Publicacions d'Amics del País
Seleccionem sobre `Laberints´
- Xavier Seuba
- Memòries anuals
- Data: 08/01/2005
- 26015 lectures
Selecció de llibres, pel·lícules i altres elements que afronten o reflecteixen els laberints actuals.
En el fenomenal assaig Ariadna y Penélope. Redes y mixturas en el mundo contemporáneo, Fernando Zalamea Traba contextualitza la societat actual en una amalgama de referències artístiques, filosòfiques i científiques que proporcionen, gràcies a la particular lucidesa de l’autor, les eines que permeten superar la confusió en la que vivim submergits. Per a aconseguir-ho, proposa una visió global de la xarxa de xarxes en la que ens desenvolupem, un aixecar el cap i explotar al màxim els recursos que ens proporciona el coneixement acumulat per la civilització humana. Una visió profundament humanística, que retorna l´esdevenir del món a les nostres mans si som capaços de (re)situar-nos en un món que ja no és lineal sinó intertextual, canvi que plasma el propi títol de l´assaig. Els mites d´Ariadna i Penelope són emprats per significar que, per sortir del laberint en el qual a voltes ens sembla viure, no n´hi ha prou seguint un camí únic, el que ens indicaria el fil d´Ariadna, sinó que ens hem de situar en el “telar global”, on les certeses absolutes han donat lloc a mixtures no menys certes i a on l´home necessita més que mai explotar el seu potencial en totes les manifestacions, reivindicant l´home renaixentista tant allunyat de “l´especialista” que demana la societat contemporània.
Aquest assaig, a més a més de suposar una aportació enriquidora, de caire quasi cartogràfic, dóna lloc a qüestionar si realment el laberint contemporani és tal. Per això, a cavall de les referències que es desprenen del llibre, en els quatre números següents de l´e-cperc proposem un seguit de referències bibliogràfiques, audiovisuals i socials que tracten o representen el propi concepte de laberint com a metàfora de la claustrofòbica desorientació que envaeix a l´ésser humà, i les respostes o, millor dit, claus, per orientar-s´hi i per entendre´l. Comencem, doncs, pel laberint contemporani: Llibres Jorge Luís Borges, “La casa de Asterión”, El Aleph, Madrid, Alianza, 2001. “Todas las partes de la casa están muchas veces, cualquier lugar es otro lugar. No hay un aljibe, un patio, un abrevadero, un pesebre; son catorce los pesebres, abrevaderos, patios, aljibes. La casa es del tamaño del mundo. Mejor dicho, es el mundo.” Wystan Hugh Auden, El mar i el espejo, Madrid, Bartbley Editores, 2001. “Todos los movimientos voluntarios son posibles (...) pero nos falta por completo todo sentido de la orientación” Robert Musil, “La Europa desamparada o un viaje por las ramas”, Ensayos y conferencias, Madrid, Visor, 1992. “Nuestro espíritu alberga, unas junto a otras y sin contrapesar en absoluto, las contradicciones entre individualismo y comunitarismo, aristocracia y socialismo, pacifismo y marcialidad, entusiasmos culturales y empresa empresa civilizadora, nacionalismo e internacionalismo, religión y ciencia de la naturaleza (...) Este es un manicomio babilónico;” Pel·lícules Terry Gilliam, Brasil. Milers de tubs i conductes regulen la vida dels protagonistes sense saber quin els hi pot salvar la vida. Christopher Nolan, Memento. Després de perdre la seva memòria “breu”, es a dir, aquella que emmagatzema els esdeveniments més recents, el protagonista es tatua una xarxa de pistes, una brúixola més que mapa, amb la que intenta pal·liar la falta de memòria. Internet WWW: world wide web Amplia teranyina mundial. Algú sap on és el centre? Google Qualsevol paraula ens donarà, sense cap mena de jerarquia, milers de referències, impossibles d´explorar, impossibles de conèixer. Consum Zàpping O la successió d’imatges inconnexes durant hores. Els nostres peus, ara, són a la mà. Què hem vist les últimes tres hores? A on hem anat? Ikea, dissabte a la tarda. Vides somniades, projectades, de colors i dissenys efímers. Aparadors continus, assequibles, que, a casa, mai s´acaben de muntar.