Publicacions d'Amics del Pa�s

Saber i Saber Fer: Lideratge, innovaci� i crisi

Alexandre Blasi i Darner
Articles
Data: 04/06/2010
10804 lectures

En castell� es diu que �el hambre agudiza el ingenio�. Esperem que sigui aix� en el per�ode actual i per tant que entre tots sapiguem tenir l�enginy, la creativitat, la for�a i el valor per tirar endavant i superar la situaci� actual.

Acabo de fer servir una expressi� col�loquial per� que no m�agrada. �s �entre tots�, en sentit col�lectiu, que ho podem fer si ens ho proposem. Perdoneu per� no hi crec en aquest sentit de la col�lectivitat com a origen d�una for�a de canvi, perqu� primer hi ha d�haver alg�, o alguns pocs, que facin el primer pas. La meva opini� �s que tot comen�a per l�individu i despr�s anar al col�lectiu. L�individu l�der que t� capacitat per unir pensaments i esfor�os per tal que el col�lectiu s�aline� amb la idea i empenyi en el mateix sentit, ... , en aquest s� que hi crec. No estic pensant en messianismes ni en elits selectes, per� s� en aquells que tenen la capacitat de tenir una visi� del que volen i que saben portar-la a termini.

Per� ser l�der t� avantatges, inconvenients i riscos. T� l�inconvenient que quan inicia el moviment �s un m�nn ple de sacrificis, insatisfaccions, incomprensions, enemistats, enveges, ... que cal v�ncer per superar la fase inicial. Aprendr� a trav�s del sistema de prova i error i l�assimilaci� d�ambd�s. Especialment aprendr� de les seves frustracions al no aconseguir el que es proposava i iniciar� la cerca d�alternatives. La superaci� d�aquestes situacions no s�ensenya a cap escola. Despr�s potser la idea el desbordar� i el superar�, per� inicialment �s molt necessari que hi hagi aquest l�der promotor, no necessariament el que ha presentat la idea, que sap arrencar el projecte o idea, busca el finan�ament, s�inicia amb un equip de persones o en solitari, persones que compartiran l�objectiu i l�esfor� en un pla d�igualtat. Em costa molt de creure en un col�lectiu com iniciador. I nom�s el veig com un nucli molt redu�t de persones que comparteixen un mateix afany -en aquest cas, permeteu me que assimili aquest col�lectiu a una individualitat-. Tenim molts bons exemples d�aquestes col�lectivitats com pot ser la Cooperativa Mondrag�n o els del grup de La Fageda.

El col�lectiu gran de persones �s m�s amorfa i contradictori en si mateix per la quantitat heterog�nia d�idees, pensaments i sentiments que el composen. �bviament hi ha grans moviments socials iniciats aparentment de manera col�lectiva que han tingut �xit, com poden ser la Revoluci� Francesa o la Revoluci� Bolxevic. Per� aquests han estat puntuals i durant una estona, com per exemple la Revoluci� francesa i la presa de la Bastilla. Varen ser uns moviments instantanis per� que no es van consolidar fins que apareixeren diferents l�ders que la condu�ren i que finalment en alguns casos varen ser destru�ts per els seus mateixos companys.

No estic segur que a Catalunya poguem o sapiguem aprofitar aquesta crisi perqu�, o b� estem massa acomodats i protegits o perqu� hem estat educats aix�. Fins ara la introducci� m�ajuda a debatre si som innovadors o emprenedors. En els segles passats ho varem ser. Fa un temps hagu�s contestat que ni una cosa ni l�altra. Ara estic modificant la meva opini� quan veig els joves que s�estan iniciant en el m�n de les organitzacions i creant empreses. El fet de donar classes, confer�ncies o trobades en diferents institucions i llocs m�ha perm�s estar en contacte amb aquests joves, i alguns de no tant joves, emprenedors que ja porten treballant, parcialment o totalment, en la seva pr�pia empresa des de fa un parell d�anys. Aix� es molt encoratjador i molt mes enll� de les ajudes oficials que puguin rebre. De tota manera n�he vist m�s, d�aquest tipus de emprenedors, fora de Catalunya, en particular al Pa�s Basc i a Madrid. Per qu� els catalans estem m�s adormits que els altres? Estem massa c�modes i alg� ens ha de treure d�aquesta comoditat? Si la crisis no ens en treu, qui ens en traur�?

