera fase de la uni� econ�mica i mon�taria, per tal de poder complir els criteris de converg�ncia econ�mica de Maastricht, s'iniciaren tot un seguit de mesures de pol�tica econ�mica, pressupost�ria i tribut�ria. El cicle de prosperitat que s'obr� en aquell moment ha derivat en el que avui en dia podr�em definir com una certa acomodaci� alhora d'afrontar els problemes i un clima poc propici per pensar en temes estructurals i a terme mig.

Una dada que reflecteix molt b� el problema estructural que tenim a Catalunya �s la dissociaci� entre el dinamisme de la demanda interna i el comportament del sector exterior (un d�ficit comercial i de compte corrent elevat). Qu� ens ho pot explicar?

El deteriorament en la balan�a comercial ve degut a que les nostres importacions segueixen sent altes mentre que les exportacions s'estan alentint cada cop m�s en part motivat a la seva composici� tecnol�gica. En la balan�a per compte corrent, els dos elements de finan�ament hist�rics a Espanya, el turisme i la inversi� extrangera avui en dia s'estan comportant de manera diferent: mentre que la inversi� extrangera ha pr�cticament desaparegut i es comen�a a donar el fen�men invers -la deslocalitzaci�-, el turisme, a pesar de seguir mantenint nivells d'entrada alts, paulatinament va disminuint la seva despesa per c�pita.

D'altra banda, a Catalunya i a Espanya estem patint els efectes de la integraci� europea i de l'ampliaci� a l'est, els efectes de la globalitzaci� i el canvi del centre de gravetat del planeta, �s a dir, la creixent periferitzaci� d'Europa.

Josep Piqu� tamb� ens parl� de la competivitat a Catalunya i de la necessitat d'innovar i adquirir coneixement. Un coneixement que vagi m�s enll� de la informaci� i de les comunicacions, que s'assoleixi en una estructura en xarxa i comporti una corresponsabilitat entre els poders p�blics, institucions, empreses i universitats.

Si abans la productivitat anava associada amb la competitivitat comercial, �s a dir, un pa�s era m�s competitiu en funci� de la seva quota de mercat, avui en dia aquest �s ja un concepte obsolet que s'ha de traduir per una visi� molt m�s global, din�mica i enfocada a l'ampliaci� dels mercats exteriors.

Per a poder ser competitius avui en dia, necessitem un marc favorable, entenent per aix� un entorn micro i macro que facilitin el creixement de les empreses (infraestructures adequades, una estabilitat macro econ�mica, una millor efici�ncia de l'estructura impositiva...).

Una de les problem�tiques m�s acusades de Catalunya �s que la nostra especialitzaci� geogr�fica no �s la m�s id�nea: m�s del 70% del nostre comer� va dirigit a la Uni� Europea, mentre que a la UE nom�s hi va el 35% del comer� mundial. Aix� significa que estem especialitzats geogr�ficament en l'�rea desenvolupada del m�n que menys creix. A banda d'aix�, dins del nostre comer� sectorial, exceptuant la ind�stria de l'autom�vil, l'especialitzaci� tecnol�gica �s relativament baixa. Tenim una economia productivament especialitzada en sectors intensius en m� d'obra (turisme i construcci�) i no en capital, problema al que se li pot afegir la poca despesa que es destina a la recerca i al desenvolupament.

La pon�ncia de Josep Piqu� va finalitzar amb una darrer comentari que no podem obviar: la par�lisi de l'impuls reformista derivat de la manca d'est�muls exteriors i de la no percepci� de crisi �s un tema que ens hauria de preocupar a tots els que volem que Catalunya sigui un pa�s clarament competitiu i encarat al futur.

Al debat que es produ� a continuaci� sorgiren les seg�ents inquietuds:

- El sentit que pren la construcci� europea realment va ben encaminat per assolir els reptes que presenta una societat que ha de ser cada cop m�s competitiva?

Potser no podem ser massa optimistes respecte al projecte de construcci� europea, per� no ens podem oblidar que per un continent que 60 anys enrera encara estava en guerra, la situaci� d'integraci� econ�mica i pol�tica d'avui en dia �s un pas important a tenir en compte.

- Davant de la necessitat de tenir l�ders que vulguin assumir riscs, com entrem a movilitzar recursos humans, persones amb talent i creativitat?

El problema dels recursos humans ve de tota una tradici� a Espanya en que la formaci� professional mai ha estat vista com un element de promoci�, lligat a uns est�ndards educatius m�nims. L'aversi� al risc ve fomentada per la tend�ncia que tenim a voler generar sempre un consens que ens garanteixi seguretat i continuitat. �s un problema de valors que potser s'haurien de replantejar.

- A Espanya ens manca una aposta clara per sectors claus. Qu� hem de fer? La inexist�ncia de lideratge pol�tic que faci tirar endavant R+D+I, fa que ens situem als �ltims llocs de la Uni� Europea.

Certament, podem dir que avui en dia no tenim un lideratge pol�tic suficient que encamini aquesta problem�tica. �s evident que la pressi� p�blica i medi�tica �s necess�ria per a que la pol�tica funcioni, i tot i aix�, �s dif�cil que les actuacions superin el curt pla� perqu� el cicle electoral �s un factor molt decisiu.

A m�s, avui en dia tenim un model de creixement que s'esgota molt r�pidament, unit a una acomodaci� del poder pol�tic que contribueix a la creixent p�rdua de dinamisme.

- Respecte a la internacionalitzaci� empresarial, les PIMEs necessiten finan�ament per a poder llen�ar-se a l'exterior. La Generalitat hi podria ajudar?

Sens dubte, per� no necess�riament mitjan�ant instruments financers que distorsionin el funcionament natural del mercat i cre�n barreres a l'evoluci�. El m�s important a l'hora d'internacionalitzar-se �s que les empreses trobin a l'exterior un marc jur�dic favorable.

- Al debat tamb� es fa menci� del m�n universitari, on el 95% dels professors ho s�n a les universitats on han estudiat (�mbit molt tancat) i de la desvaloritzaci� de la professi� del pol�tic.

- Finalment, tamb� cal admetre que hi ha hagut iniciatives empresarials molt positives al nostre pa�s, com per exemple el sector bancari i Inditex, que no nom�s han aconseguit ser competitives a nivell nacional sin� que han sapigut fer el salt qualitatiu a l'exterior on gaudeixen d'un bon posicionament.