Publicacions d'Amics del Pa�s

Saber i Saber Fer: La gesti� de les organitzacions �diferents�

Alexandre Blasi i Darner
Articles
Data: 15/02/2010
12118 lectures

Fa pocs dies que un catedr�tic em va dir que la universitat no era una empresa. Volia marcar difer�ncies amb la meva interpretaci� al demanar perqu� servien els diners p�blics invertits envers els resultats que se n�obtenien. La resposta que una instituci� o organitzaci� no �s una empresa ja l�he escoltada en molts llocs diferents. M�ha semblat m�s una excusa per no rendir comptes que altra cosa o tamb� la por o el temor de no haver de fer-ho o, simplement, ignor�ncia.

M�ho han dit, a part de la universitat, en una m�tua d�accidents laborals, en un club rotary, en diferents ajuntaments, en alguna ONG, en hospitals, en una escola religiosa, entre d�altres, i recentment he llegit que a en Ferran Soriano tamb� li varen dir quan formava part de l�equip que va guanyar les eleccions a la junta directiva del Bar�a.

Fa pocs dies m�han encarregat de fer un curs per a directius d�una empresa i van fer especial �mfasi que, sobre tot, tingu�s en compte que ells �eren diferents�. Quan parles amb directius d�aquestes empreses, directors m�dics, gerents,..., siguin del sector que siguin, associacions, sindicats, bancs, f�briques, te n�adones que hi ha un munt de temes i problemes comuns a m�s a m�s de les especificitats de cadascun d�ells.

�s natural que l�economia de cada fam�lia sigui diferent en funci� dels interessos, prioritats o de l�estil de vida desitjat, aix� com de la seva pr�pia constituci�. Per� tamb� em sembla evident que hi hagi conceptes b�sics comuns a la majoria de les fam�lies que s�n un equilibri m�nim necessari entre els recursos que hi entren i els que hi surten per poder viure. Aix� a nivell b�sic val per a l�estalviador o per al que viu el dia a dia, val per al bohemi i per al pensionista o per al ric. En les economies de les organitzacions �s el mateix i, per exemple, pel que fa a les ONG�s, veiem que existeixen r�nquings que les classifiquen segons la seva efic�cia, mesurada en termes dels diners que reben i quants arriben realment als seus destinataris objectius.

Com �s possible que en lloc d�insistir en les difer�ncies no siguem capa�os de veure les assemblances que ens permeten aprendre i millorar? Qu� varen ser abans, els negocis o les escoles de negocis, la medecina o les facultats de medecina, o l�enginy o les escoles d�enginyeria? Podem buscar els punts comuns en les gestions de les organitzacions? No tothom serveix per dirigir-les i no �s greu. Per exemple, alguns serveixen m�s per ser metges per� no gestors d�organitzacions. En un m�n on cada cop hi ha menys l�mits a la transversalitat del coneixement i a l�aplicaci� de coneixements compartits tenim m�s necessitat que mai d�adonar-nos de l�exist�ncia d�aquest aprenentatge compartit. Ho sabrem i ho voldrem fer?

El coneixement �s entre altres coses saber veure les oportunitats d�uns llocs i portar-les a d�altres. En s�n exemples el cas del velcro o el del conegut sistema de gesti� de la producci� �just in time�. En el primer cas �s la transfer�ncia de la utilitzaci� de certes llavors que s�enganxen al p�l de les ovelles cap a la fabricaci� i comercialitzaci� d�un producte. L�altre �s veure com es gestiona visualment l�inventari en un supermercat i portar-ho primer al m�n industrial de la producci� de l�autom�bil i despr�s a d�altres sectors. Els conceptes de �lean management� no deixen de ser els de les economies de la utilitzaci� �ptima dels recursos que tenim a partir de l�objectiu per aconseguir que les mermes o p�rdues siguin zero. Si estudiem l�aprofitament de la carn de porc ho tindrem molt clar que ja fa anys que les generacions anteriors ja ho practicaven.

La creaci� d�equips multidisciplinaris, eliminant el que ja hem provat abans, observant qu� passa en altres sectors; tenir els ulls i les orelles ben obertes per observar el qu� passa al voltant nostre, dins i fora de les nostres fronteres, ens hauria de permetre que les nostres organitzacions fossin molt millors.

Podem demanar-ho? Ho sabrem fer? Jo espero i desitjo que aix� sigui.