Publicacions d'Amics del Pa�s

Seleccionem sobre `Xarxes�

Xavier Seuba
Mem�ries anuals
Data: 20/01/2005
26562 lectures

Selecci� per tractar d'entendre el m�n que ens envolta. Com funcionen les xarxes?

Una de les caracter�stiques m�s acusades de la nostra societat i del nostre temps �s la interconnexi� en la que vivim. �s quasi impossible assenyalar una �rea social a on la interconnexi� contempor�nia no tingui una import�ncia capital, fent-se aquesta especialment palesa en �mbits com l�economia i el coneixement. En aquest sentit, �s bo matisar que la selecci� que es presenta �s tan sols un esb�s, doncs segur que d�una o altra manera tornem a fer refer�ncia a les xarxes. Aquesta vegada pretenem tan sols apuntar la seva transcend�ncia i fer refer�ncia al que hauria de resultar m�s rellevant per a que una xarxa sigui eficient, que no s�n altra cosa que els seus punts o n�duls de connexi�.

Agafem un exemple rudimentari, la xarxa de metro. I posem un exemple r�pid, la comparaci� entre dues xarxes de metro. La primera pot ser la de Barcelona, la segona �s la de Buenos Aires. El metro de Barcelona �s una eina prou eficient que permet arribar o b� directament o b� amb un m�xim d�un o dos transbords al lloc on ens proposem. Si mirem al seu entramat, ens semblar� per� una obra capriciosa amb nombrosos girs i moviments estranys, plena de parades compartides entre v�ries de les l�nies. En canvi, la xarxa de metro de Buenos Aires crida l�atenci� per ser perfectament delineada, estant composta per quatre l�nies absolutament paral�leles que tan sols es troben al final per una l�nia transversal. No hi ha m�s n�duls que els d�aquesta �ltima l�nia, no hi ha m�s interconnexi� que en un espai lluny�, el que fa absurd prendre aquest mitj� de transport si no �s per un despla�ament en la l�nia recta.

B�, doncs en certa manera aix� pot resumir-se la virtut d�una xarxa-eina eficient: necessita molts punts de connexi�, obrir possibilitats i permetre realitzar les combinacions necess�ries per a cada un dels seus usuaris. Un altre tipus de xarxa �o una possible conseq��ncia d'aquesta mateixa- �s aquella que potencia l�acci� de tots els individus que s�hi troben, i acaba configurant el que podr�em anomenar, tamb�, un moviment social. Tot i aix�, hi ha difer�ncies, una primera �s que no tots els integrants d�una xarxa tenen perqu� sentir-se afins als altres membres, circumst�ncia que si sol donar-se entre els moviments socials. B�, com es pot intuir, les xarxes donen molt de si, pel que segur que retrobarem el tema en un o altre moment. Anem ara, per�, a proposar algunes refer�ncies.

Lodder, C., El constructivismo ruso, Madrid, Alianza Editorial, 1988.

Un fragment del manifest constructivista de 1921 �Construcci� �s l�organitzaci� efectiva dels

materials. Les indicacions de la construcci�: i. L��ptim �s dels materials; ii. Abs�ncia de tot element innecessari. L�esquema d�una construcci� �s la combinaci� de l�nies i plans i formes que aquestes defineixen; �s un sistema de forces- avan�a molts dels elements fonamentals per a que una xarxa sigui efectiva.

Requena Santos, F., (Ed.), An�lisis de Redes Sociales. Or�genes, teor�as y
aplicaciones, Madrid, Centro de Investigaciones Sociol�gicas, 2003.

Comp�laci� d�articles que mostren diferents concrecions socials de la idea de xarxa.

Comer, D. E., Redes globales de informaci�n con internet y TCP/IP, Purdue University, Prentice Hall. Presentaci� t�cnica de com s�articula, inform�ticament, l�estructura d�internet.

McNeill, J. R., McNeill, W. H., Las redes humanas. Una historia global del mundo,
Barcelona, Cr�tica, 2004.

Per explicar assumptes capitals com els de quan, per qu� i a on varen sorgir les primeres civilitzacions, s�empra una aproximaci� original: explorar les xarxes que els �ssers humans han establert per a la interacci� i intercanvi.

Castells, M L�Era de la Informaci�, Vol.1. La Societat Xarxa. Barcelona. Editorial
UOC, 2003.

Aquest primer volum de la trilogia La Era de la Informaci� est� dedicat a examinar la l�gica de la xarxa. Despr�s d'analitzar la revoluci� tecnol�gica que est� modificant la base de la societat a un ritme accelerat, Castells tracta el proc�s de globalitzaci� que pot convertir en prescindibles a pobles i pa�sos exclosos de les xarxes de la informaci�. L'autor tamb� examina els efectes i implicacions dels canvis tecnol�gics sobre la cultura dels mitjans de comunicaci� en la vida urbana. Un cl�ssic.