Publicacions d'Amics del Pa�s

Seminari-Debat amb Anna Maria S�nchez

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 16/12/2005
28080 lectures

Anna Maria S�nchez, directora general d'AIDIT, (Ag�ncia d'Acreditaci� en Investigaci�, Desenvolupament i Innovaci� Tecnol�gica) el passat 1 de desembre ens parl� sobre els beneficis fiscals dels que poden gaudir les empreses que desenvolupen projectes de R+D+i.

Anna Maria S�nchez va comen�ar la seva pon�ncia fent una introducci� sobre les funcions que realitza l'AIDIT. L'AIDIT fou creada per la Universitat Polit�cnica de Catalunya i la Universitat Polit�cnica de Madrid amb l�objectiu de contribuir a la millora de la competitivitat, el desenvolupament i l�impuls del nivell tecnol�gic de les empreses del nostre pa�s.

Acreditada com a entitat certificadora de projectes de R+D+i, l'AIDIT estableix par�metres d'excel�l�ncia per tal d' emetre una opini� independent sobre els projectes que certifica. En aquest sentit, la certificaci� �s una eina clau en el nou sistema generat l�any 2003 pel Ministeri per l�aplicaci� de les deduccions fiscals per R+D+i. Tot i que els incentius fiscals poden esdevenir un dels millors instruments de finan�ament per les empreses, aquestes pr�cticament no l'utilitzen o no l'aprofiten al m�xim.

Els motius d'aquesta no utilitzaci� s�n diversos, per� entre ells destaquen el fet de que les empreses sovint perceben una inseguretat jur�dica que prov� dels conceptes de R+D o IT establerts a la legislaci� vigent i del dubte de quines despeses s�n realment dedu�bles. A banda d'aix�, tamb� existeix un desconeixement generalitzat de quins s�n els incentius fiscals de R+D+i, junt a una manca d'assessorament extern, la err�nea creen�a de que "innovar" nom�s �s q�esti� d'empreses grans i a vegades una excessiva burocratitzaci�.

Anna Maria S�nchez tamb� ens parl� sobre el proc�s de certificaci� segons el real decret 1432/2003, que cont� els seg�ents passos: l'empresa sol�licita la certificaci� a l'entitat Certificadora, la qual si procedeix, l'emet. Despr�s l'empresa ha de sol�licitar l'Informe Motivat a la DGDI, el qual �s vinculant per l'Administraci� Tribut�ria.

Finalment, la Sra. S�nchez conclu� la seva pon�ncia deixant clar que l'AIDIT, com a primera entitat certificadora de projectes d'R+D+i acreditada per l'ENAC en 65 l�nies, amb m�s de 600 certificats sol�licitats i m�s de 200 empreses clients, aporta coneixements t�cnics en profunditat amb una garantia de confidencialitat, imparcialitat, objectivitat i independ�ncia.

La ronda d'intervencions va generar les seg�ents q�estions:

- �s dif�cil diferenciar entre el que s�n millores de necessitat i millores tecnol�giques. Amb el tema del software, per exemple, hi ha molts problemes per patentar-ne productes.

Nosaltres entenem el desenvolupament com l'aplicaci� o materialitzaci� dels coneixements. En el cas del software, AIDIT estableix uns criteris per a que se'n puguin aplicar les subvencions pertinents.

- Moltes empreses que investiguen o innoven, ho fan sense planificaci� i barrejant funcions. Probablement per aix� els seus intents sovint fracassen. A part d'aix�, les empreses que tenen �xit i generen beneficis, s�n les que estan capacitades per innovar m�s. �s com el peix que es mossega la cua.

�s molt important no menysprear els resultats parcials. Quan una persona est� en proc�s d'innovar, �s a dir, de llan�ar un nou producte, ha de documentar pas a pas els resultats intermitjos, perqu� s�n de gran valor per a les empreses. A vegades no serveix de res obsedir-se amb uns suposats objectius finals si un s'oblida dels petits avan�os que s'obtenen pel cam�.

- Jo sempre havia ent�s innovaci� com a novetat per a l'empresa, i R+D com a innovaci� pel m�n. Com ho veieu vosaltres?

Per comen�ar, el concepte d'innovaci� ja inclou en s� mateix la recerca i el desenvolupament. Si no s'arriba al mercat, no es pot calificar d'innovaci�. Dins d'aquest terme, podem distingir entre el que seria innovaci� radical, sempre fruit de R+D perqu� implica un canvi de tecnologia, i la innovaci� incremental, que implica la millora de productes a trav�s de la pr�ctica.

Pel que fa al tema fiscal, es considera innovaci� un producte nou en un mercat indistintament de que aquest ja existeixi en un altre mercat.

- A banda del Certificat que emeteu, quins altres beneficis se'n poden derivar de tot el proc�s de certificaci�?

El proc�s facilita per exemple el control de pressupostos i l'acc�s a diferents fonts de finan�ament per a l'empresa. Al estar el coneixement m�s concentrat, ajuda a recuperar els resultats parcials i totals, i les dificultats que es poden tenir el primer any de l'elaboraci�, despr�s es converteixen en una bona metodologia per gestionar el coneixement dins l'empresa. A m�s, obtenir el Certificat es pot considerar com una marca d'excel�l�ncia per a la imatge corporativa de l'empresa o instituci�.

- Quin �s el preu de la certificaci� d'un projecte?

Va molt lligat a la feina que doni el projecte en q�esti�, �s a dir, el nombre d'hores que es requereixen d'experts, contables... Normalment, en el cas d'un projecte mitj�, el cost oscil�la al voltant d'uns 3.000 �.

Anna Maria S�nchez finalitz� el seminari amb un consell per aquelles empreses interessades en iniciar un proc�s de certificaci� per obtenir deduccions fiscals: en primer lloc, recoman� no utilitzar intermediaris, per tal de que el coneixement realment es quedi a les empreses que l'han generat, i en segon lloc, tenir una bona planificaci� que permeti iniciar la sol�licitud de certificaci� amb temps i sense presses de cara a l'exercici fiscal.

Segons comentaris d'un dels socis del Cercle, aquest seminari-debat "fou realment interessant; Anna M� S�nchez don� una confer�ncia instructiva, constructiva i entretinguda".