Tamb� he conegut algun empresari, malauradament pocs, que han reconvertit la seva empresa i que han generat tota una gama de productes fora dels sectors en qu� hi estava habitualment. Tamb� hi ha empresaris que amb el sentit murri que ens caracteritza no diuen res i van fent que la seva empresa sigui un �xit sense necessitat d�anunciar el que fan. Per� es necessiten emprenedors de la mateixa manera que necessitem empresaris, empreses petites i grans, amb capacitat de decisi� local i empreses estrangeres.

Hi ha experi�ncies positives de creaci� d�empreses en les que els joves han iniciat el seu cam� buscant un soci veter� que aporta l�experi�ncia, per� que el dia a dia i la primera l�nia ja no l�ambicionen. Per qu� hem de jubilar la gent que t� capacitats i coneixements abans d�hora, si hi ha alguna hora? Els que ja tenim uns quants anys segurament no tenim la for�a i l�energia d�abans, per� tenim dues carteres que s�n valuoses: contactes professionals i experi�ncia i coneixement acumuluat de situacions empresarials anteriors que, ben aprofitades, poden ajudar a aquestes noves generacion. Als Estats Units es diu que darrera d�una nova empresa d��xit, darrera dels joves que empenyen i generen idees, hi ha generalment un o uns quants veterans que asseguren l�estructura i l�operativa di�ria aportant la seva experi�ncia i contactes.

En una enquesta que recollia La Vanguardia el dia 03.03.2009 es conclo�a que el 45% del catalans opinava que s�havien de seguir les instruccions d�un superior nom�s quan es creia que estaven justificades. Era l�enquesta que debatia el tema de manar o conv�ncer dins del marc de la disciplina laboral. Prefereixo pensar que no ho vaig entendre prou be perqu� en cas contrari he de dir que no hi estic d�acord. �s una obvietat dir que �s millor conv�ncer les persones a les que pretenem donar una instrucci� o una ordre. Fer-ho aix� �s molt bo per la motivaci� de les persones. El tema �s que hi ha d�haver un temps per discutir i debatre i un temps en el que hem d�acceptar el que se�ns diu, sempre dins d�un terreny de lo l�cit i �tic, i emp�nyer a tots perqu� aquella idea sigui un �xit malgrat que puguem no estar-hi d�acord. Aix� als mediterranis ens costa molt perqu� som individualistes, per� si volem, i jo penso que ho necessitem, fer empreses grans, representa que a alguna part de la nostra idiosincr�sia individual hem d�aprendre a acceptar el lideratge d�altres. Per tal d�emp�nyer tots en la mateixa direcci� hem d�aprendre a acceptar les idees dels altres malgrat que no hi estiguem totalment d�acord. Sempre recordar� la refer�ncia que diu �en una empresa el que no suma resta�. Aquesta darrera cita tamb� es a La Vanguardia del 19.11.2007.

�s important que sortim de les posicions de confort, els altres ho estan fent, tant siguin els altres territoris del pa�s, els indis o els xinesos. Ells s� que saben el que �s passar gana. El cas que m�s conec �s el de Corea a on la seva guerra civil va acabar l�any 1955 i molts dels seus dirigents dels grans conglomerats recorden la fam que varen passar.

En aquests moments de crisis cal tenir present el concepte de lideratge, l�emprenedoria, l�assumir el risc, l�aprendre a superar els �xits i els fracassos, saber encarar els problemes, la sistem�tica de la prova i l�error com una de les fonts del coneixement, aprofitar el m�xim possible l�experi�ncia acumulada en el pa�s, aprofitar amb efic�cia els recursos del pa�s. En definitiva, que aprenguem el saber fer.

No val adormir se, i penso que nosaltres ens hem adormit.